MAGRIB
Internacional 26/12/2018

Una altra mort a l’estil bonze sacseja Tunísia

Un jove periodista se suïcida com a reinvindicació política per les condicions econòmiques al país

Ricard G. Samarnach
3 min
Aldarulls a la localitat de Kasserine, on es va suïcidar el periodista,  uns 300 quilòmetres al sud-oest de Tunis.

TunisA Tunísia, el mes de gener sol ser el més “calent” de l’any. Va ser el gener de 1984 quan va tenir lloc la Revolta del Pa i també en aquest mes va esclatar la revolució del 2011. En un intent de provocar un nou alçament popular, Abderrazak Rezgui, un periodista de 32 anys, va morir dilluns després de cremar-se a l’estil bonze a la plaça dels Màrtirs de la ciutat de Kasserine. La seva acció desesperada imitava la de Mohamed Bouazizi, el venedor ambulant que amb el seu suïcidi va desencadenar involuntàriament les anomenades Primaveres Àrabs. La mort de Rezgui ha provocat una reacció de ràbia entre un sector de la joventut marginada, que s’ha enfrontat en diversos punts del país amb les forces de seguretat.

Missatge a les xarxes socials

Pocs minuts abans de prendre’s foc, Rezgui va gravar un amarg missatge de vídeo que de seguida va penjar a les xarxes socials i que ha estat àmpliament compartit. En el discurs, justifica la seva decisió i fa palès que va ser un acte polític. “Protestaré tot sol. M’immolaré amb el foc i, si alguna persona arriba a trobar una feina gràcies a mi, estaré content. Que Déu l’ajudi. Ja n’hi ha prou. Estic fart de les promeses incomplertes ... [A Kasserine] hi ha gent que no té res per menjar i mor de fam”, va dir el jove expressant sense embuts una decepció en el període postrevolucionari compartida per milers de joves. Mentre la transició a la democràcia ha satisfet en bona part les demandes de llibertat, una de les consignes de la revolució és lluny de fer-se realitat: “Feina i dignitat”.

Tanmateix, Rezgui no era un aturat, ja que treballava per a la cadena de televisió Tleviza. Però ho feia amb un contracte tan precari que no li permetia viure de manera digna. La seva situació no és ni de bon tros una excepció en un país on la meitat de la població treballa en l’economia submergida o bé sense cap mena de cobertura social. El sindicat de periodistes tunisià ha culpat les autoritats de la mort del jove. En un comunicat, denuncia que l’Estat ha renunciat a fer complir les lleis, cosa que aprofiten els propietaris de molts mitjans per oferir unes condicions de feina draconianes. Per això, han convocat a una vaga per al dia 14 de gener, vuitè aniversari de la Revolució.

En les últimes 48 hores, s’han produït disturbis en diversos punts de la geografia tunisiana. Els més greus han estat a Kasserine, la ciutat de Rezgui, situada al centre del país. Segons fonts policials, els enfrontaments s’han saldat amb sis policies ferits i la detenció d’una vintena de persones. També s’han registrat xocs amb les forces de seguretat a Tebourba, una municipi del nord del país, i Jebibiana, al sud, on un jove es va intentar immolar durant una manifestació, però els seus companys ho van evitar.

A regions com Kasserine o Sidi Buzid, on va esclatar la revolució, la taxa de pobresa multiplica per quatre la mitjana nacional com a producte de dècades de marginació per part de l’Estat. És també en aquestes zones on es registren més suïcidis per motius econòmics i socials. El cas de Rezgui ha sigut més mediàtic, però no el primer. De fet, en els últims vuit anys, desenes de joves han intentat emular el “màrtir” Buazizi calant foc al seu cos. Fins ara, cap d’ells ha aconseguit l’objectiu de desencadenar una nova revolució.

stats