Publicitat
Publicitat

AMÈRICA DEL SUD

El jutge ordena a Lula que s’entregui avui per ingressar a la presó

L'expresident, que ha passat la nit al seu antic sindicat metal·lúrgic: "Els justos vencerem"

Fins avui a les 5 de la tarda, hora local [10 de la nit, a Catalunya] té de temps l'expresident brasiler Luiz Inácio Lula da Silva per ingressar immediatament a la presó per complir la condemna de 12 anys de corrupció. El jutge Sérgio Moro, la bèstia negra de Lula, li ha concedit en virtut "el càrrec que va ocupar" la possibilitat que es lliuri voluntàriament i s'estalviï la imatge de la detenció. Però és l'única concessió perquè l'ordre d'ingrés s'ha signat en un temps récord, inusual per als paràmetres del país, menys de 24 hores després que el Suprem denegués l''habeas corpus' a la defensa de l'exdirigent. 

Poc abans de conèixer l'ordre de presó immediata, Lula havia criticat la decisió del Tribunal Suprem, que l'evita esperar la resolució d'altres recursos pendents en llibertat. Segons l'expresident, que manté alta la seva popularitat set anys després de deixar la presidència, la condemna és "absurda" i un "somini de Moro".

L'expresident ha passat la nit al sindicat de São Bernardo do Campo, a São Paulo, acompanyat pels seus aliats polítics i la militància, i des d'on ha saludat breument la multitud que s'ha congregat a l'exterior. Lula està "tranquil" i amb la seguretat que "els justos" venceran, segons l'agèncida Efe que cita un dels assessors de l'exdirigent. 

La situació judicial i el futur a la presó de Lula ha dividit un país ja de per sí polaritzat. La matinada de dijous, en conèixer-se la decisió del Tribunal Suprem, van esclatar coets, petards i crits des dels balcons al Tatuapé, un barri de classe mitjana i mitjana-alta a la zona est de São Paulo. Era una reacció a l'estil futboler que es va repetir a les regions nobles de les principals capitals brasileres per celebrar el vot de la presidenta del Tribunal Federal Suprem (STF), Cármen Lúcia. Es trencava l’empat i, per 6 a 5, es denegava el recurs d’'habeas corpus' preventiu de la defensa de l’expresident.

Hores més tard el jutge Sérgio Moro donava a Lula fins a les 17 h (22 h a Catalunya) per entregar-se a la Policia Federal de la ciutat de Curitiba, “en deferència per la dignitat del càrrec d’expresident”, per al seu ingrés a la presó. Haurà de complir la pena de 12 anys i un mes imposada per la justícia federal per corrupció i blanqueig de diners, per l’ús indegut d’un apartament cedit per una constructora investigada en l’operació Lava Jato. A la pràctica, és el final traumàtic d’un mite de l’esquerra llatinoamericana, en un escenari, el Brasil, de fractura, no només econòmica i social sinó també ideològica, des de l’'impeachment' de Dilma Rousseff el 2016.

“No farien un cop [d’estat] per deixar-me ser candidat”, hauria dit Lula en una conversa amb aliats, reproduïda per 'Folha'  i 'O Estado de S. Paulo'. Ha recuperat força la tesi que la persecució judicial contra Lula per uns fets que el condemnat nega amb vehemència forma part d’una estratègia per decapitar i arraconar l’esquerra brasilera.

Vetat políticament però el candidat amb més possibilitats

Reaccions diverses

La formació de Lula va fer una reunió d’emergència per determinar l’estratègia electoral abans de l’empresonament que ordenarà el jutge Sérgio Moro, heroi dels sectors més reaccionaris, no per la lluita contra la corrupció a la petroliera pública Petrobras sinó per haver-se mostrat implacable contra l’expresident.

Paral·lelament, els advocats de Lula van assegurar que la decisió del Suprem “viola la condició humana”, van anunciar que prendran “totes les mesures legals possibles per evitar l’empresonament” i es van refermar en el fet que la condemna a Lula “és il·legal”.

Si el Suprem hagués concedit l’'habeas corpus' a Lula, per seguir en llibertat fins a esgotar els recursos a l’última instància, hauria causat jurisprudència i podria haver permès la sortida de la presó dels condemnats per corrupció. Aquesta tessitura va jugar en contra del dirigent. Alguns magistrats del Tribunal Suprem, a l’hora d’exposar el seu vot, van recordar la pressió que l’opinió pública ha exercit en aquest cas. Amb Lula al carrer s’alimentava la percepció d’impunitat que els acusats de males pràctiques han tingut històricament al Brasil.

Per a l’esquerra brasilera, la lluita judicial contra la corrupció ha sigut instrumentalitzada com a arma política per silenciar, d’una vegada per totes, l’única figura capaç de mobilitzar les capes més desfavorides, com indicaven tots els sondejos de l’últim any i mig.

Encara que el PT feia pinya amb el carismàtic dirigent i reiterava que no hi havia pla B per a les presidencials, el nom de l’exalcalde de São Paulo Fernando Haddad, apadrinat per Lula, guanyava punts. Formacions d’esquerres com el Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), una escissió del PT, alertaven sobre el retrocés de les llibertats polítiques al país i proposaven una actuació conjunta. “És necessari que es formi un front democràtic contra l’escalada d’autoritarisme i violència, que ha tingut el seu punt àlgid en l’assassinat de la nostra companya Marielle Franco [regidora de Rio de Janeiro], per restituir l’estat de dret”, afirmava el president del partit, Juliano Medeiros.

Sense Lula, les opcions del candidat del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB), el fins ara governador de São Paulo, Geraldo Alckmin, es multipliquen. Molt conscient d’aquest nou escenari, el mercat financer va escenificar la seva satisfacció amb la pujada de les accions de les empreses estatals i l’apreciació del real brasiler. El bon humor existent es resumia en el titular del portal InfoMoney: “Lula a prop de la presó: ¿ha arribat l’hora de tornar a comprar a la borsa? L’inversor ha de prendre moltes precaucions amb l’eufòria d’aquest moment”.

L'herència de Lula

Lula torna a la presó 40 anys després

"Els militars han d'haver penedit de detenir-me". Així es referia Luiz Inácio Lula da Silva al seu arrest durant la dictadura brasilera, quan era un jove dirigent sindical, informa Mar Marín per a l'agència Efe. Avui, el polític més popular del Brasil s'enfronta de nou a la presó, però aquest cop per corrupció. Als seus 72 anys, l'home que ha marcat la política del Brasil durant gairebé dues dècades i el dirigent més carismàtic del país -i el més odiat també-, s'enfronta de nou al fantasma de la presó després de ser condemnat a 12 anys per corrupció.

Luiz Inácio va ser un nen que enllustrava sabates fins que els 15 anys es va fer torner. El 1980 ja un jove i influent sindicalista que va liderar una vaga que va paralitzar la indústria automotriu a la zona metropolitana de S ão Paulo i desafiava al règim militar. "Els militars van cometre l'estupidesa de detenir-me. Va ser una motivació més perquè la vaga es mantingués", recordava anys després. El llavors sindicalista va ser detingut el 19 d'abril del 1980 "per atemptar contra l'ordre nacional", va ser conduït al Departament d'Ordre Polític Social i va passar 31 dies empresonat. A la presó, va arribar a organitzar una assemblea amb funcionaris, va aconseguir un televisor per veure el seu equip favorit, el Corinthians, i fins i tot va mantenir una setmana de vaga de fam.

"Vaig ser tractat amb dignitat", va reconèixer Lula en la comissió oberta per investigar les violacions de drets humans comeses durant la dictadura. Però la seva detenció va tenir l'efecte contrari al desitjat per la dictadura: Li va donar encara més notorietat i li va enfortir. Poc després, va saltar a la política com a fundador del Partit dels Treballadors (PT), al costat de polítics i intel·lectuals d'esquerra, i es va convertir en el diputat més votat del país. Una carrera meteòrica que el va portar a pensar en Brasília, encara que no va aconseguir la presidència fins el 2002, en el seu quart intent.

El 1980, Lula va transformar el seu pas per la presó en una victòria política. Avui, l'ordre d'ingrés a la presó suposa un cop fulminant a les seves aspiracions de tornar a la política activa, tot i liderar totes les enquestes electorals.

Etiquetes