La UE, incapaç de deixar de dependre del gas de Rússia

Brussel·lesLes tensions polítiques amb Rússia pel conflicte a Ucraïna fan més urgent que mai per a la Unió Europea trobar una fórmula per reduir l’e-norme dependència energètica de Moscou, especialment del gas. Europa, que importa de Rússia prop d’un terç del gas que consumeix, busca proveïdors més fiables, però les alternatives no són gaire més segures.

En la nova estratègia energètica que va presentar ahir l’executiu comunitari, Brussel·les insisteix en la necessitat de diversificar proveïdors i inclou el nom de països on Europa podria comprar gas o petroli. S’assenyalen els països del Pròxim Orient, l’Azerbaidjan, el Turkmenistan, Algèria, Turquia i Noruega. També es fa referència als Estats Units i al Canadà. Amb alguna excepció, es tracta d’alternatives poc segures o massa cares.

Si deixar de dependre energèticament de Rússia fos fàcil, la UE ja fa temps que ho hauria resolt. Però els problemes en el subministrament de gas rus vénen de lluny i fins ara Europa ha sigut incapaç de trobar una alternativa clara. Les guerres del gas entre Rússia i Ucraïna -per on passen els gasoductes que porten el gas a la UE- es remunten al 2005. Els socis europeus més dependents del gas rus, com els països bàltics, Polònia o Alemanya, han patit talls en el subministrament diverses vegades i el govern de Vladímir Putin no ha dubtat a utilitzar el gas com a arma política.

Diplomàcia energètica

El document de la CE parla de potenciar la “diplomàcia energètica” i utilitzar els instruments de política exterior per establir acords estratègics amb els països assenyalats, però el comissari europeu d’Energia, Miguel Arias Cañete, va reconèixer ahir que Moscou no deixarà de ser el principal soci energètic. “Que quedi clar que Rússia seguirà sent un proveïdor i volem mantenir bones relacions amb el govern” de Putin, assegurava l’exministre del PP. “Però volem diversificar proveïdors i haurem de buscar contractes en altres països per garantir la seguretat del subministrament”, va dir.

En qualsevol cas, la nova estratègia energètica ofereix poques idees noves per deixar de dependre de Rússia o fa propostes que no són viables a curt termini. Una de les vies que proposa explorar Brussel·les és la del gas liquat, que es pot importar des de fora d’Europa si hi ha crisi en el subministrament, però el document reconeix que s’encariria la factura del gas perquè el cost de liquar-lo i de transportar-lo és més car. Tot i això, la Comissió Europea es compromet a presentar una estratègia per impulsar el gas liquat.

Brussel·les també apunta la necessitat de reforçar l’acord energètic amb Ucraïna. Per a la UE, Kíev és un soci estratègic en termes gasístics perquè és el principal país de trànsit del gas procedent de Rússia. Europa vol que Ucraïna faci una reforma del seu mercat energètic i modernitzi la xarxa gasística.

L’altra idea que ja va llançar fa anys la Comissió Europea per reduir la dependència energètica exterior és millorar les interconnexions energètiques entre els països europeus. En la nova estratègia, Brussel·les també subratlla que cal posar fi a l’aïllament energètic de la península Ibèrica i d’altres zones d’Europa potenciant interconnexions gasístiques i elèctriques transfrontereres com la MAT, la línia de molt alta tensió que uneix Catalunya i França, acabada d’inaugurar. Segons assenyala el document, l’aïllament energètic “afegeix costos que han d’assumir els consumidors i crea vulnerabilitats en termes de seguretat energètica”.

L’objectiu de la UE és que hi hagi un 10% d’interconnexions el 2020 i un 15% el 2030. La Comissió va advertir ahir que hi ha dos estats membres, Espanya i Xipre, que no compliran amb l’objectiu del 2020 si no es construeixen les interconnexions pendents, com el Midcat, el gasoducte que ha travessar els Pirineus per Catalunya per portar a Europa el gas procedent del nord d’Àfrica. Arias Cañete va assegurar que aquest tipus de projectes, considerats prioritaris per a la UE, podrien rebre finançament del pla d’inversió Juncker.

Les interconnexions a l’Estat se situen actualment al voltant del 4% després de la inauguració de la MAT, que també va rebre ajudes comunitàries. “Si es comencen a desenvolupar les interconnexions pirinenques, es pot arribar al 10%”, va assegurar el comissari d’Energia. De cara al 2030, Brussel·les es compromet a presentar l’any que ve mesures concretes per aconseguir l’objectiu del 15%.

Compra conjunta de gas

Una altra de les idees és crear un mecanisme de compra conjunta de gas quan es produeixin crisis. Brussel·les també vol que els governs consultin a Brussel·les els acords amb altres països en matèria energètica per veure si respecten la normativa comunitària. La proposta ja es va debatre fa anys i els estats membres la van rebutjar.

La nova estratègia que va presentar la Comissió Europea pretén impulsar una unió energètica més sòlida, més segura, més integrada i més competitiva. “Avui la UE té normatives energètiques a nivell europeu però a la pràctica hi ha 28 marcs regulatoris. Això no pot continuar”, diu el document. El vicepresident energètic, Maros Sefcovic, va assegurar que la seva proposta és “la més ambiciosa des dels inicis del projecte europeu”.

Cañete es compromet a reduir les emissions de CO(2) un 40%

El comissari europeu d’Acció Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, va anunciar ahir que la Unió Europea s’oferirà a reduir almenys un 40% les emissions de cara al 2030 en la cimera climàtica de l’ONU que es farà a París a finals d’any, i on Brussel·les espera aconseguir un “ambiciós protocol climàtic”. En aquest sentit, el comissari espanyol va demanar “un acord ambiciós que inclogui un objectiu a llarg termini per reduir les emissions almenys un 60% per al 2050 respecte als nivells del 2010”.

La UE perseguirà també que “tots els països” assumeixin objectius de compliment obligat per a la reducció d’emissions, un “procés complet de verificació que sigui transparent i una revisió cada cinc anys per impulsar l’ambició”, va dir el comissari, segons informa Efe. Per contra, l’ONG Oxfam ha criticat que la Unió Europea no sigui més agosarada i no s’hagi fixat “més finançament per lluitar contra el canvi climàtic”.