Internacional 23/12/2019

L'Aràbia Saudita condemna a mort 5 persones per l'assassinat de Khashoggi

Riad intenta tancar el cas amb un judici secret que exculpa els alts càrrecs i aixeca dures crítiques

Ben Hubbard / The New York Times
4 min
Manifestants protesten davant el consolat saudita a Istanbul per la desaparició de Khashoggi.

LíbanUn tribunal de l'Aràbia Saudita ha condemnat a mort cinc homes i a presó tres més per l'assassinat del periodista opositor Jamal Khashoggi a Istanbul l'any passat, segons ha anunciat aquest dilluns el fiscal del Regne.

Les sentències coincideixen amb l'argument del règim, segons el qual la matança no va ser premeditada ni ordenada des de l'entorn reial, sinó que va ser una decisió improvisada pels agents saudites sobre el terreny, un relat que contradiuen les proves que documenten que els agents venien amb la intenció de matar Khashoggi i que duien les eines per fer-ho.

Els veredictes també plantegen la possibilitat que l'Aràbia Saudita decapiti els autors materials del brutal assassinat mentre blinda els que el van ordenar. El regne continua negant qualsevol participació del príncep hereu, Mohamed bin Salman, i dels seus principals assessors, que analistes estrangers assenyalen com a responsables.

L’assassinat de Khashoggi, un veterà personatge mediàtic saudita i columnista de The Washington Post, va causar indignació internacional i va malmetre la reputació del príncep Mohamed, que es presentava com un reformista i aperturista del règim. De fet, la seva manera de gestionar aquest cas ha generat força preocupació. Turquia ha acusat l'Aràbia Saudita de no cooperar en la investigació, un comportament que algunes veus consideren que podria ser obstrucció a la justícia.

El judici, que s'ha celebrat a la capital saudita, Riad, ha estat envoltat d'un secretisme total. El regne no ha revelat els noms dels sospitosos i els diplomàtics estrangers que van assistir a les sessions del procés van haver de prometre mantenir el secret.

La fiscalia saudita ha dit aquest dilluns que ha investigat 31 sospitosos i que n'ha detingut 21. D’aquests, 11 han sigut jutjats. Cinc homes han sigut condemnats a mort per haver participat directament en la matança de Khashoggi i tres han sigut condemnats a 24 anys de presó per encobrir el delicte i violar altres lleis. Les sentències són susceptibles de recurs. Les condemnes a mort a l’Aràbia Saudita se solen executar per decapitació a les places públiques.

Tot i que el regne no va proporcionar els noms dels condemnats, sí que va nomenar tres sospitosos que no han sigut condemnats, com Mohammed al-Otaibi, el cònsol saudita a Istanbul que va oferir un tomb als periodistes pel consolat dies després de l'assassinat de Khashoggi, que ha estat alliberat sense càrrecs.

Ahmed Asseri, el cap adjunt d’intel·ligència saudita, que oficials saudites van dir inicialment que havia supervisat l’operació, també ha estat alliberat. Saud al-Qahtani, assessor del príncep hereu Mohamed bin Salman, no ha sigut jutjat, perquè la fiscalia diu que no hi havia proves contra ell. L'exoneració d'Al-Qahtani és probable que irriti els Estats Units, que van imposar sancions pel seu presumpte paper com a supervisor de l'equip que va dur a terme l'assassinat.

Els comptes de Twitter saudites han publicat aquest mateix dilluns el que sembla que són publicacions coordinades que expressen la confiança del poble saudita en Asseri i Al-Qahtani.

Una investigació d'Agnès Callamard, la ponent especial sobre execucions extrajudicials de l'agència de drets humans de l'ONU, conclou que hi havia "proves creïbles que justificaven una investigació posterior sobre la responsabilitat individual dels funcionaris saudites d'alt nivell, inclòs el príncep de la corona".

Callamard ha criticat aquest dilluns les sentències a Twitter, on ha dit que el fiscal saudita ha ignorat les proves de premeditació i no ha tractat els fets com un assassinat autoritzat per l'estat, cosa que requeria exigir responsabilitats als alts càrrecs. "En resum, els sicaris són culpables, condemnats a mort. Els cervells [de l'assassinat] no només caminen lliures, amb prou feines han estat tocats per la investigació i el judici. Això és l’antítesi de la Justícia. Això és una burla".

Khashoggi, que vivia als Estats Units, va entrar al consolat saudita a Istanbul el 2 d'octubre del 2018 per fer els tràmits que necessitava per casar-se amb la seva promesa turca. A l'interior es va enfrontar amb agents saudites, que el van matar i van esquarterar el seu cos. Les seves restes encara no s’han trobat.

Un portaveu de la fiscalia del regne saudita ha assegurat aquest dilluns als periodistes de Riad que no s'ha trobat cap prova que l'assassinat s'hagués planificat per endavant. En canvi, ha dit que els agents havien estat enviats a Istanbul per "negociar" amb Khashoggi i que van decidir matar-lo després que l'intent fracassés.

No obstant això, la investigació duta a terme per les autoritats turques i també per un equip de l'ONU va trobar proves de premeditació, com l’arribada de 15 agents saudites a Istanbul les hores anteriors a la matança de Khashoggi. Entre ells hi havia un "doble de cos" de Khashoggi, que pretenia deixar un fals rastre de fotografies a les càmeres de vigilància per fer creure que el periodista encara estava viu. També hi havia un metge forense que els turcs asseguren que va arribar amb una serra òssia que va servir per desmembrar el cos de Khashoggi.

Els enregistraments capturats pels serveis d'intel·ligència turcs a l’interior del consolat abans, durant i després de la matança, compartits amb els investigadors de l'ONU, van revelar com els agents saudites discutien com ficar el cos de Khashoggi en maletes. Quan Khashoggi va arribar al consolat, un dels agents s'hi va referir com "l'animal per al sacrifici". Les gravacions també revelen que després que morís asfixiat no es va fer cap esforç per reanimar-lo.

L’equip de l'ONU també va documentar un gran esforç dels funcionaris saudites per encobrir la matança, inclosa la neteja forense del lloc del crim abans de permetre als investigadors turcs accedir-hi. Tot i que no s’ha fet pública cap prova que impliqui directament el príncep hereu saudita en l'assassinat, una avaluació de la CIA va determinar que probablement havia ordenat l’operació, que va incloure dos avions privats, dues instal·lacions diplomàtiques i l’equip d’agents.

El príncep Mohamed ha negat diverses vegades que hagués exercit cap paper en l'assassinat, però ha dit que té alguna responsabilitat perquè va passar sota el seu mandat.

"La gestió que ha fet d'aquest cas l'Aràbia Saudita, des de la negació total que va fer al principi fins a encolomar l'assassinat a operatius de nivell inferior en un judici sense cap mena de transparència, demostra la necessitat d'una investigació criminal independent", opina Adam Coogle, que investiga l'Aràbia Saudita per a Human Rights Watch. Coogle assenyala que l'absolució dels estaments més alts del lideratge en aquest judici "planteja seriosos dubtes sobre l'equitat del procediment penal".

stats