Internacional 09/05/2017

Macron, l’europeista en qui somiava la UE

Merkel promet treballar al costat del nou president de França per liderar el futur de la UE

Laia Forès
3 min
Hollande i Merkel somrient en saludar-se ahir a Berlín.

Brussel·lesEl guanyador de les eleccions presidencials celebrades diumenge a França, Emmanuel Macron, va sortir a l’esplanada del Louvre per celebrar la victòria davant els seus votants mentre sonava l’ Himne a l’alegria de Beethoven, l’himne europeu. La imatge va donar la volta al món. Si més no, va sortir a totes les televisions europees i es va poder escoltar en totes les ràdios del continent. El gest no és casual. Era tota una declaració d’intencions i demostrava el ferm compromís de Macron amb el projecte europeu.

La Unió celebra avui el Dia d’Europa i ho fa amb una petita dosi d’alegria gràcies al vot dels francesos, que allunya l’euròfoba Marine Le Pen de la presidència. En una Europa en temps de crisi, la victòria de Macron i gestos com el d’escollir l’himne europeu en la nit electoral són l’antídot que necessitava la UE per contrarestar el pessimisme instal·lat en els últims mesos. “França és essencial per a Europa, com Europa ho és per a França”, assegurava ahir en una carta a Macron el president del Consell Europeu, Donald Tusk. El polonès espera que el futur president de França “contribueixi constructivament a resoldre els nostres reptes comuns i a mantenir la unitat”.

Macron, a cavall entre el liberalisme i la socialdemocràcia, era l’únic dels candidats a la presidència que apostava sense ambigüitats ni complexos per més Europa. El líder del partit En Marxa defensava en el seu programa electoral un govern econòmic europeu -amb un ministre de Finances i un pressupost per a la zona euro-, una política de Defensa comuna i una petita dosi de proteccionisme per defensar les empreses europees. Era el candidat somiat per Brussel·les.

En realitat, Macron no ofereix propostes noves per a la UE, però les idees recollides en el programa electoral auguren una França que batallarà més per la integració de la UE del que ha fet François Hollande. La incògnita és saber si serà capaç de convèncer la resta de països de posar en marxa les propostes.

A l’espera de saber què passarà a Alemanya en les eleccions generals del setembre, la victòria de Macron es podria traduir en un enfortiment de l’eix franco-alemany. Però per al futur president de França no serà fàcil aconseguir que Berlín cedeixi en algunes qüestions, sobretot si els socialdemòcrates de Martin Schulz no aconsegueixen vèncer els democristians d’Angela Merkel. Tot i això, la cancellera es va comprometre ahir a treballar amb Macron per tirar del carro europeu. “Ens enfrontem a reptes comuns i treballem junts per liderar un futur segur i amb èxit de la UE”, va dir Merkel.

Durant la nit de diumenge, els líders de les institucions comunitàries es van desfer en elogis i felicitacions a Macron. Ahir van seguir les paraules de triomf dels dirigents comunitaris. “França ha escollit com a president el candidat que, més que cap altre, ha fet bandera de l’orgull i la identitat europea”, va subratllar la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini.

Batalla contra el populisme

Amb la victòria d’Emmanuel Macron, la UE ha salvat una altra pilota de partit -segurament, la més important- després de les eleccions holandeses del març en què l’extrema dreta de Geert Wilders tampoc va aconseguir la victòria. Però, a França, més d’un terç dels votants han optat per l’extrema dreta euroescèptica, una realitat que la UE haurà de tenir en compte a l’hora de debatre el seu futur.

Macron és vist des de Brussel·les com l’esperança per renovar el projecte i vèncer el desencís europeu que ha provocat l’auge del populisme euròfob, però la crisi existencial de la UE no acaba aquí. Juncker ho va advertir ahir: “França ha votat per Europa. Però la lluita contra l’extrema dreta no ha acabat. Hem de continuar la batalla”.

stats