La COP25 i les ONG arriben a un acord per retornar l'acreditació als activistes expulsats

Es permetrà l'accés a la cimera a tots els observadors, en suspens per la protesta de dimecres

L'organització de la cimera de l'ONU pel canvi climàtic, la COP25 de Madrid, retornarà l'acreditació als activistes que dimecres van ser expulsats del recinte per participar en una manifestació no autoritzada que bloquejava l'entrada a la sala del plenari. També tornarà a permetre l'entrada al recinte a les persones amb estatus d'observador (les organitzacions de la societat civil), que després de l'incident havia quedat en suspens.

Els responsables de la cimera ho han anunciat en un comunicat aquest matí de dijous després de diverses hores de negociació durant la nit de dimecres en què finalment es va arribar a un acord, en virtut del qual les ONG s'han compromès a seguir les normes del codi de conducta per als observadors d'aquestes cimeres, que els prohibeix fer manifestacions sense autorització.

El conflicte es va generar dimecres quan una multitudinària manifestació no autoritzada va bloquejar l'accés a la sala de plenaris de la cimera, dins del pavelló principal de la COP25, i va acabar amb la majoria dels manifestants expulsats del recinte. Eren sobretot líders indígenes, però també representants de sindicats i del moviment estudiantil Fridays for Future, a més d'altres organitzacions activistes, que mostraven la seva indignació per la manera com s'estan desenvolupant les negociacions internacionals en la cimera. "Països rics, doneu la cara i pagueu!", era el lema de l'acció.

Els agents de seguretat van prendre la pancarta que increpava "els països rics" de les mans dels manifestants i els van retirar les acreditacions que portaven al coll i que els permetien estar dins del recinte. El gest va generar encara més indignació i va desembocar en una asseguda amb càntics de "Vergonya" i "El poble unit mai serà vençut". 

A la retirada de les acreditacions dels manifestants, molts dels quals eren a la COP25 com a observadors, s'hi va afegir que durant la tarda no es deixava entrar al recinte cap persona amb acreditació d'observador, un estatus que acostumen a tenir les ONG i les organitzacions climàtiques en aquestes cimeres. 

Diverses d'aquestes ONG, com Amnistia Internacional o World Wildlife Fund (WWF), van fer un comunicat conjunt per condemnar els fets i denunciar aquest "càstig sense precedents a la discrepància". "En lloc de fer fora els contaminants, fan fora la gent. En lloc d'escoltar-nos, ens volen silenciar", deia el comunicat, en què denunciaven que entre la gent que havia quedat fora del recinte hi havia "una mare indígena que no ha pogut entrar a alimentar el seu nadó". "Això no havia passat mai abans en 25 anys de COP", diuen. 

Durant la manifestació es van viure moments de tensió quan van arribar reforços del dispositiu de seguretat i van intentar dispersar a empentes alguns dels activistes, que s'hi van resistir. L'estira-i-arronsa va durar una estona, amb alguns dels agents intentant negociar una sortida dialogada enmig de la cridòria i els càntics constants. Finalment un dels líders de la protesta va accedir a desplaçar-se i va cridar a tothom que el seguís, mentre un agent de seguretat el guiava agafat del braç cap a l'exterior del recinte. Quan van ser fora, es va formar un cordó de seguretat que els impedia tornar a entrar fins que es va tancar del tot aquella porta del recinte i se'ls va deixar fora.

"És una vergonya veure com a la gent del Sud Global, sobretot representants de les comunitats indígenes, se'ns deixa fora d'aquestes negociacions i no se'ns té en compte", es queixava indignat un manifestant amb el vestit tradicional de les comunitats del Pacífic. "És indignant veure com es nega la llibertat d'expressió i com els drets humans estan fora d'aquestes sales de negociació", afegia també Lebogang Milaisi, de la Confederació Internacional de Sindicats, enmig de la protesta.

A l'exterior del recinte hi va haver parlaments de representants de diverses comunitats indígenes del Canadà i de l'Amazònia peruana, a més de col·lectius africans i asiàtics. La crida de tots era perquè els països rics aturin les perforacions de petroli, que "assumeixin la responsabilitat històrica" per les emissions contaminants que han generat durant anys i "paguin" la factura que la crisi climàtica els està passant als països pobres.

"Més ajudes financeres i prou mercats de carboni"

Un dels punts de debat d'aquesta cimera COP25 és precisament com s'implementarà el mecanisme de "pèrdues i danys" que hauria de cobrir les despeses generades en els països més pobres pels esdeveniments climàtics extrems que cada cop hi són més freqüents, com tifons o huracans. Però els països rics segueixen sense concretar les seves aportacions al fons verd de l'ONU –que hauria de tenir 100.000 milions de dòlars anuals a partir de l'any que ve– i es neguen a posar més finançament sobre la taula per cobrir també les "pèrdues i danys". Així doncs, la negociació segueix bloquejada.

"Prou falses solucions i prou mercats de carboni!" era una altra de les crides dels activistes, en al·lusió a l'altre punt de discussió dins de la COP25 per concretar l'aplicació l'article 6 de l'Acord de París, l'únic que no es va poder acordar a la cimera de l'any passat i que intenta fixar unes noves regles per al mercat de carboni.

Països com Brasil però també Austràlia mantenen bloquejada aquesta negociació perquè volen seguir fent servir els "crèdits" de carboni que van aconseguir sota les normes del Protocol de Kioto, en el cas australià a través de finançar projectes per a la reducció d'emissions en tercers països. El Brasil pretén també que el carboni que absorbeixen els seus boscos amazònics es comptabilitzi com a part de la seva retallada d'emissions, però que alhora el pugui vendre com a crèdits de carboni a altres països, cosa que genera una "doble comptabilitat" del  CO2 que l'ONU intenta evitar fixant unes normes estrictes, però que la negociació actual sembla lluny d'aconseguir.

"Alguns països que estan aquí intenten comprar i vendre la pol·lució, comptabilitzar per partida doble els crèdits de carboni i incloure buits legals que donarien llicència als grans contaminants per seguir emetent gasos d'efecte hivernacle", denunciava Kwami Kpondzo, un activista de Togo d'Amics de la Terra. La por és que, en lloc de reduir-les, els països rics segueixin simplement traslladant les emissions d'un lloc a l'altre del planeta.