David W. Murray: “El fentanil, 50 cops més potent que l’heroïna, ve de Mèxic i la Xina”

BarcelonaEn l’última cimera del G-20 a l’Argentina, Xi Jinping es va comprometre amb Donald Trump a reclassificar el fentanil com a “substància controlada” a la Xina. Un pas important, ja que aquesta droga ha generat una crisi d’opiacis “sense precedents” als EUA que ja ha deixat “molts nens orfes”, com apunta David Murray, investigador del Hudson Institute que va ser cap científic de l’Oficina de Política Nacional de Control de Drogues dels EUA entre el 2001 i el 2014. Les morts per sobredosi van créixer un 10% el 2017 i prop de la meitat d’aquestes 72.000 morts ho van ser per fentanil.

Es deia que la crisi era conseqüència de l’alta prescripció de medicaments per al dolor als EUA.

Aquesta és la narrativa dels mitjans, però en realitat si mires les dades veus que el 99% dels morts per sobredosi tenen una història prèvia d’abús de drogues. El cas de la persona que surt d’una operació o tractament mèdic i es torna addicta al medicament és poc habitual; la majoria ja havien consumit drogues en el passat. El fentanil és una droga 50 cops més potent que l’heroïna, no és una pastilla que es prescrigui normalment.

Prové dels càrtels de la droga?

El fentanil que es consumeix als EUA és xinès i mexicà. Cal que la Xina deixi d’enviar fentanil als EUA i que Mèxic deixi de produir i distribuir fentanil afegint-lo a l’heroïna que també està enviant.Aconseguir que deixin de fer-ho no és fàcil. Tenim una infraestructura d’acords internacionals per fer pressió diplomàtica sobre la Xina, però aquest sistema s’està desmuntant.

Per culpa de Donald Trump?

No. La guerra comercial de Trump i la sortida d’acords com el de París s’interpreten com una política aïllacionista, però en realitat està renegociant aquests acords per construir-ne de nous. La política de drogues de Trump no ha tingut temps de fer res efectiu, i les dades que tenim són del 2017, quan no portava ni un any, així que encara no podem avaluar-la. Trump va declarar l’estat d’emergència [l’octubre del 2017] per la crisi d’opiacis i encara no se n’han vist resultats, però almenys s’hi ha enfrontat i ha assumit el lideratge, que ja és molt, perquè altres presidents no volen ficar-se en aquest tema perquè no fa quedar bé.

I com cau el sistema internacional?

Legalitzacions com les de Califòrnia, Colorado i el Canadà estan fent caure aquest sistema internacional. Han construït el “castell brillant de la legalització” dient que farà desaparèixer els càrtels de la droga perquè la vendrà el govern, que els joves deixaran de drogar-se i que a sobre crearà ingressos. Són els tres mites de la legalització: encara no s’ha provat enlloc que siguin veritat. Al contrari, Colorado va legalitzar la marihuana recreativa fa uns anys, i què ha passat? Els joves no compren la marihuana legal perquè les taxes la fan massa cara i van al mercat negre. I amb l’estatus legal dels magatzems ha pujat la producció fins al punt que Colorado s’ha convertit en un punt de contraban de droga i ja està al nivell de Mèxic com a productor. Els joves no han deixat de drogar-se, al contrari. I no s’han generat ingressos, perquè si poses impostos massa alts van a comprar al mercat negre, i si els poses baixos no ingresses tant i augmenta la despesa sanitària en rehabilitació. La criminalitat també creix perquè les bandes de droga que atraus no només es dediquen a la marihuana, sinó a moltes altres drogues. Estic molt preocupat perquè això ens ha fet perdre molt terreny.

Quines polítiques han sigut útils?

Calen plans integrats que incloguin polítiques de salut pública, per al tractament dels consumidors i control de l’epidèmia, però també polítiques policials, judicials i de seguretat nacional. Reagan, Bush pare i Bush fill tenien polítiques integrades. Les dades [mostra un gràfic] diuen que entre el 1980 i el 1991, amb Reagan, els joves addictes als EUA es van reduir un 80%. Als anys 90, amb Clinton, van tornar a créixer perquè va eliminar la política de persecució criminal dels traficants argumentant que era racista. I amb Bush fill tornen a baixar un 25% en 3 anys.

I amb Obama?

Obama va encara més lluny que Clinton a l’hora de desmantellar les polítiques de seguretat, perquè va acabar amb el pla Colòmbia, que era un dels programes més exitosos que he vist mai. Nascut el 1997 amb Clinton, aquest acord bilateral entre els EUA i Colòmbia per fer la guerra contra les drogues va aconseguir reduir la producció de cocaïna a Colòmbia un 75% entre el 2001 i el 2012. Obama el va aturar i el resultat és que avui hi ha més cocaïna en producció a Colòmbia que mai a la història. Amb tot, un efecte col·lateral del pla Colòmbia va ser que al tallar la producció de coca els càrtels de Mèxic es van quedar sense diners, de manera que van començar a augmentar la producció d’heroïna i també van passar a altres substàncies, com el fentanil.