Internacional 03/10/2016

Colòmbia té un pla B?

Erika Torregrossa Acuña
2 min
Una dona enfonsada pels resultats del referèndum.

Vicepresidenta de la Comissió de Justícia Penal Internacional de l’ICABEl diumenge 2 d’octubre, el dia de la celebració del naixement de Mahatma Gandhi, va ser un dia fatídic per als partidaris de la pau mundial. Colòmbia, un país que està sumit en el conflicte armat des de fa 52 anys, va perdre l’oportunitat d’iniciar la reconstrucció del teixit social, polític i agrari de la mà dels acords de pau subscrits entre les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i el govern del president Juan Manuel Santos.

Un 0,52% d’avantatge del no a l’acord va posar en escac a l’acord que donava per finalitzat un conflicte de més de cinc dècades, amb més de 270.000 víctimes mortals reconegudes i més de set milions de desplaçats.

Era molt difícil, gairebé impossible, pensar que pogués guanyar el no a la pau. No només perquè les enquestes vaticinaven una àmplia victòria del sí, sinó pel suport internacional rebut, començant pel beneplàcit de la Cort Penal de l’Haia –que ha estat vigilant durant aquests anys el procés per evitar la mal anomenada impunitat dels crims–, passant pel secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, el papa Francesc i fins als personatges colombians més reconeguts a nivell internacional.

La pregunta que amb els resultats del referèndum es fa tothom, partidaris del sí i del no, és: a Colòmbia existia un pla B? El més fàcil hauria estat dir que el resultat podria haver estat manipulat, demanar un recompte addicional o anul·lar-lo per la baixa participació –només un 37% de la població, sis de cada déu colombians no van anar a votar–. Però en un gest de generositat democràtica i més enllà de personalismes, el president Juan Manuel Santos va oferir, tot just després d’acabar-se l’escrutini, a les forces que es van manifestar pel no, una cosa tan noble com el diàleg. De la mateixa manera, els líders de les FARC van ratificar mantenir el diàleg i buscar una nova solució. Mentre hi hagi voluntat, hi haurà esperança.

Pacte nacional

Més enllà de la decepció, toca, com diuen a Colòmbia “planxar-se el cor” i buscar un pacte nacional que atorgui protagonisme als sectors crítics del pacte amb la guerrilla. Busquen més presó per als actors? Potser no ha estat suficient una justícia restaurativa i penes de fins a 20 anys de presó... ¿Busquen negar l’entrada a l’esfera política dels altres temps revolucionaris? Els tornem a la muntanya? La solució passa per l’aplicació d’una justícia transicional que garanteixi la justícia, la veritat, la reparació i la garantia de no-repetició per les víctimes i per un gran pacte nacional de convivència. Ja sabem que és difícil perdonar, i encara més oblidar. A Europa, sabem bé que per cicatritzar cal cosir bé les ferides, perquè si no, el risc és que es poden tornar a obrir.

stats