Orbán aprova la 'llei de l'esclavitud', que augmenta a 400 les hores extres permeses

El govern defensa que flexibilitzarà el mercat laboral però l'oposició dubta que siguin voluntàries

La majoria absoluta del partit de Viktor Orbán ha sigut més que suficient perquè el Parlament d'Hongria hagi aprovat en una sessió molt tensa una llei que augmenta de 250 a 400 el màxim d'hores extres que els treballadors poden fer cada any voluntàriament. El govern d'extrema dreta defensa que la norma servirà per flexibilitzar el mercat laboral, mentre que l'oposició ha qualificat ja la mesura de 'llei de l'esclavitud'. La tensió també s'ha traslladat als carrers, on dimecres a la nit unes dues mil persones es van manifestar pel centre de Budapest en contra de la nova llei, una protesta que la policia va reprimir amb gasos lacrimògens.

L'oposició ha criticat l'augment d'hores extres perquè, tot i que són de caràcter voluntari, a la pràctica l'empresa pot obligar la plantilla a treballar més. Això suposaria que en un contracte tipus de 40 hores setmanals el treballador ampliarà diàriament 1,5 hores el seu horari, cosa que equival a un dia extra a la setmana, fins a arribar així a la setmana de sis dies.

El govern defensa, en canvi, que la decisió de treballar més és voluntària i permetrà que qui vulgui treballar més tingui un sou extra sense necessitat que la companyia hagi de passar per la burocràcia d'augmentar la plantilla amb noves contractacions. Hongria, com altres països de la regió, pateix falta de mà d'obra tot i que ha sigut un dels estats més crítics i contraris a obrir les fronteres per acollir refugiats.

Però no és només l'horari el que ha fet esclatar l'oposició d'esquerres davant el populisme d'Orbán. La legislació aprovada permet als empresaris pagar a 36 mesos el sobresou de les extres. En la sessió parlamentària, diputats opositors van intentar aturar la votació ocupant el seient del president de la cambra i fent sentir sirenes i xiulets a l'interior de l'hemicicle, però finalment el Parlament va donar llum verda a la iniciativa. 

Després de la polèmica a Brussel·les perquè Polònia va voler reformar el Tribunal Suprem, Hongria continua amb la deriva autoritària i el Parlament va aprovar la llei que crea els tribunals administratius, que dependran del govern, i la independència dels quals ha sigut qüestionada perquè serà el ministeri de Justícia qui nomenarà els jutges.

Aquests tribunals començaran a operar el 2020 i tindran competència sobre el Banc Nacional, sobre les decisions de les autoritats supervisores dels mitjans de comunicació o sobre els processos electorals. Segons l'ONG Comitè Hèlsinki, els nous ens posen en "greu perill la llibertat dels ciutadans" perquè les víctimes de violència policial o els defensors del medi ambient tindran més dificultats per exercir els seus drets.