Internacional 09/09/2020

La farmacèutica AstraZeneca interromp els assajos de la vacuna d'Oxford per seguretat

Un pacient ha patit "una malaltia potencialment inexplicable" i aturen l'assaig mentre s'investiga

Francesc Millán / Quim Aranda
4 min
El brasiler Bio-Manguinhos és un dels laboratoris que estan testant en humans la vacuna d’Oxford contra el covid-19. A la imatge, un tècnic amb una dosi.

Barcelona / LondresLa farmacèutica AstraZeneca i la Universitat d'Oxford han decidit interrompre l'assaig clínic per aconseguir una vacuna contra el covid-19, perquè un dels participants pateix "una malaltia potencialment inexplicable", segons ha informat aquest dimecres un portaveu de la companyia a mitjans de comunicació nord-americans i britànics. "Aquesta és una acció de rutina que passa sempre que hi ha una malaltia potencialment inexplicable en un dels assajos mentre s'investiga, assegurant-nos que es manté la integritat dels estudis", ha indicat el portaveu a la cadena CNBC i el mitjà especialitzat Stat. El pacient voluntari que ha emmalaltit resideix al Regne Unit, d'acord amb Stat, que ha indicat que desconeix la naturalesa de la reacció adversa que ha patit l'individu, tot i que s'espera que es recuperi.

D'acord amb informacions recollides aquest matí de dimecres per The New York Times, la persona afectada, participant en la fase 2/3, pateix mielitis transversa, una síndrome inflamatòria que afecta la medul·la espinal i que sovint provoca infeccions víriques. Amb tot, d'acord amb el mateix diari de moment no se sap exactament si l'afecció està directament relacionat amb el prototip.

Segons que ha confirmat aquest matí el ministre de Sanitat britànic, Matt Hancock, al programa Today de BBC Radio 4, és la segona vegada que s'ha aturat el procés després que un dels voluntaris emmalaltís. "També hi va haver una pausa al principi de l'estiu i es va resoldre sense problemes."

La vacuna experimental desenvolupada per la Universitat d'Oxford és una de les més avançades i, sobretot, una de les que havia aconseguit reunir resultats més esperançadors després de superar amb èxit les dues primeres fases de prova. Aquest entusiasme havia portat la mateixa Unió Europea a acordar la compra de 500 milions de dosis a la farmacèutica anglo-sueca, que es repartirien entre els estats membres. Espanya i també Catalunya, com bona part dels països europeus que es beneficiaven d'aquesta compra, confiaven que a finals d’any se'n comencessin a distribuir per iniciar el procés d’immunització de la població.

Dilluns, de fet, en parlava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que situava al mes de desembre l'aplicació de les primeres dosis. En la mateixa línia s'expressava dimarts el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, que va estimar que uns 100.000 catalans podrien rebre la cobertura vacunal abans del 2021. “Hi hauria dosis limitades per als grups més vulnerables”, va dir, en referència als usuaris de residències. Davant aquests missatges optimistes, els experts demanaven ahir a l'ARA prudència a les autoritats abans de fixar un calendari per a la vacunació massiva.

Mentrestant, els Estats Units –on Trump ha arribat a assegurar que el procés de vacunació començarà abans del mes de novembre–, el Regne Unit i també l'Índia havien arribat a un acord amb la farmacèutica per produir milers de milions de dosis. De la mateixa manera que els governs de Mèxic i l'Argentina, que fa unes setmanes anunciaven que els dos països en produiran 250 milions per nodrir-ne tota l'Amèrica Llatina, excepte el Brasil.

L'eficàcia de la vacuna s'estava experimentant als Estats Units, el Brasil i Sud-àfrica –tres dels països del món més castigats per la pandèmia i on hi han participat uns 30.000 voluntaris– després que l'assaig hagués donat resultats positius en les fases inicials, quan es va provar amb 1.000 persones al Regne Unit. Dades del primer assaig en humans publicades el 20 de juliol a la revista mèdica The Lancet asseguraven que cada dosi genera una forta resposta immunitària sense provocar efectes adversos greus.

30 vacunes experimentals al món

La notícia d'avui, tot i que pot entrar dins de certa normalitat en un procés d'aquestes característiques segons els experts, obre un horitzó d'incertesa. I és que els assajos internacionals de la vacuna queden ajornats fins que una investigació independent revisi les dades i determini si es poden reinciar.

Actualment, al món, hi ha unes 30 vacunes experimentals contra el covid-19 que estan en l'etapa d'assajos clínics. Dimarts un grup de nou desenvolupadors d'aquestes vacunes contra el nou coronavirus, i entre els quals AstraZeneca, van anunciar un "compromís històric" per mantenir els estàndards científics i ètics en la cerca d'una vacuna. Un missatge que buscava tranquil·litzar la societat i, sobretot, l'Organització Mundial de la Salut, que ha expressat la seva por en algunes ocasions davant la rapidesa amb què avancen les investigacions. Tal com remarcaven, el seu objectiu serà: "Fer sempre de la seguretat i el benestar de les persones vacunades la nostra màxima prioritat".

"S'està fent amb el màxim rigor científic"

El farmacòleg i epidemiòleg de la Universitat d'Oxford Daniel Prieto-Alhambra ha assegurat en una entrevista a RAC1 que és "habitual" que s'interrompin els assajos d'una vacuna i ha dit que això demostra que "s'està fent amb el màxim rigor científic". El següent pas, ha explicat el professor, és investigar -ho farà una comitè independent– si la vacuna ha produït aquest efecte a més gent. Amb tot, ha dit que aquesta situació se solucionarà en qüestió de dies o de setmanes. "Si és així ens endarrerirem poc. Però si hi ha dubtes, aleshores es podria allargar", ha dit Prieto-Alhambra.

stats