Arrenca la Cimera de les Amèriques amb el focus a Cuba

Nova YorkLa Cimera de les Amèriques que arrenca avui a Panamà marcarà una fita històrica: la fi a més de 50 anys d’aïllament de Cuba. El líder cubà es reunirà amb els 34 caps d’estat i de govern americans, inclòs el president dels Estats Units, Barack Obama, per primera vegada des de l’inici d’aquesta trobada, el 1994.

Obama espera aprofitar l’ocasió per donar un impuls al restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba, anunciat el desembre passat, i recuperar la influència dels Estats Units a l’Amèrica Llatina. En els últims anys el tema cubà ha sigut un escull en les relacions entre Washington i els països llatinoamericans. Amb el principi del final de la Guerra Freda al continent americà, el president nord-americà vol reforçar els lligams econòmics, comercials i energètics del seu país amb la resta de la regió.

“No és cap exageració dir que la nostra relació amb els països americans es troba en el millor moment en dècades”, va dir ahir Obama sobre els efectes del desgel cubà en una entrevista a l’agència Efe.

Llista de terrorisme

L’inquilí de la Casa Blanca podria anunciar aquests dies la seva decisió de treure Cuba de la llista de països patrocinadors del terrorisme, segons mitjans dels Estats Units. D’aquesta manera podria aplanar el camí cap a la normalització entre Washington i l’Havana.

Cuba exigeix que se la retiri de la llista per avançar en les negociacions. L’illa està inclosa en aquesta llista des del 1982, quan el règim de Fidel Castro donava suport a grups insurgents d’esquerra contra dictadures i governs autoritaris de l’Amèrica Llatina. Segons el departament d’Estat dels EUA, Cuba continua a la llista -juntament amb l’Iran, el Sudan i Síria- per haver acollit, presumptament, membres d’ETA i de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

Obama arriba avui a Panamà després de fer escala a Jamaica per discutir amb 15 líders del Carib sobre temes de seguretat i energia. Alguns analistes creuen que l’objectiu de la seva visita a Kingston és reduir la dependència que tenen aquests països del petroli veneçolà. “Les dificultats del programa Petrocarib de Caracas obliguen les economies caribenyes a buscar noves formes d’abastament energètic”, explica Cynthia Arnson, directora del programa de Llatinoamèrica del Centre Wilson.

Arnson explica que les interaccions entre el líder nord-americà i el cubà, i l’esperada fotografia de la seva encaixada de mans, acapararan gran part de la cimera. Però també adverteix que no tot serà de color de rosa en la trobada.

Veneçuela, contra les sancions

Veneçuela i alguns dels seus aliats llatinoamericans criticaran les sancions dels Estats Units contra set alts funcionaris del govern de Nicolás Maduro. “Maduro farà molt probablement un espectacle amb l’entrega a Obama de les signatures de partidaris del seu govern contra les sancions, i rebutjarà la intervenció dels Estats Units”, assegura l’experta del Centre Wilson.

D’altra banda, dissidents cubans també són a Panamà per parlar dels dèficits democràtics i les violacions dels drets humans a l’illa. Paral·lelament a les reunions dels líders polítics, diferents organitzacions de la societat civil i empresaris discutiran diferents temes per reforçar les relacions entre els països de l’hemisferi occidental.

Obama fa front a la seva tercera cimera des d’una posició de fortalesa, una setmana després de l’anunci d’un preacord nuclear amb l’Iran. El president dels EUA mira cap a la política exterior per intentar enllustrar el seu llegat presidencial. A les cimeres del 2009 i el 2012 el president nord-americà va ser criticat durament per la seva política en matèria de drogues i immigració i en relació a Cuba. De fet, molts governs llatinoamericans van amenaçar de no assistir a la pròxima trobada si el règim castrista no hi era convidat.

“Des del 2012 Obama ha pres mesures per abordar aquestes preocupacions, com el decret migratori i l’inici del desgel cubà -explica Harold Trinkunas, expert en temes llatinoamericans de Brookings-: els EUA han entès que l’unilateralisme en realitat enforteix els seus adversaris polítics a la regió i perjudica els seus interessos”.