Cau el primer ministre ucraïnès enmig de querelles internes

KíevLa crisi política s’estava gestant des de feia mesos, però ahir els fets es van precipitar amb la dimissió del primer ministre ucraïnès. Arseni Iatseniuk va comparèixer davant les càmeres de televisió per informar que renunciava al càrrec, conscient que la pressió s’havia tornat insuportable. Havia perdut la confiança del president, Petró Poroixenko, amb qui les relacions s’havien deteriorat visiblement. I tampoc comptava ja amb el suport de la coalició de partits proeuropeus que l’havia portat al poder i que l’acusava de no fer prou per lluitar contra la corrupció.

Iatseniuk, però, es va presentar com un cap de turc i no com el responsable de l’immobilisme. “La crisi política al país s’ha creat artificialment”, va declarar. “El desig de canviar una persona ha encegat els polítics i ha paralitzat la seva voluntat política d’assolir un canvi real”. El govern encapçalat per Iatseniuk va arribar al poder el 2014, després de la revolta de Maidan, amb la promesa de reformar el país. Però la seva popularitat havia caigut de manera estrepitosa: segons els últims sondejos, només un 11% de la població aprovava la seva gestió.

Dimarts, el Parlament haurà de decidir si accepta la seva dimissió. Fa dos mesos, el primer ministre va sobreviure a una moció de confiança, en bona mesura perquè el Parlament no tenia un candidat alternatiu i la perspectiva d’anar cap a unes eleccions anticipades feia por a tothom. En el seu comiat, Iatseniuk va instar ahir les forces europeistes a forjar una nova coalició. “Hi ha coses que no es poden permetre: la desestabilització del poder executiu en temps de guerra. I aquesta perspectiva serà inevitable si no s’elegeix immediatament un nou govern”. Convocar els electors a les urnes implicaria una paralització total de les reformes durant almenys set mesos.

A més a més, gairebé tots el partits polítics tenen por de perdre diputats, perquè saben que els ciutadans estan cansats de veure com els partits proeuropeus es perden en querelles internes. I en aquest context ja es perfila el nom d’un més que possible candidat: Volodimir Groisman, l’actual president del Parlament. Es tracta d’un home molt pròxim al president Poroixenko i hi ha analistes que consideren que el seu nomenament implicaria una excessiva concentració de poder en mans del que ja es coneix com el clan de Vínnitsia, la ciutat natal de tots dos.

La caiguda de Iatseniuk ha anat precedida d’una sèrie de dimissions dins dels seu govern que havien posat en evidència la dificultat per canviar el sistema. La més important va ser la del ministre d’Economia, Aivaras Abromavicius, un reformista que havia deixat el càrrec fart de tanta corrupció. “Ni jo ni el meu equip estem disposats a servir de tapadora per a la renovació de vells esquemes en interès de determinats jugadors”, va declarar. I va acusar directament un diputat pròxim a Poroixenko de voler prendre el control d’una sèrie d’empreses estatals.

L’economia, per terra

La crisi política es produeix en un context de greu recessió econòmica, amb una caiguda del PIB del 12,5% el 2015. I també sota la pressió de la comunitat internacional i, en concret, del Fons Monetari Internacional (FMI), que ha retardat el desemborsament de 17.500 milions de dòlars a la espera que s’aclareixi el panorama polític. Christine Lagarde, directora de l’FMI, també va reaccionar a l’aparició del nom del president Poroixenko als papers de Panamà, segons els quals hauria creat tres societats opaques a les illes Verges. Responent a preguntes dels periodistes va dir que li faltaven dades concretes, però que el cas la portava a recordar que la lluita contra la corrupció és “part central” de les reformes exigides a les autoritats ucraïneses.