Tirar a matar: la ment d’un franctirador militar en guerra

WashingtonEl punt de mira apunta un nen iraquià d’uns 10 o 12 anys que corre amb una granada cap a un comboi de l’exèrcit nord-americà. El franctirador prem el gallet i mata l’infant. Pocs segons després, torna a disparar quan una dona recull la granada per completar la missió suïcida del noi. Dos trets, dues morts, les primeres de Chris Kyle, el franctirador més letal de la història dels Estats Units.

Aquest moment queda immortalitzat en l’últim i polèmic film de Clint Eastwood, El francotirador, que competia aquesta matinada pel premi a la millor pel·lícula a la gala dels Oscars. Kyle, interpretat per l’actor Bradley Cooper, va morir el 2 de febrer del 2013 a mans d’un veterà de guerra que patia estrès posttraumàtic.

Al poble rural de Stephenville, Texas, se celebra aquests dies el judici contra l’autor de la mort a trets de l’ara cèlebre franctirador nord-americà i un altre soldat retirat, Eddie Ray Routh. “Avui havia de matar uns homes. No és el que volia fer, però havia de fer-ho per sortir de la situació en què em trobava”, diu Routh al vídeo en què confessa els assassinats.

L’advocat del militar veterà va admetre la culpabilitat del seu client, però va sostenir que estava “dement” el dia del crim. De fet, mesos abans dels homicidis li van diagnosticar estrès posttraumàtic. Kyle, que llavors havia creat una fundació per ajudar veterans de guerra a reintegrar-se a la societat, intentava distreure Routh dels seus problemes psicològics en un camp de tir aquell fatídic dia de febrer. El responsable, segons el Pentàgon, de més de 150 morts al camp de batalla, també va tenir dificultats per adaptar-se a la seva vida civil després de ser destacat quatre vegades a l’Iraq. “El primer cop ni tan sols estàs segur que ho puguis fer. Però jo no mirava aquelles persones com a persones. No em preguntava si tenien família. Només intentava mantenir la meva gent fora de perill”, va explicar Kyle a Time un any abans de la seva mort, durant la promoció de les seves memòries.

El que passa per la ment d’un franctirador és complex i implica diversos aspectes morals, socials i emocionals. “L’acte de matar d’un franctirador és paradoxal. El tret mortal es fa des d’una distància de centenars de metres, però és, alhora, més a prop que molts altres homicidis”, diu Neta Bar, antropòloga i autora d’un estudi de les actituds de 30 franctiradors israelians. Bar va concloure que aquests soldats no sempre necessiten deshumanitzar les seves víctimes. Una de les principals raons és perquè creuen que el que fan és just. “El que els motiva és la creença que són allà per prevenir un atac terrorista”.

Jack Coughlin, soldat retirat, recorda en el seu llibre Shock factor: American snipers in the war on terror que durant la Guerra del Vietnam els seus companys anomenaven els franctiradors Murder Inc (Companyia d’Assassins). “Som el col·lectiu més incomprès i marginat de l’exèrcit”, escriu.

Herois o màquines assassines

Tot i així, Kyle es va convertir en un heroi després de publicar el seu llibre, molt abans de l’estrena de la pel·lícula d’Eastwood. El veterà director i actor ha sigut criticat per alguns perquè creuen que el seu film enalteix la figura del franctirador. D’altres, en canvi, consideren que posa al descobert els problemes que tenen els soldats quan tornen de la guerra.

Els franctiradors estan lligats a la història militar dels Estats Units des la seva independència. Representen una part molt petita de l’exèrcit i són entrenats per matar a cada tret. Per això són vistos com robots assassins. Per l’intel·lectual Noam Chomsky, els actes de Kyle exemplifiquen la política antiterrorista nord-americana, que “assassina persones que sospita que algun dia podrien fer-nos mal”.