Assassinats per lluitar contra les plantacions de marihuana il·legal

Toribio (Colòmbia)Quan es fa de nit al resguard de San Francisco, les cases i camins es queden a les fosques i s’il·luminen les faldes de les muntanyes. En aquest racó de Colòmbia, al nord del departament del Cauca, en diuen “pessebres”: de lluny, són desenes de rectangles de punts de llum. De prop, són centenars de bombetes que il·luminen parcel·les senceres sembrades de marihuana.

Per a les comunitats de la zona, la població indígena nasa, aquests “pessebres” es confonen amb les estrelles. Estan encesos fins i tot quan les cases pateixen talls d’electricitat. Durant el dia, només cal passejar per les carreteres secundàries per veure els cultius que baixen fins a la via, a la vista de tots. De fet, tothom sap que hi són, però gairebé ningú en parla: són plantacions il·legals que s’han estès exponencialment durant els últims anys. “Abans del procés de pau gairebé no hi havia cultius il·lícits”, recorda Ana María Ramos, autoritat nasa del cabildo de Toribio, la forma de govern indígena d’aquest municipi del nord del Cauca.

La comunitat explica que, fa pocs anys, van començar a arribar homes amb llavors de marihuana a parlar amb els camperols: els donaven instruccions, com il·luminar les plantes durant la nit perquè creixin més de pressa, i marxaven amb la promesa de tornar al cap de tres mesos amb feixos de bitllets a buscar la collita. La promesa complerta s’ha convertit en una de les poques maneres que tenen els camperols del Cauca, un departament amb una pobresa multidimensional del 28,7% segons el govern, de poder costejar-se una vida digna.

Però els diners d’aquest negoci il·legal tenen una cara fosca: els nasa ho paguen amb la vida. Un 2020 tot just estrenat ja compta l’assassinat de cinc persones a la regió, segons registra Indepaz (Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau). Són víctimes dels grups armats que es disputen el territori i que s’alimenten dels diners de la marihuana. I és que al nord del Cauca, des que les FARC van deixar el control territorial arran de l’acord de pau firmat amb el govern el 2016, hi operen la guerrilla de l’ELN, grups de dissidències de les FARC i altres bandes criminals hereves del paramilitarisme.

“Després de l’acord de pau estem pitjor. Abans almenys sabíem que havíem de dialogar amb les FARC, però ara hi ha tants grups armats que no sabem qui mata a qui”. Parla una representant del Moviment de Dones Nasa, que manté l’anonimat per motius de seguretat. L’assassinat fa tres mesos d’una de les fundadores del Moviment, Cristina Bautista, és massa present a la seva memòria. “Les morts no paren”, assegura.

I és que les autoritats nasa són al punt de mira dels grups armats per la seva oposició a utilitzar el territori per als cultius il·lícits. Ana María creu que els indígenes viuen “aquesta situació de perill” per defensar “la política de cuidar la terra en qualsevol circumstància”. L’Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC) ha denunciat 125 assassinats de membres de pobles indígenes el 2019. L’oficina de l’Alt Comissariat per als Drets Humans de l’ONU, per la seva banda, assegura que, en tot el país, són 107 els líders socials assassinats. Però més enllà de les xifres, coincideix que “el grup més afectat ha sigut el de defensors i defensores de drets humans de grups ètnics específics, com els pobles indígenes”.

“Continuarem lluitant”

Davant la contradicció que la comunitat cultivi la marihuana de qui mata els seus propis líders, Ana María ho té clar: “Jo no culpo la gent que s’ha dedicat a sembrar per guanyar-se la vida”. Ella, en canvi, culpa el govern. “Només respon amb més militarització. Avui si un camperol viatja a la ciutat amb dos lliures de marihuana el capturen, però si circulen els camions carregats [de marihuana] mai els passa res”. També imputa la totalitat d’un negoci il·legal que comença al Cauca però acaba molt més lluny: “Si altres països no en compressin, la gent no en sembraria”, diu.

La integrant del Moviment de Dones Nasa reconeix que té por, que ha pensat en deixar el territori i anar a viure a qualsevol altre lloc, lluny d’aquí. Però després recorda que té motius per quedar-s’hi: “Seguim en resistència pels nostres fills. Continuarem lluitant fins que s’apagui el sol, com diem aquí”. Però el sol no s’apaga, i tampoc els “pessebres” de marihuana a les muntanyes del Cauca.