Rússia redueix ara el seu objectiu amb la guerra a "alliberar" el Donbass

Kíiv no se'n refia i l’exèrcit de Putin argumenta que els altres bombardejos s’han fet per destrossar la infraestructura militar

3 min
Un comboi de tropes prorusses a Volnovakha, a la regió de Donetsk, Ucraïna

BarcelonaA mesura que passen els dies queda clar que la invasió russa a Ucraïna no avança com havia previst Vladímir Putin. Després dels bombardejos durant els primers dies de guerra, Rússia ha topat amb la resistència de les forces ucraïneses i vol vendre que el seu pla és un altre. Sigui perquè l’exèrcit rus no veu clar fins on arribarà la invasió o pel fet que les baixes que ha tingut Rússia en aquest primer mes realment són molt nombroses, el ministeri de Defensa rus ha reduït ara el seu objectiu amb la guerra en "alliberar" el Donbass, l’est d’Ucraïna. A més, ha dit que ha assolit la primera fase de l’operació militar al país –com anomena Rússia la guerra.

Els rebels pro-russos, ha assegurat el ministeri rus, controlen el 93% de Lugansk i el 54% de Donetsk, que formen la regió ucraïnesa del Donbass. El cap de la direcció operativa de l’estat major de les forces de Rússia, Serguei Rudskoi, ha volgut treure pit dels seus passos: "El potencial de combat de les forces armades d'Ucraïna s'ha reduït considerablement, cosa que permet centrar els nostres esforços bàsics en assolir l'objectiu principal". Un focus que ara ha posat en el Donbass i que ha justificat que la seva invasió sempre s’havia plantejat així. Pel que fa als bombardejos a altres ciutats ucraïneses, Rudskoi ha argumentat que s’han fet per destrossar la infraestructura militar del país. Ucraïna, però, no es refia de les intencions russes i tem que tot plegat sigui una maniobra de distracció per continuar assetjant altres zones del país que s'escapen del Donbass, inclòs Kíiv.

Mentrestant, Rússia ha reconegut en el seu nou balanç que ha perdut 1.351 soldats que han mort durant la guerra i 3.825 que han quedat ferits. En canvi, Ucraïna ha manifestat que ja han mort uns 15.000 soldats russos. L’anunci del ministeri rus de limitar la seva invasió ha coincidit amb l’intent de les forces ucraïneses de reconquistar les ciutats dels afores de Kíiv després que Rússia no hagi aconseguit assaltar la capital del país, on continua el president Volodímir Zelenski. A part dels revessos en els combats, Putin també ha afrontat altres cops en les últimes hores, com ara que s’hagi paralitzat el projecte d’inversió del gegant energètic xinès Sinopec a Rússia per por de les sancions.

Una imatge de satèl·lit del teatre de Mariúpol, amb la paraula 'criatures' escrita al paviment.

Mentre falta veure quin serà l’abast de les tropes russes, també s’ha d’aclarir el nombre de víctimes que està deixant la guerra. Un exemple és el bombardeig al teatre de Mariúpol: el 16 de març Ucraïna va denunciar l’atac a aquest lloc, on, segons les autoritats del país, es refugiaven centenars de civils –s’apuntava que el soterrani del teatre, un refugi antiaeri, podia acollir un miler de persones–. Ara el govern municipal de la ciutat ha assegurat que unes 300 persones van morir a causa del bombardeig, basant-se en el relat dels supervivents: "Hi ha informació de testimonis presencials", expliquen les autoritats, que atribueixen l’atac a un "bombardeig d'un avió rus". Moscou ho ha negat i ha vinculat l'atac a una milícia ucraïnesa d’extrema dreta.

Possibles víctimes sota la runa

"Volíem creure fins al final que tothom havia aconseguit salvar-se. Però les paraules dels que eren a dins de l'edifici en el moment de l'atac terrorista diuen el contrari", ha manifestat el govern municipal de Mariúpol. L’únic que havia transcendit del bombardeig és que havien rescatat amb vida unes 130 persones, tot i que aquest balanç ara s’ha elevat: al final s’haurien pogut rescatar vives unes 600 persones. Tanmateix, Ucraïna no ha sabut del cert quantes persones es refugiaven a dins del teatre en el moment de l’atac i desconeix si encara hi pot haver més víctimes sota la runa.

stats