Judicialització
Internacional 19/07/2022

Anna Gabriel torna de l'exili i es posa a disposició del Suprem

El jutge Llarena retira l'ordre de detenció de l'exdiputada de la CUP, que continuarà vivint a Suïssa

4 min
L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel durant la conferència sobre els drets humans a l'estat espanyol a la seu de l'ONU a Ginebra

BarcelonaL'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha tornat aquest dimarts després de més de quatre anys d'exili a Suïssa per comparèixer davant del Tribunal Suprem (TS). La sorpresa ha saltat a les 11.14 hores del matí, que és quan ha arribat el comunicat del tribunal que ho feia públic. Gabriel ha comparegut davant del jutge Pablo Llarena acompanyada de l'advocat basc Iñigo Iruin, que és el mateix que té l'exconsellera Meritxell Serret . Precisament, la cupaire és la segona exiliada que decideix tornar després de l'exconsellera, que ho va fer el març del 2021 . Un cop s'ha presentat davant del magistrat, aquest l'ha citat per interrogar-la aviat i ha estat posada en llibertat. Gabriel ha tornat a Suïssa aquest mateix dimarts.

"Després de quatre anys i mig d'exili, avui es produeix un pas processal necessari per recuperar una llibertat de moviments que no hauria hagut de perdre mai, ni jo ni ningú", ha explicat l'exdiputada a través d'un comunicat. Segons ha dit, ha decidit fer ara el pas després d'una "sèrie de consideracions, reflexions i anàlisis que tenen a veure tant amb el context polític i judicial general com també amb una sèrie de circumstàncies personals". Gabriel no ha volgut fer cap més consideració al·legant que "ja hi haurà temps per poder parlar tranquil·lament de tot". Del seu retorn no n'ha quedat cap imatge ni cap declaració en viu. Poc després que el Suprem comuniqués la seva presència davant del jutge, la diputada ja deixava les instal·lacions del tribunal. Les càmeres no hi han arribat a temps.

Investigada pel Suprem per un presumpte delicte de desobediència pel seu paper en els fets de la tardor del 2017, Gabriel vivia exiliada al país helvètic des del febrer del 2018. Des del primer dia va decidir tenir un perfil baix i s'ha prodigat poc tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials. Una de les últimes notícies que es van saber d'ella és que havia estat elegida secretària regional a Ginebra del sindicat Unia –el principal de Suïssa, amb més de 200.000 afiliats–, i que es convertia així en la primera dona que ocupava el càrrec.

Precisament, Gabriel ha explicat que per les "responsabilitats professionals i personals adquirides", avui mateix tornava a marxar per seguir vivint i treballant al mateix lloc que fins ara, a Ginebra. Malgrat el seu retorn fugaç, ha volgut deixar clar que els seus compromisos polítics i socials es mantenen on eren: "Amb el meu poble, amb la seva gent i molt especialment amb el conjunt de persones represaliades".

Una de les primeres mostres de suport l'ha rebut d'algú que, com ella, també va emprendre el camí de l'exili suís, la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira: "Et desitjo sort i encerts en els camins que vindran, que segur que seran en llibertat". També la portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja, ha expressat el suport de l'executiu i ha dit que "en nom del Govern, si decideix tornar a Catalunya se li donarà la benvinguda". "Sempre al teu costat davant la repressió", ha piulat el president Aragonès.

Les paraules d'escalf també han arribat de Junts, d'Òmnium Cultural i de la CUP. Des del seu partit han proclamat la seva alegria pel retorn, però no han donat detalls de com s'ha gestat aquesta operació i s'han limitat a dir que era un "moviment jurídic" que s'ha decidit en les "darreres setmanes". Menys càlida ha sigut la rebuda de la dreta espanyola. Per a Carlos Carrizosa (Cs) tot plegat ha sigut un "paripé" i "una burla al concepte d'exiliat" i per a Vox tot plegat és un intent de la cupaire de buscar "un indult dels socialistes".

Les advertències de Llarena

Contra Gabriel no existia cap ordre europea o internacional de detenció, ja que el delicte de desobediència que se li atribueix no comporta presó –sí que pot comportar una multa i una inhabilitació de fins a dos anys–. En canvi, sí que hi havia una ordre de detenció si trepitjava l'Estat perquè acudís a prestar declaració. El que ha fet el magistrat aquest dimarts ha sigut citar-la perquè sigui interrogada pròximament i l'ha posat en llibertat. En el seu escrit, el jutge Llarena ha comunicat que deixa sense efecte la declaració de rebel·lia de Gabriel, així com l'ordre de recerca i detenció que pesava contra ella si tornava a Espanya. Això sí, el magistrat formula diverses advertències: l'exdiputada ha hagut de deixar domicili i telèfon on poder ser localitzada "immediatament"; té l'obligació de comparèixer les vegades que faci falta, i té l'avís que si no compleix amb tot plegat quedarà modificada la seva "situació personal" actual.

L'únic precedent per tenir alguna pista sobre el futur de Gabriel és el de Serret. Després de tornar el març del 2021, a finals d'abril d'aquell any va declarar davant Llarena, a qui va reconèixer haver tirat endavant l'1-O malgrat les advertències del Tribunal Constitucional (TC). Va negar, això sí, haver sufragat cap despesa per al referèndum des del seu departament. Un any després el Suprem anunciava que li obria judici oral per desobediència –finalment va caure el delicte de malversació– i enviava la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Exercint de portaveu adjunta d'ERC al Parlament, ara està pendent de judici. A l'espera del que passi amb Gabriel, a l'exili encara quedaran Marta Rovira, l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí.

stats