Caiguda històrica de l'economia dels Estats Units

WashingtonSetze minuts després que les dades veiessin la llum, Donald Trump va llançar un tuit suggerint retardar les eleccions del novembre. Mestre de la distracció, va apuntar alguna cosa que no està a les seves mans, però prou greu perquè tothom comencés a parlar d'això i no de la caiguda de l'economia. Sent el mandatari que ha presumit repetidament de crear-ne "la millor de la història", Trump passarà també com el líder del país en el moment en què l'economia es va contraure un 9,5% en el segon trimestre del l'any. És la caiguda més gran en els 70 anys dels quals el govern nord-americà té dades. Segons una anàlisi dels economistes Nathan Balke i Robert Gordon, no s'ha vist una cosa així des del 1875.

La dada projecta una contracció anual del 32,9%, una xifra astronòmica que difícilment es mantindrà. És el dibuix del profund forat del qual tracta de sortir el país. Cal tenir en compte que aquest sistema de recompte del PIB es fa diferent que a Europa. Els Estats Units anualitzen la xifra d’un trimestre, és a dir, multipliquen per 4 el creixement trimestral, que com que ha sigut del 9% fa que la xifra de previsió anual arribi al 32%.

La severitat de la caiguda durant el segon trimestre de l'any reflecteix l'aturada abrupta de l'economia com a conseqüència de les ordres de confinament i tancament de negocis no essencials amb què es va procurar frenar la propagació del nou coronavirus. La caiguda va ser notable en roba, calçat, gasolina i transport, entre altres sectors. Ningú vol imaginar un escenari semblant en els dos últims trimestres del l'any, però l'accelerada reactivació de l'activitat a partir del maig en molts estats de país, liderada pels governats per republicans, ha descontrolat la pandèmia i, per tant, ha posat de nou l'economia a la vora del col·lapse.

Dimecres el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va advertir precisament d'aquesta circumstància. "Sembla que les dades apunten a un alentiment del ritme de la recuperació", va dir Powell, que va afegir que "és massa aviat per anticipar-ne l'envergadura i la durada". La reflexió del líder de la Fed arriba després de la recuperació econòmica al maig i al juny, amb un nombre rècord de contractacions. Els Estats Units van recuperar un de cada tres treballs perduts durant els primers mesos de la crisi i la Casa Blanca apostava per una recuperació en forma de V. La seva predicció sembla improbable després que 35 estats hagin establert un altre tipus de rècord al juliol: el de nombre de positius per coronavirus des que va començar la pandèmia. Amb quatre milions i mig d'infectats, el país ha superat aquesta setmana els 150.000 morts.

A les dades de PIB se suma l'increment del nombre d'aturats. Per segona setmana consecutiva, després de mesos de descens progressiu, va pujar la xifra de desocupats en 1,4 milions de persones. Tot i que el nombre total de ciutadans que perceben les ajudes a la desocupació no és clar, The New York Times va calcular fa una setmana que està al voltant de les 30 milions de persones. És a dir, un de cada cinc treballadors depenen avui d'aquest suport.

Al drama de la seva situació se suma que aquest divendres acaba l'ajuda de fins a 600 dòlars setmanals aprovada pel Congrés. Aquests diners són un extra que se suma al que aporten els estats, responsables de gestionar l'atur. Republicans i demòcrates continuen negociant a Washington un paquet d'ajudes, però les seves posicions estan allunyades i els conservadors pretenen reduir i fins i tot eliminar el complement a l'atur.

L'argument republicà és que les ajudes desincentiven la tornada a la feina quan, com ha passat en algun cas, els ingressos que rep el parat són una mica superiors als de la seva nòmina. Un argument que molts veuen feble atès que és l'emergència sanitària la que ha forçat al tancament de molts negocis, desaconsella la reobertura d'altres i deixa milions de ciutadans en una situació gairebé impossible. El risc de desnonament és elevat per a uns 20 milions de nord-americans. A més, grans companyies s'han declarat en fallida en aquests mesos. Només al maig, la cadena de botigues J.C. Penney i la companyia de cotxes de lloguer Hertz. Amb el coronavirus al volant, Donald Trump queda a l'espera d'un miracle d'aquí al novembre.