Publicitat
Publicitat

ÀFRICA

El Congo colla les empreses mineres

Kabila apuja fins al 10% la taxa del cobalt, un mineral estratègic per al sector de l’electrònica

El Parlament de la República Democràtica del Congo (RDC) acaba d’aprovar el nou Codi de la Mineria, amb el qual s’augmenten els impostos sobre els minerals del seu ric subsol. Feia sis anys que el president, Joseph Kabila, amenaçava les multinacionals amb una mesura que ha generat, com s’esperava, les crítiques dels directius de les grans mineres que operen al país. Capitanejades per empreses canadenques i suïsses, el sector en bloc va sortir per alertar que el Codi “pot posar en risc la reputació congolesa” i, a més, “fer perillar les inversions”.

Però Kabila, que pretén mantenir-se al càrrec i està reprimint durament l’oposició democràtica que denuncia el retard en la convocatòria d’eleccions, no s’ha deixat arronsar i ha donat llum verda a la nova legislació, que sobretot gravarà el cobalt, el mineral indispensable per al sector de l’electrònica i la telefonia, que a partir d’ara passa a ser considerat un “mineral estratègic”. La denominació suposarà multiplicar per cinc les taxes actuals. Així, segons aquest Codi, l’estat passarà d’aplicar un impost del 2% a gravar amb el 10% l’extracció de cobalt, mentre que el coure, els diamants i l’or passaran d’una taxa del 2% al 3,5%. Sobre el paper, es tracta de recaptar més per destinar els ingressos extres al desenvolupament social d’un país que es manté en la zona baixa de qualitat de vida i recursos públics, amb més de la meitat de la població sobrevivint per sota el llindar de la pobresa. Hi ha analistes que consideren que es tracta d’una simple argúcia electoral de Kabila, amb l’objectiu d’aconseguir la seva reelecció en els comicis convocats, per ara, per al desembre vinent, dos anys després de la fi del seu segon i últim mandat.

El magatzem mundial

Per a Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i membre de la Xarxa Congo, el pas fet per Kabila és “legítim”, perquè els minerals del Congo es valoren a un preu més baix que els de països veïns. Pel que fa al coltan, el país té el 60% de les reserves mundials i és el gran magatzem del món, sobretot perquè el Canadà i Austràlia no toquen les seves. Aquest mineral és clau per al desenvolupament de la telefonia mòbil, ja que està present en les bateries i en les connexions dels aparells, cosa que fa que el seu preu de mercat gairebé s’hagi triplicat en l’última dècada: una tona de coltan costava 30.000 dòlars el 2007,i ara ja arriba als 85.000 dòlars a causa de l’augment de la demanda per part del sector tecnològic i el creixement del mercat dels vehicles elèctrics.

No obstant això, Royo també apunta a “l’oportunisme i el populisme” de Kabila, que oficialment encara desfulla la margarida per decidir si es presentarà o no a la reelecció, però que si hi concorre ho faria amb una mesura que la societat civil i l’oposició han estat reclamant: participar en el pastís de les mineres d’alguna manera.

El Codi també deixa sense efecte la legislació que donava a les mineres amb llicència carta blanca per operar durant deu anys, ja que quedaven exemptes de complir amb els canvis fiscals o les tarifes de duanes durant aquest temps. Les multinacionals han advertit que el Congo a la llarga hi sortirà perdent, una hipòtesi a la qual s’han apuntat sectors del liberalisme que albiren una baixada de la producció del coltan. El Codi de la Mineria afecta només les corporacions amb contractes legals per a l’extracció industrial i deixa al marge la mineria artesanal, informal i controlada per militars, paramilitars o grups armats amb què es financen els conflictes bèl·lics que desestabilitzen el país.

Global Witness observa amb molta cautela el desplegament del Codi. A mitjans del 2017 l’ONG britànica va alertar que en dos anys les arques de l’estat congolès havien deixat d’ingressar 750 milions de dòlars procedents de les taxes vigents, una quantitat que es va perdre en butxaques alienes a través de la corrupció estructural o de la mala governança. Així que, si el govern compta amb un percentatge més gran dels impostos sobre els minerals, també hi ha el risc que els corruptes no renunciïn a la seva part proporcional. En un comunicat, l’entitat estableix que si bé la nova llei abraça la transparència, un valor òptim per fixar el recorregut dels minerals i la publicació de les condicions de contractes, beneficis i fiscalitat, també és cert que el Codi és “vague” i insisteix en la importància de regular el sector miner, la gran porta per sortir de la pobresa.

Un país inestable amb tres focus de conflicte

Eleccions lliures

Les xarxes socials són l’aliat d’una ciutadania que reclama més democràcia i unes eleccions lliures sense Kabila, que ha respost amb violència contra els opositors.

Les mines

A l’est, milers de persones es busquen la vida amb el coltan en mines il·legals o controlades per forces violentes, que així paguen guerres i conflictes que generen desplaçats i morts.

Regió fronterera

A Kasai, regió fronterera amb Angola, fa mesos que el conflicte amb el govern de Kabila ha provocat l’èxode de 800.000 persones i centenars de morts.

Etiquetes