De Le Pen a Orbán: els 'amics' de Vox a Europa

La irrupció de Vox al Parlament andalús posa fi a l'excepció espanyola

La irrupció de Vox com a cinquena força al Parlament andalús anuncia la fi de l'excepció espanyola a la presència de formacions d'ultradreta a les institucions, que ja s'ha convertit en la norma a Europa. A tot arreu de la UE partits d'extrema dreta han obtingut importants victòries electorals que els han portat al govern, a encapçalar l'oposició o a tenir prou influència per marcar l'agenda política.

Marine Le Pen, líder de la ultradreta francesa, no va trigar gens diumenge a felicitar Vox pel resultat:

També Gert Wilders, el líder de la ultradreta holandesa, va celebrar el triomf electoral de la formació de Santiago Abascal:

Helena Castellà, politòloga experta en extrema dreta, explica que "si bé és cert que una gran part de l'auge de Vox es deu a la seva posició pel tema català, ideològicament s'assembla bastant a la resta de partits d'extrema dreta europeus": "De fet, en alguns temes com els drets de les dones i del col·lectiu LGTBI és més conservador que Le Pen. Sempre hem dit que l'extrema dreta a l'estat espanyol es caracteritzava no tant per un discurs de rebuig a la immigració, sinó més aviat per l'anticatalanisme i la defensa de la unitat de l'estat nació. Si Vox va agafar protagonisme als mitjans de comunicació per les querelles als líders independentistes, ha sabut combinar l'eix nacionalista –més propi de l'extrema dreta espanyola– amb l'eix antiimmigració, antifeminista i anti-LGTBI –propi de l'extrema dreta europea–. Sembla que l'auge de Vox s'explica també pel fet que alguns mitjans, aquests últims mesos, han fet d'altaveu del seu discurs".

L'auge de la ultradreta és una reacció contra l'establishment polític amb el rerefons de l'empobriment dels sectors populars després de deu anys de crisi econòmica i en el marc d'un món convuls en què els moviments forçats de població estan a l'ordre del dia. Alhora, l'onada de descontentament s'alimenta de dinàmiques de més llarga durada, com la por de la globalització i de la dissolució de les velles identitats. Tot i que cada país té els seus propis ritmes i característiques diferenciades del fenomen, trobem aspectes comuns com la retòrica antiimmigració, islamòfoba i anti-EU.

Steve Bannon, estrateg de la campanya electoral de Trump, s'ha traslladat a Brussel·les per reunir l'extrema dreta de cara a les eleccions europees i ha donat suport a Vox, tot i que el seu projecte d'unitat sembla que no dona el resultat esperat. Com apunta el politòleg Xavier Casals "unificar l'extrema dreta suposa crear una 'internacional d'ultranacionalistes, els interessos dels quals, per definició, poden entrar en conflicte".

Aquesta és la radiografia de la ultradreta avui a Europa:

Itàlia

La Lliga de Salvini, nou home fort, marca la pauta

Després de mesos d'incertesa per la ingovernabilitat a què van abocar Itàlia les eleccions del març del 2018, la ultradretana Lliga i l'euroescèptic Moviment 5 Estrelles van formar una coalició de govern en un dels països més afectats per la crisi del 2008, i que ha rebut 600.000 migrants i refugiats els últims anys. El moviment de Matteo Salvini, que abans s'anomenava Lliga Nord i defensava la independència del nord del país, que definien com la Padània, ha passat de voler anar-se'n d'Itàlia a governar-la. El ministre de l'Interior, Matteo Salvini, és qui de fet lidera el govern amb un programa que inclou l'expulsió dels sensepapers i que ha aprofundit la política d'abandonament de les pasteres al Mediterrani central criminalitzant i perseguint les ONG de rescat. Roma protagonitza ara l'enfrontament amb la Comissió Europea pels pressupostos generals, que Brussel·les rebutja.

Holanda

Agenda islamòfoba

El partit de Geert Wilders, el Partit per la Llibertat (PVV), no va complir les expectatives i es va quedar amb 20 diputats a les eleccions del 2017, però el seu discurs a favor de l'expulsió dels musulmans i la promesa d'un referèndum per a la sortida dels Països Baixos de la Unió Europea continua marcant l'agenda.

Dinamarca

Segon partit al Parlament

Les lleis d'immigració a Dinamarca són unes de les més dures d'Europa, a causa de la pressió del Partit del Poble Danès, la segona força al Parlament de Copenhaguen des de les eleccions del 2015. La policia pot confiscar els béns dels migrants i refugiats per mantenir la seva estada. El país també està finançant programes de control de la natalitat en països del sud per "limitar la pressió migratòria".  

Alemanya

92 diputats al Bundestag

Amb només cinc anys de trajectòria, Alternativa per a Alemanya (AfD) es va convertir el 2017 en el primer partit d'ultradreta a obtenir representació al Bundestag, amb 92 diputats. Les últimes eleccions regionals li han donat presència a tots els lands. Des del seu origen com a partit antieuro, el seu discurs s'ha basat en el racisme i la islamofòbia –denunciant la política d'acollida de refugiats de la cancellera Angela Merkel– i alguns dels seus dirigents fins i tot han minimitzat les atrocitats del règim nazi. Merkel, que ha vist com el seu partit dels conservadors de la CSU-CDU ha obtingut els pitjors resultats electorals en 70 anys, ha respost prometent més controls fronterers i accelerant les deportacions, i ha dit que no repetiria la política de portes obertes del 2015. La coalició de govern dels conservadors amb els socialdemòcrates de l'SPD converteix l'AfD en la principal força opositora.

Àustria

Coalició de govern de la ultradreta i els conservadors

El 2017 el Partit de la Llibertat austríac es va convertir en soci de govern del canceller conservador Sebastian Kurz. Ocupen carteres clau com Interior, Defensa i Exteriors. Un any abans la ultradreta s'havia quedat a pocs vots de guanyar les eleccions presidencials. Kurz ha promès mà dura amb la immigració i ha plantejat mesures polèmiques com la prohibició de portar vel a les nenes menors de 10 anys a l'escola o confiscar els telèfons mòbils dels demandants d'asil, als quals vol fer pagar 840 euros pel tràmit.

Suècia

Els Demòcrates de Suècia poden tenir la clau de la governabilitat

A les eleccions del setembre passat, els Demòcrates de Suècia van obtenir un 18% dels vots, cinc punts per sobre dels comicis anteriors. El partit va néixer com una formació neonazi però es va blanquejar quan va entrar al Parlament el 2010. El suport al socialdemòcrata Stefan Löfven, que defensa l'estat del benestar i la tolerància amb les minories, ha caigut i ha deixat el país en un escenari ingovernable. El bloc d'esquerra de Löfven, que va guanyar les eleccions, té 144 diputats, mentre que l'Aliança de centredreta en té 143 i els xenòfobs 62, amb els quals tothom es va comprometre a no establir acords durant la campanya. Els politòlegs expliquen l'auge de la ultradreta en els països nòrdics com el "xovinisme del benestar": la defensa de polítiques socials àmplies però limitades a la població autòctona.

França

El millor resultat d'un Front Nacional modernitzat

Tot i que Marine Le Pen va perdre davant d'Emmanuel Macron a la segona volta de les presidencials franceses del maig del 2017, el Front Nacional va obtenir el millor resultat de la seva història: 11 milions de vots. Després de trencar amb el seu pare i la imatge de partit antisemita i desfasat, Le Pen ha rebatejat la seva formació com a Reagrupament Nacional i l'ha basat en el discurs islamòfob.

Hongria

Orbán lidera el discurs xenòfob a l'Europa de l'Est

A l'abril, el primer ministre hongarès Viktor Orbán va ser reelegit per a un tercer mandat després d'una campanya dominada per la immigració. Orbán es considera el baluard contra l'islam i presenta la immigració com una amenaça a la identitat europea. Lidera el bloc de Visegrad de l'Europa Central (Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia), que rebutja el repartiment dels refugiats entre els països europeus.

Polònia

La democràcia "il·liberal"

Des que el partit Llei i Justícia va guanyar les eleccions del 2015, Polònia pateix una involució democràtica que ha tingut el seu últim capítol amb la reforma del sistema judicial per forçar la renovació del Tribunal Suprem, una llei fortament contestada per Brussel·les. El partit de Jaroslaw Kaczynski, que no té cap càrrec de govern però és l'home fort del país, també ha protagonitzat titulars per la llei que il·legalitza la crítica a l'Holocaust. Fa poques setmanes el govern es va manifestar al carrer amb partits obertament neonazis per commemorar el centenari de la independència del país.

Eslòvenia

El partit més votat, a l'oposició

Tot i que van quedar lluny de la majoria absoluta, els xenòfobs del Partit Eslovè Democràtic van ser la formació més votada a les eleccions del juny passat. Janez Jansa, que havia sigut primer ministre dues vegades (2004-2008 i 2012-2013), es va haver de quedar a l'oposició. En la campanya va comptar amb el suport de Viktor Orbán sota el lema trumpià "El benestar i la seguretat dels eslovens primer". Eslovènia només va acollir l'any passat 150 refugiats.

República Txeca

"Stop islam. Stop immigració"

El partit xenòfob Llibertat i Democràcia Directa, amb el lema electoral "Stop islam. Stop terrorisme", va quedar com a quarta força política a les eleccions de l'octubre del 2017. Les va guanyar el milionari Andrej Babis, amb una nova formació anomenada Aliança de Ciutadans Descontents, que té un programa euroescèptic i antiimmigració. Babis governa en minoria, aïllat per la resta de partits, i està investigat per frau amb els fons comunitaris.

Grècia

Socis de govern de Syriza i neonazis al carrer

Els ultranacionalistes Grecs Independents (4,5% dels vots el 2015, escindits dels conservadors de Nova Democràcia) governen en coalició amb Syriza. La formació neonazi Alba Daurada s'ha mantingut amb el 7% dels vots, tot i les acusacions de violència i crim organitzat. Últimament guanyen pes a les illes gregues amb els seu discurs antiimmigració.

Bulgària

Suport al govern Boríssov

A Bulgària l'extrema dreta també forma part de l'actual coalició de govern. Agrupada sota la marca Patriotes Units, té 27 dels 240 escons, però serveix de suport al govern conservador del GERB presidit per Boiko Boríssov. La coalició la formen tres partits d'indissimulada tendència extremista: Attaka, el Moviment Nacional Búlgar i el Front Nacional per a la Salvació de Bulgària.