Internacional 23/12/2020

Obre Calais però el caos s’allarga

França demana un test d’antígens als camioners abans de poder creuar el canal de la Mànega

Quim Aranda
4 min
Obre Calais però el caos s’allarga

LondresFrança ha reobert de manera condicionada la frontera de Calais aquesta passada mitjanit, fet que ha portat una mica d’esperança als més de 3.000 transportistes de mercaderies que han esperat a la rodalia del port de Dover, al comtat de Kent, al sud-est d’Anglaterra, el final del bloqueig que han viscut en les últimes 48 hores a l’espera de travessar el canal de la Mànega. Amb tot, per a molts dels professionals del volant el mal ja està fet.

L’acord per reprendre les comunicacions es va allargar molt més del previst per la discussió entre París i Londres sobre quina mena de test haurien de presentar els camioners, si una PCR o un test d’antígens. Finalment, es demana aquest últim.

El premier britànic, Boris Johnson, havia assegurat dilluns, després de parlar-ne amb el president francès, Emmanuel Macron, que la solució era qüestió “de poques hores”. Com és habitual, va mostrar un optimisme excessiu.

París també va anunciar ahir al vespre que permetrà tornar als nacionals i residents, així com als ciutadans de la Unió Europea (UE), si presenten una PCR negativa feta tres dies abans de travessar el Canal o un test d’antígens negatiu que detecti la nova soca del SARS-Cov-2.

Tanmateix, avions, ferris i l’Eurostar han reprès les connexions a primera hora d’aquest matí. També es permet l’entrada a França a les persones que facin viatges essencials, inclosos el personal sanitari que lluiti contra el covid-19, tripulacions pesqueres i conductors d’autobusos o maquinistes de trens, a més dels esmentats camioners.

Un aspecte d'un grup de tràilers aparcats a les rodalies de Folkestone, al comtat de Kent, a prop de Dover, mentre esperen poder creuar el Canal de la Mànega, aquest dimarts al vespre

Fiabilitat

A més de la diferència de fiabilitat, la diferència entre una PCR i un test d’antígens és fonamental per als transportistes. En el primer cas, hauria suposat esperar en algun punt de territori britànic les 24 o 48 hores que es triga a tenir el resultat. En l’altre, 15 o 20 minuts. Un temps, però, igualment preciós, especialment quan es carreguen mercaderies fresques, ja que cada dia travessen el Canal uns 10.000 tràilers. Un petit retard en un vehicle pot acabar suposant hores d’espera i llarguíssimes cues. Un altre aspecte és resoldre què passa amb els potencials positius: com i on s’aïllen.

Però el que ja és segur és que el caos continuarà a Dover més enllà del dia de Nadal i que moltes mercaderies de camí cap al continent, que haurien hagut d’arribar als mercats francesos, espanyols o alemanys el 24 de desembre, probablement ja s’hagin fet malbé.

Al llarg del dia d’ahir la impaciència dels conductors atrapats a Kent es va fer evident a través de les xarxes socials, que van recollir a bastament tant les protestes pel bloqueig com per la falta de menjar calent i de serveis sanitaris: lavabos i dutxes. Una prova més de la falta de previsió davant d’un possible Brexit dur i dels problemes que pot ocasionar a partir del 31 de desembre.

Professionals del volant de tot Europa, especialment de l’Est però també espanyols -el ministeri d’Exteriors ha calculat que se n’han pogut veure afectats uns 10.000 entre els que estan en trànsit des del Regne Unit i els que s’hi adreçaven-, temen que ja no podran passar el Nadal en família. Per no parlar de les pèrdues econòmiques, ja que cobren en funció de la càrrega lliurada. Una càrrega que, en molts casos, s’haurà perdut i que no cobrirà cap companyia d’assegurances.

La mesura de França, enmig d’una cascada de prohibicions totals al transport des del Regne Unit, o restriccions menys dures, que fins ahir ja havien imposat 55 països, va ser decidida per París per protegir-se de la nova soca de covid-19 que està al darrere de l’augment exponencial de contagis a Londres i el sud Anglaterra. Una nova soca que, segons va informar dissabte Boris Johnson, podria ser un 70% més contagiosa que les anteriors.

D’altra banda, resulta impossible no pensar que la crisi sanitària del coronavirus s’ha ajuntat amb el Brexit. Una coincidència desafortunada per a uns o una lliçó per al Regne Unit per a d’altres, en el moment final també del període de transició de la pertinença britànica a la Unió Europea (UE), que conclou amb l’any. Així ho va expressar ahir, en una enverinada piulada contra Boris Johnson, Guy Verhofstadt, l’europarlamentari belga que del 2016 al 31 de gener d’aquest any va ser el president del grup de la cambra comunitària per analitzar el Brexit.

Reproduint les imatges dels milers de tràilers aturats a Dover, Verhofstadt va dir: “Vam oblidar com eren les fronteres. Alguns van pensar que continuarien obertes amb la UE o sense. Ara començaran a entendre què significa realment sortir-ne”. El comentari no va ser gens ben rebut al Regne Unit, immers amb la UE en unes hores “crucials” per mirar de tancar el post-Brexit, segons va dir, també ahir des de Brussel·les, el negociador en cap comunitari, Michel Barnier.

stats