Grècia ha de presentar avui el seu programa de reformes a la 'troica'
El govern d'Alexis Tsipras ha de detallar el seu programa per obtenir la pròrroga del rescat que divendres va acordar l'Eurogrup
3 min. Barcelona
El govern grec ha de presentar aquest dilluns a Brussel·les el seu pla de reformes per aconseguir la pròrroga del rescat, que es va acordar divendres a la reunió de l'Eurogrup. L'executiu d'Alexis Tsipras ha aconseguit evitar un daltabaix financer, però al preu d'haver de mantenir la supervisió de la 'troica' (Banc Central Europeu, Comissió Europea i Fons Monetari Internacional) sobre la seva gestió econòmica mentre negocia un acord de fons que permeti una sortida al país més endeutat de la UE. La pròrroga és de quatre mesos, fins al juny, quan Grècia es tornarà a trobar a les portes de dos importants venciments del deute, que sumen 7,7 milions d'euros.
El comissari europeu d'Afers Econòmics, el francès Pierre Moscovici, ha dit que el pla del govern grec "ha de ser ambiciós, però alhora realista, des d'un punt de vista financer", i ha instat Tsipras a respectar els compromisos contrets pel govern anterior, del conservador Andonis Samaràs. "No es tracta d'imposar l'austeritat a Grècia, però alhora cal que compleixi els seus compromisos. Perquè l'anterior primer ministre havia assumit compromisos, no en el seu nom personal, sinó de l'Estat grec", ha dit en una entrevista a la cadena de televisió France 2. Moscovici també ha reiterat que "no hi ha un pla B: només hi ha un pla i és amb Grècia a la zona euro", després que li preguntessin sobre si, com ha assegurat el govern alemany, el Banc Central Europeu s'està preparant per un escenari de sortida de Grècia de l'eurozona.
Tot i que amb l'acord Tsipras incompleix la seva promesa de passar pàgina del rescat i la 'troica', el govern de Syriza manté per ara el crèdit popular. El govern de Syriza pot vendre als grecs dues petites victòries: que les reformes es decidiran des d'Atenes i no seran dissenyades pels "homes de negre" i que es pugui relaxar l'austeritat augmentant el marge de superàvit primari –el que descompta del pressupost el pagament del deute–. El primer ministre grec ja va advertir dissabte que "el més dur encara ha d'arribar".
Dins de Syriza, la coalició de l'esquerra alternativa que va guanyar les eleccions del 25 de gener, ja s'han alçat les primeres veus crítiques a l'acord de pròrroga del rescat. L'eurodiputat i veterà militant de la resistència contra l'ocupació nazi, Manolis Glezos, que lidera una de les organitzacions fundadores de la coalició, ha dit al seu blog: "Demano disculpes al poble grec perquè vaig participar en aquesta il·lusió. Els amics i simpatitzants de Syriza [...] han de decidir si accepten aquesta situació." Glezos no és un pes pesant dins el partit, però té una gran autoritat moral: va ser un dels dos joves que van despenjar la bandera nazi de l'Acròpolis el 1943.
El ministre de Finances, Ianis Varufakis, ha dit que "no hi haurà un altre acord" si Brussel·les rebutja el pla de reformes i que aquest donarà pas a "una nova fase de l'estabilització i el creixement".