Betlem vol la seva renda del turisme

BetlemSota el lema “Tot el que vull per Nadal és justícia”, l’alcadessa de Betlem, Vera Baboun, encetava, a mitjans de desembre, la campanya nadalenca d’aquest any a l’alcaldia, des de la plaça de la Nativitat, guarnida aquests dies amb un immens arbre de Nadal i un pessebre. Davant de la plaça, l’església on la tradició cristiana situa el naixement de Jesús, declarada Patrimoni de la Humanitat fa dos anys. L’alcaldessa cristiana recordava que el 2014 ha sigut l’Any Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, campanya impulsada per les Nacions Unides. Pel que fa al 2015, afirmava: “Sentim la proximitat del món, que esperem que contribueixi al somni de tot palestí de justícia, llibertat i pau per tal de celebrar una Palestina lliure”. Poc després, el Parlament Europeu reconeixia simbòlicament l’estat palestí.

Un 22% dels habitants de Betlem són cristians, una xifra que es redueix amb el pas dels anys. La falta de perspectives laborals -amb un 25% d’atur i un 22% de la població sota el llindar de la pobresa, segons dades oficials- i els necessaris permisos israelians per entrar i sortir d’una ciutat emmurallada són, segons el franciscà Aquilino Castillo, màster en diàleg arabo-cristià, les raons principals d’aquesta fugida, sobretot de la gent jove. “Vaig arribar a Betlem el 1996. En aquella època no existia el mur, el control militar era una caseta i la gent anava de Betlem a Jerusalem, aquí al costat, sense problemes. Ara el mercat laboral està molt complicat”, assenyala. Els Estats Units, Xile, Suècia i el Canadà són el destí de molts d’aquests joves palestins.

En el seu missatge nadalenc al món, Baboun va recordar que el 80% de la superfície de Betlem, “ciutat global”, és a a la zona C -la part dels territoris ocupats en què l’Autoritat Palestina no té cap mena de poder-, a més d’estar envoltada per una vintena d’assentaments -en un d’ells, Nokdim, hi viu el ministre d’Afers Estrangers israelià, Avigdor Lieberman- i per un mur de separació que en alguns dels seus trams és una paret de formigó de vuit metres d’alçada. Per tot això, “un estat palestí és crucial”, assegura l’alcadessa.

El turisme, clau

I un any més, reclama el dret dels palestins de controlar el seu turisme, una gran font d’ingressos. “Nosaltres no controlem les fronteres, no tenim aeroport i, per tant, no podem controlar el turisme”, es queixa la ministra de Turisme palestina, Rula Ma’ayah. Molts dels turistes “vénen amb guies israelians, passen poques hores a Betlem i, sense fer cap mena de despesa, tornen a Jerusalem”, assegura Ma’ayah. Betlem tanca el 2014 amb uns 2,5 milions de visitants, la majoria procedents de Rússia, Polònia i Itàlia. Pel que fa a les pernoctacions, la xifra és de poc més d’un milió, menys que el 2013, a causa de la guerra de Gaza i els últims atacs a Jerusalem.

Els aparadors de les botigues al costat de l’església de la Nativitat són plens de figuretes de pessebre. Els venedors, hàbils en el domini de les llengües, intenten caçar qualsevol turista. Després, molts d’aquests estrangers fan cua, al costat dels locals, per creuar el mur i el control israelià anomenat 300. Nois i joves palestins aprofiten l’espera per vendre petites flautes de fusta o qualsevol altre record made in Palestina al grup que passarà la nit a l’altre costat del mur, a Jerusalem.

Battir, també amenaçat pel mur

Aquest 2014 la Unesco ha declarat Patrimoni de la Humanitat el poble palestí de Battir, terra d’oliveres i vinyes, prop de Betlem. Destaca per les seves ancestrals terrasses agrícoles i el seu sistema d’irrigació de l’època romana, de fa més de 2.000 anys. Però el mur de separació que Israel vol fer passar per aquest espai amenaça, segons els experts, el seu tresor arqueològic.