Internacional 03/06/2019

El Canadà, "còmplice" d'un genocidi contra les dones indígenes

La investigació oficial acusa el govern de no fer prou per protegir-les d'aquesta persecució

Ara
2 min
Un grup de dones mostra pancartes en què es denuncia la desaparició de persones indígenes.

BarcelonaUna investigació encarregada pel govern del Canadà ha conclòs que el país ha sigut còmplice d'un "genocidi basat en la raça" perpetrat contra les dones i nenes indígenes. El document, publicat aquest dilluns, apunta que l'assassinat i la desaparició de dones indígenes durant les últimes dècades ha sigut 12 vegades més freqüent que el de la resta de dones. Les morts es compten per milers.

L'informe, de 1.200 pàgines, és la culminació de gairebé tres anys d'investigació sobre la violència desproporcionada que ha patit la població indígena durant la història de l'estat nord-americà, i destaca el fracàs dels canadencs a l'hora de gestionar i aturar aquesta persecució.

Per aquest motiu, el document també aporta una sèrie de recomanacions per prevenir futurs episodis similars. El mateix primer ministre, Justin Trudeau, s'ha compromès, en rebre l'informe, a emprendre les accions que demana el document per tal de restaurar la justícia amb els pobles indígenes del Canadà, i especialment amb les seves dones.

"Teniu la meva paraula que aquest govern convertirà les crides de justícia de la investigació en accions reals, significatives i guiades per indígenes", ha dit Trudeau en l'acte de lliurament de l'informe, en què no va fer servir la paraula genocidi. En un acte posterior, la nit de dilluns, sí que ha utilitzat el terme, quan ha explicat els resultats de l'informe en un discurs a la Conferència de Dones. El govern canadenc ja va assumir l'any 2015 la seva responsabilitat en el "genocidi cultural" dels pobles indígenes.

Però la violència contra els indígenes no només és cosa d'un passat llunyà. La policia canadenca, The Royal Canadian Mounted Police, va revelar el 2014 que, entre el 1980 i el 2012, 1.017 dones indígenes van ser assassinades. Hi ha més de 2.000 casos sense resoldre que van des de la violència masclista i domèstica fins a morts en circumstàncies sospitoses, que presenten certs paral·lelismes amb el conegut cas de les dones de Ciudad Juárez, a Mèxic.

"Si vols acabar amb un poble, has d'acabar amb les seves dones", afirmava Sharon McIvor, advocada i activista membre de la Lower Nicola Indian Band, una reserva indígena a l'estat canadenc de British Columbia, per reforçar la conclusió de "genocidi".

A banda de la inacció del govern, la investigació publicada dilluns responsabilitza, en gran part, el colonialisme "profundament enquistat" en la societat com un dels motius que explica aquesta situació.

"Malgrat les diferents circumstàncies i els antecedents dels casos, totes les desaparicions i els assassinats estan connectats per la marginació (econòmica, social i política), el racisme i la misogínia", ha explicat la cap de la investigació, Marion Buller.

stats