AMÈRICA LLATINA

Cuba s’esborra del comunisme

La reforma de la Constitució consagra la propietat privada i reconeix el matrimoni homosexual

Cuba emet senyals de canvi contradictoris des dels últims mesos. Per una banda, el desgel amb els Estats Units ha quedat paralitzat i el govern cubà anuncia mesures que restringeixen el sector privat. I per l’altra, s’anuncia una reforma “en profunditat” de la Constitució per primer cop des del 1976 per consolidar les reformes que s’han fet a l’illa sota el mandat de Raúl Castro. En l’avantprojecte de la reforma constitucional que ahir es va començar a debatre a l’Assemblea Nacional s’ha esborrat la referència a avançar cap a “una societat comunista” que apareix al text vigent, però paradoxalment el Partit Comunista es manté com la “força dirigent superior” del país i, de fet, l’única formació política, ja que no s’obre la porta al pluripartidisme. “No vol dir que renunciem a les nostres idees -va advertir el president del Parlament, Esteban Lazo-, ja que en la nostra visió pensem en un país socialista, sobirà, independent, pròsper i sostenible”. Així, el socialisme seguirà marcant la política social i econòmica.

Si, com tot sembla indicar, els diputats hi donen el seu vistiplau, la nova Constitució se sotmetrà a referèndum. El nou text ha sigut redactat per una comissió formada per 33 diputats que presideix Raúl Castro.

Les modificacions sobretot estaran centrades en l’àmbit econòmic amb l’objectiu de reforçar l’obertura econòmica promoguda per Raúl Castro des del 2011. El futur text reconeixerà la propietat privada i l’existència d’un sector privat a través del treball per compte propi, que ja ha permès l’obertura de petits negocis particulars. Segons el professor de relacions internacionals de la Universitat de Texas i expert en Cuba, Arturo López-Levy, la reforma busca “donar viabilitat econòmica a un sistema unipartidista” temorós que les conquestes socials de la Revolució puguin estar en perill sense un mínim d’obertura econòmica.

Mor Fidel Castro

En canvi, el professor de la Universitat de San Diego, membre del think tank nord-americà Brookings i autor de llibres sobre l’economia cubana, Richard Feinberg, opina que Cuba hauria de traslladar el model “únicament cubà” que funciona al turisme a altres sectors de l’economia. Feinberg defineix aquest model com una barreja entre control i propietat estatal, presència d’empreses estrangeres que aporten inversions i expertesa i un petit sector privat que complementa la oferta i absorbeix part del sobredimensionat sector públic.

La nova Constitució limitarà a dos mandats de cinc anys la presidència del país i posarà en marxa una descentralització de part del poder executiu a través dels governs provincials. També es crearà la figura del primer ministre, diferenciada de la del president.

Per al professor Levy, la diferenciació entre president i primer ministre és un intent de separar l’acció executiva del govern i la línia ideològica del Partit Comunista, que fins ara eren indistingibles. “El president ha de ser el líder del partit i tindrà un perfil més polític, mentre que el primer ministre segurament serà un tecnòcrata que s’encarregarà d’implantar les reformes. Més que una divisió de poders serà una divisió de funcions”, destaca.

Oportunitat per als opositors

Davant d’aquests petits canvis, una part de l’oposició intentar que es faciliti la participació d’altres partits en la política cubana. El líder de la Mesa d’Unitat d’Acció, Manuel Cuesta, defensa promoure canvis a l’illa a través de vies legals. “Estem buscant una apertura cap al pluralisme polític”, assenyala amb poques esperances.

Tot i el rebuig al pluripartidisme, la nova Constitució posarà les bases per a un futur joc parlamentari i polític, ja que estableix un mínim de dos terços del Parlament per a la seva reforma, i també inclou la possibilitat de fer-ho a través d’una iniciativa popular si s’aconsegueixen les firmes de 50.000 cubans.

Un dels altres aspectes esperats de la nova carta magna és el reconeixement dels drets de la comunitat LGTBI, fortament perseguida a l’illa en el passat. Amb la nova llei el matrimoni passarà a ser definit com la “unió voluntàriament concertada entre dues persones amb aptitud legal per fer-ho”, de manera que s’eliminarà la referència “entre un home i una dona”. La inclusió de les unions homosexuals havia generat un debat social inèdit a la societat cubana. Les esglésies evangèliques -en auge- van convocar manifestacions en contra d’aquest canvi, mentre que Mariela Castro, coneguda per la seva defensa dels drets LGBTI i per ser la filla de Raúl Castro, pressionava públicament a favor de la inclusió del terme matrimoni, tot i que estava fora de la comissió que redactava la reforma. Aquestes discrepàncies podrien quedar reflectides en el resultat del referèndum i trencar amb els percentatges gairebé d’unanimitat que hi ha hagut en anteriors votacions a l’illa. La reforma del 1976, per exemple, va ser aprovada amb el 97% dels vots.

L’Osmani lamenta que la falta de cultura política al país impossibiliti un debat real en una votació en què considera que, a diferència de les eleccions, els cubans tindran una opció real per decidir. “No crec que es manipulin els vots. Però els cubans aquestes coses les fem per inèrcia”, resumeix. L’apatia per la reforma constitucional és general al carrer. La gent desconeix el que canviarà i sobretot el perquè. Contrasta amb la bona imatge que s’està guanyant el president Miguel Díaz-Canel com un home pròxim a la gent i més comunicatiu que el seu predecessor.