El Brasil investiga si Rio va guanyar els Jocs gràcies a suborns

BarcelonaLula i Pelé, amb el nus de la corbata perfecte i el rostre exultant. Cada un a un costat de la bandera del Brasil celebrant la victòria de Rio de Janeiro en la votació del 2 d’octubre del 2009 a Copenhaguen. El Brasil havia convençut el món per acollir els Jocs Olímpics del 2016. Madrid tornava a perdre.

Entre Lula i Pelé, sostenint la bandera brasilera, hi havia el president del Comitè Olímpic Brasiler, Carlos Arthur Nuzman, l’element “central” segons la fiscalia sud-americana d’una trama per subornar diferents membres del Comitè Olímpic Internacional i aconseguir que la cita del 2016 viatgés fins a Rio. Tot i que Madrid va quedar primera en la votació inicial, després de les eliminacions de Tòquio i Chicago els vots van decantar-se per la delegació brasilera, que va superar per 66 a 32 la capital espanyola. Vuit anys després d’aquella elecció i de les abraçades entre Lula, Pelé i Nuzman, la Policia Federal va dur a terme ahir un operatiu amb 70 agents, anomenat Unfair Play [joc brut], amb diferents detencions i escorcolls per tot el país i també a França. Un pas més d’una investigació que va iniciar-se fa nou mesos, i en què col·labora la justícia francesa.

La investigació sosté que Nuzman “és l’element central que vincula empresaris i representants del COI”, la figura que va fer decantar la balança a favor de Rio. Per això la fiscalia va demanar que se li bloquegin tots els béns (els mitjans locals els xifraven en 318 milions de dòlars). “Els Jocs es van utilitzar com un trampolí per a actes de corrupció de dimensió olímpica”, va assegurar la fiscal Fabiana Schneider.

En la mateixa situació que Nuzman hi ha l’empresari Arthur César de Menezes, conegut com a Rei Arturo, i la seva exsòcia Eliane Pereira Cavalcante, tots dos en cerca i captura, i els encarregats de blanquejar els diners a través de societats offshore a les illes Verges britàniques. L’exgovernador de Rio Sergio Cabral, que és a la presó per corrupció, i el senegalès Papa Massata Diack, fill de Lamine Diack, llavors president de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF), també hi apareixen com a implicats.

Segons la fiscalia, Cabral va rebre com a mínim 10 milions de dòlars a través d’empreses pantalla i un testaferro, César de Menezes. A més, almenys 2 milions de dòlars més van ser transferits tres dies abans de la votació de Copenhaguen a comptes bancaris i empreses vinculades a Massata Diack, clau per influir en els països africans, que acostumen a “votar units”, segons Schneider. Segons el ministeri públic brasiler, els suborns es van fer a través de pagaments directes, contractes de prestació de serveis ficticis i pagaments de despeses personals. Uns fets que podrien implicar fins a tres delictes -corrupció, blanqueig de diner i organització criminal- per als implicats.

Després de l’operatiu de la Policia Federal brasilera, el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, va admetre que se sentiria “decebut” si es confirmés aquest suborn massiu que va privar Madrid dels Jocs. Això sí, va assegurar que està “convençut” que “no són gent corrupta”.