Despeses compartides i clima preelectoral, claus de la reunió històrica Xina-Taiwan

BarcelonaAquest dissabte s'escriu un nou capítol de la història amb la reunió dels presidents de la Xina i Taiwan, la primera en en 66 anys. Des que el 1949, després de la guerra civil, el Partit Comunista Xinès va constituir la República Popular de la Xina i el fins llavors govern xinès va instal·lar a Taiwan la República de la Xina, les relacions entre els dos països han travessat fases de tensió i també d'acostament, però mai abans s'havia produït una reunió oficial entre els seus dos presidents.

La trobada ha estat a iniciativa del president de la Xina, Xi Jinping, que s'entrevista amb el president de Taiwan, Ma Ying-jeou, a Singapur, territori neutral. Des de Pequín es vol vendre la trobada com un intent d'estrènyer llaços de confiança i alleugerir tensions a la regió, però la proximitat d'unes eleccions a Taiwan, al gener, en què les enquestes pronostiquen la derrota del partit de Ma –el Kuomitang– aixeca certes sospites sobre els objectius reals de la trobada. El com, el quan i el perquè de la trobada ofereixen algunes claus per entendre-la.

Com? La importància de les formes

La històrica reunió tindrà lloc al Hotel Shangri-la de Singapur i, per prevenir conflictes inevitables entre dos països que s'autoproclamen com la veritable Xina, els esforços diplomàtics per cuidar les formes adquireixen la màxima importància.

Per començar, els dos protagonistes seran identificats en tot moment com a "líders" de la Xina i de Taiwan, per evitar que cap d'ells hagi de concedir a l'altre el rang de president. De fet, els equips diplomàtics han decidit que es dirigiran l'un a l'altre com a 'senyor'. "Una reunió oficial entre Xi i Ma com a presidents està fora de tot debat des del punt de vista de Pequín, mentre que els taiwanesos no volen un format alternatiu, per por que soscavi l'estatus internacional del seu president", escriu Shannon Tiezzi a 'The Diplomat'.

Està previst que es donin la mà, facin uns breus discursos a la premsa i llavors comenci la reunió a porta tancada, de la qual només se sap que tractaran "alguns temes importants" per a la regió. En acabat, es celebraran rodes de premsa separades i seguidament tindrà lloc un banquet.

El protocol i la diplomàcia ha anat fins al detall de preveure que les despeses del dinar es paguin a mitges, perquè cap de les dues parts es percebi com a amfitriona.

Quan? A dos mesos de les eleccions taiwaneses i en mig de tensions al mar de la Xina

La trobada l'ha demanada el president xinès, Xi Jinping, en un "gest inesperat" d'algú que "coneix bé Taiwan perquè va ser governador de la província de Fujian, la més propera a l'illa i amb la qual manté relacions habitualment", explica el professor d'història i cultura de la Xina a la UPF, Manel Ollé.

La política agressiva de Xi Jinping als mars del Sud i de l'Est de la Xina, amb els reclams territorials sobre algunes illes com les Senkaku (o Diaoyu en xinès) que es disputa amb el Japó i que són a prop de les costes taiwaneses, ha elevat la tensió a la regió en els últims anys.

Però el fet que arribi tot just dos mesos abans de les eleccions a Taiwan, que al gener s'espera que acabin amb vuit anys del Kuomintang, el partit nacionalista de Ma, fa que molts ho interpretin com un moviment electoralista.

Des que el 2008 el Kuomintang va arribar al poder, hi ha hagut un acostament continuat entre la Xina i Taiwan, amb forts acords econòmics, que "han aixecat molts recels entre la població taiwanesa", apunta l'analista. L'efecte rebot d'aquest procès ha estat l'enfortiment del sentiment sobiranista a Taiwan, que, segons indiquen totes les enquestes, desembocarà en la victòria de l'opositor Partit Democràtic Progressista (PDP) als comicis del gener.

Per què? Xinping vol una imatge conciliadora i Ma pot aconseguir un efecte rebot

El que sembla clar és la intenció de Xi Jinping de donar una imatge conciliadora i alleugerir així les tensions creixents dels últims mesos amb els seus veïns de l'Àsia Oriental.

Ara bé, "com a jugada electoral potser arriba tard, perquè els últims anys de secretisme en les relacions i acords econòmics entre el Kuomintang i la Xina han passat factura a aquest partit, com va demostrar el Moviment dels Gira-sols del 2014", en què els estudiants van sortir al carrer per reclamar més sobirania per a Taiwan, apunta Ollé.

De fet, el director per Àsia del centre Carnegie, Douglas Paul, opina que la trobada tindrà precisament l'efecte contrari i perjudicarà el Kuomintang a les eleccions, perquè "emfatitzarà el suport de Xi Jinping a Ma" i reforçarà les crítiques del PDP que l'acusen de falta de sobirania i de secretisme en les seves relacions amb Pequín.

"També és possible que la Xina estigui intentant crear un escenari d'institucionalització de les relacions que eviti una escalada de tensions posterior" amb la victòria dels sobiranistes del PDP, diu Ollé. Tot i així, el tarannà de la candidata del PDP, Tsai Ing-wen, es distancia del populisme d'altres líders anteriors "i no fa preveure que s'allunyi de l''statu quo'", basat encara en "el principi de l'única Xina", que es va instaurar en l'anomenat 'consens del 1992': "Hi ha una sola Xina i no dues, però cadascú interpreta a la seva manera quina és", resum Ollé.

Una declaració d'independència per part de Taiwan no sembla un escenari possible en vista de la gran dependència econòmica que manté amb la Xina "i a cap de les dues parts no els interessa tampoc una reunificació, tot i que part de l'estament militar xinès encara ho demani", afegeix Ollé, "perquè a Pequín li costaria també molt integrar un estat totalment democràtic en el seu sistema polític".