Internacional 31/10/2017

Un nou rècord històric de CO2 ens encamina cap als +3 graus

El fenomen del Niño provoca la pujada anual més gran que s’hagi registrat mai

Sònia Sánchez
3 min
Les emissions de CO2 segueixen sense aturador arreu del planeta

BarcelonaLa concentració de diòxid de carboni (CO 2 ) a l’atmosfera segueix creixent i la pujada del 2016 va ser la més gran que hagi registrat mai l’Organització Mundial de Meteorologia de l’ONU. El fenomen del Niño, que entre el 2015 i el 2016 va provocar intenses sequeres i, per tant, va reduir la superfície verda del planeta, que absorbeix CO 2 de forma natural, ha provocat un creixement interanual d’un 50% més que la mitjana de l’última dècada. Segons les dades de l’ONU, la concentració de CO 2 a l’atmosfera és ja de 403,3 parts per milió (ppm), molt lluny dels nivells preindustrialització, que no superaven els 280 ppm (gràfic 1).

La concentració de CO2 a l'atmosfera bat un nou rècord el 2016

I això què vol dir? Doncs que la temperatura de la Terra s’encamina cap a una pujada d’entre 3 i 5 graus respecte a l’era preindustrial per a l’any 2050. Molt per sobre dels 2 graus que l’Acord de París fixa com a màxim -amb 1,5 graus com a objectiu desitjable (i cada cop més utòpic)- per evitar les conseqüències més catastròfiques del canvi climàtic. Segons els meteoròlegs de l’ONU, això podria conduir a una pujada de fins a 20 metres del nivell del mar. L’última vegada que l’atmosfera de la Terra concentrava 400 ppm de CO 2 (recordem que és un gas natural) va ser fa entre 3 i 5 milions d’anys. “En aquell període, la temperatura mitjana a la superfície de la Terra era entre 2 i 3 graus més alta que avui, part de Groenlàndia i de l’Antàrtida es van fondre, i això va generar un augment del nivell del mar, que es va situar entre 10 i 20 metres per sobre de com està avui”, apunta l’Organització Mundial de Meteorologia.

Impossible de revertir

Si bé la pujada rècord del 2016 la va provocar en bona mesura el Niño, ja que les emissions per la crema de combustibles fòssils estan gairebé estancades des del 2013 (gràfic 2), la presència de CO 2 a l’atmosfera, cada cop més elevada, ja és gairebé impossible de revertir. “Per aturar aquests valors caldria reduir les emissions de CO 2 fins a valors similars als de finals del segle passat o principis d’aquest”, remarca Jeroni Lorente, catedràtic de meteorologia de la UB. Una fita que l’Acord de París ni tan sols s’atreveix a plantejar i que està encara molt més lluny després de la retirada del pacte anunciada per Donald Trump. El president dels EUA no l’ha materialitzat, però l’aplica de facto en les polítiques industrials i mediambientals. Els EUA són el segon emissor més gran de CO 2 del món.

Conseqüències molt greus

En els últims 70 anys, l’augment de diòxid de carboni a l’atmosfera ha sigut 100 cops més ràpid que el que es va donar al final de l’última glaciació. Un increment que, juntament amb altres gasos d’efecte hivernacle, pot “iniciar canvis imprevisibles en el sistema climàtic que conduirien a pertorbacions econòmiques i ecològiques molt severes”, alerta l’informe publicat ahir.

Si l’any 2015 ja es van elevar totes les alertes quan la concentració de CO 2 va arribar al llindar de les 400 parts per milió (ppm), una barrera que els científics de l’ONU pronosticaven que ens abocaria a un escalfament de 2 graus (límit fixat a París), el 2016 es va pujar fins a 403,3 ppm. L’augment interanual habitual d’1,1 ppm ha quedat sobrepassat pels 3,3 ppm de diferència del 2016. L’augment més gran registrat fins ara va ser amb l’anterior episodi intens del Niño, el 1997-1998, i va ser de 2,7 ppm. Unes dades que afegiran pressió a la pròxima reunió de l’ONU sobre el canvi climàtic, la COP23, que organitzen les Fiji i que comença dilluns a Bonn (Alemanya), per fer seguiment dels avenços en l’Acord de París.

stats