Els rebels anuncien una treva al front ucraïnès però ataquen la rereguarda

KíevUn atemptat va enterbolir ahir les celebracions del primer aniversari de la revolta de Maidan. L’artefacte va esclatar al pas d’una manifestació a la ciutat de Khàrkiv i va deixar dos morts i una desena de ferits. L’atac també va refredar l’altra notícia del dia: Kíev i els separatistes van arribar a un acord per retirar les armes pesants de la primera línia del front. I això poc després que es produís un intercanvi de presoners. Dos passos significatius en l’aplicació dels acords de Minsk. Però a Ucraïna molts temen ara que aquest atemptat formi part d’una nova estratègia per desestabilitzar el país.

Les forces de l’ordre van detenir quatre sospitosos i ràpidament van dirigir les acusacions cap a Moscou. “Són ciutadans ucraïnesos que han rebut instruccions i armes de la Federació Russa”, va declarar Markian Lubkivskii, ajudant del cap del Servei de Seguretat d’Ucraïna. El fet que l’atac es produís a Khàrkiv també és significatiu. Es tracta d’una ciutat de majoria russòfona de l’est del país on ja s’havien viscut tensions la primavera passada, al principi de les revoltes separatistes. Grups de militants armats van ocupar llavors diversos edificis públics i només l’actuació contundent de les forces de l’ordre va evitar que entrés en l’espiral de la guerra. Però la tensió social entre els partidaris de Kíev i dels moviments pro-russos es manté alta.

El president ucraïnès, Petró Poroixenko, va dir que aquest era un intent d’estendre el conflicte. “Avui era un dia per recordar, però l’escòria terrorista ha revelat la seva naturalesa depredadora”, va piular a Twiter: “És un intent descarat d’augmentar el seu radi d’acció”. En l’atac va morir un líder del moviment europeista de Maidan i un policia.

Primers senyals positius

Poc abans, des del front havien començat a arribar els primer senyals indicant que la implementació dels acords de Minsk començava a ser real. “S’ha firmat un acord”, va anunciar el general ucraïnès Oleksandr Rozmaznin per confirmar que tots dos bàndols s’havien posat d’acord per començar el procés de desmilitarització de la primera línia de front. El número dos del comandament militar rebel, Eduard Basurin, va declarar que donava les hostilitats per acabades i que la treva estava sent respectada.

Les autoritats ucraïneses van reconèixer que l’assetjament havia disminuït, però van denunciar diversos atacs. Un projectil va caure sobre un bar a la localitat de Avdiivka i va matar tres persones. També van denunciar que als afores de Mariúpol havien continuat els bombardejos contra les seves posicions. Kíev creu que l’objectiu dels separatistes podria ser aquesta ciutat portuària de gran valor estratègic, i que la treva podria ser utilitzada per preparar l’ofensiva. Segons els serveis de seguretat, els separatistes continuen rebent tancs i llançadores de Rússia. I asseguren que a l’altre costat de la frontera s’observa una gran concentració de tropes. Segons els acords firmats a Minsk, el procés de desmilitarització hauria d’haver començat dimarts passat, però l’ofensiva separatista sobre la ciutat de Debàltseve va bloquejar-lo. El rebels van dir ahir que el replegament s’hauria de realitzar en dues setmanes i que el trasllat efectiu de les armes començarà dimarts vinent.

També en compliment dels acords de Minsk, dissabte es va produir un intercanvi de presoners: 139 soldats ucraïnesos contra 52 insurgents rebels. Però es tracta només d’un primer pas, ja que encara queden molts detinguts.

Gran manifestació a Kíev

Mentrestant, a Kíev, milers de persones van sortir al carrer en una gran marxa per rememorar les últimes hores de la revolta de Maidan. Feia exactament un any que el parlament ucraïnès havia destituït el president Víktor Ianukóvitx, fugit del país el dia abans. A la capçalera de la marxa, Poroixenko i personalitats europees van recórrer els llocs més emblemàtics de la revolta. Entre les autoritats estrangeres destacaven el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i dirigents del països de l’est d’Europa.

Però a la Marxa per la Dignitat no es respirava alegria. L’ambient era de recolliment i ràbia. Recolliment per rendir un últim homenatge a la “centúria del cel”, com es coneixen les 106 víctimes mortals que va deixar la revolta. I ràbia perquè el que hauria d’haver sigut una victòria contra un règim corrupte ha degenerat en una guerra a l’est del país. Per alguns manifestants, com la Nataixa, la batalla continua: “Estem lluitant per conquerir la nostra llibertat. I la història demostra que això no és una cosa que es pugui aconseguir en uns mesos. Per això cal continuar lluitant contra els terroristes i contra Rússia”.

La massacre de Maidan: cent morts per aclarir

Els actes de commemoració del triomf de la revolució de Maidan han portat de nou a Kíev el record de la massacre que es va viure en aquella plaça ara fa un any i per la qual encara no s’ha jutjat ningú. Entre el 18 i el 20 de febrer del 2014 van morir un centenar de manifestants de Maidan en enfrontaments amb la policia i pels trets de franctiradors que van aparèixer a les teulades que envolten la plaça el dia 20 de febrer. El president ucraïnès, Petró Poroixenko, va aprofitar els actes del primer aniversari per acusar Rússia d’estar darrere d’aquelles morts. En concret, va acusar un assessor del president rus, Vladímir Putin, d’haver organitzat un grup de franctiradors estrangers. El cert, però, és que hi ha moltes incògnites encara per aclarir. El cap de la brigada antidisturbis ucraïnesa, Berkut, que va ser detingut l’abril de l’any passat acusat dels crims, va desaparèixer després d’haver estat traslladat a arrest domiciliari. Aquell mes, Kíev va emetre una ordre de cerca i captura de l’expresident del país, Víktor Ianukóvitx, deposat per la revolució de Maidan, a qui s’acusa de crims contra la humanitat per aquelles morts. Però el cas és que, un any després, les famílies del centenar de víctimes de la massacre segueixen reclamant justícia.