El diàleg a Colòmbia penja d’un fil

BogotàQuan es compleixen dos anys de l’inici del diàleg formal de pau entre el govern colombià i les FARC, el procés passa ara per un dels moments més delicats. El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va anunciar la suspensió de les converses arran del segrest del general Rubén Darío Alzate i dues persones més. Ahir, després d’haver insinuat que el rapte era un muntatge, un grup autònom de la guerrilla va reivindicar l’acció, que obre interrogants sobre el futur del procés, mentre que l’equip negociador instava l’executiu a buscar una treva bilateral com “la manera més efectiva per posar fi a aquesta absurda guerra”.

El balanç d’aquests dos anys ha sigut “positiu”, segons Carlos José Herrera, professor de ciència política de la Universidad Javeriana. Els negociadors han tractat la meitat dels sis punts de l’agenda i han arribat a acords en temes decisius, com per exemple el desenvolupament rural. Es tracta d’un aspecte clau a Colòmbia, que és un dels països més desiguals pel que fa a la propietat de terres, un aspecte molt vinculat a l’origen del conflicte.

Segons Herrera, les FARC es comprometen a abandonar el narcotràfic com a font de finançament. També s’ha avançat en l’àmbit de la participació política, amb l’acord de permetre la futura reconversió del grup armat en partit polític. En aquesta qüestió, però, cal encara concretar temes importants, com ara les garanties de protecció a l’oposició política, tradicionalment molt castigada a Colòmbia. I, sobretot, un repte fonamental que afronta el procés, segons assegura el columnista i director de la Fundación Paz y Reconciliación, León Valencia: la definició d’una “fórmula de justícia alternativa” que satisfaci totes dues parts i l’opinió pública.

El rol de les víctimes

Sobre la taula de negociacions hi ha ara el tema de les víctimes. Segons apunta l’analista Laura Gil, un avenç fonamental en aquest àmbit és que les FARC reconeguin que no són només víctimes sinó també victimaris. Un altre fet molt destacat és la inclusió en el procés de negociacions dels testimonis de víctimes de tots els àmbits: de les guerrilles, del govern, dels grups paramilitars i també del narcotràfic. Aquest punt, però, encara no està tancat, i cal determinar entre altres qüestions les reparacions que s’oferirà a les víctimes.

Un altre punt pendent d’acord és la fi del conflicte, és a dir, el cessament bilateral i definitiu de les hostilitats, l’abandonament de les armes, la desmobilització dels combatents i la posterior reintegració en la vida civil dels actuals integrants de la guerrilla. Finalment, falta acordar el sistema d’implementació, verificació i ratificació dels acords. Les FARC proposen que siguin confirmats per una Assemblea Nacional Constituent, mentre que el govern vol sotmetre’ls a un referèndum.

Més enllà de les negociacions que tenen lloc a l’Havana, cal tenir en compte els reptes interns del país. L’altíssima polarització de la societat al voltant de les negociacions de pau amb les FARC dóna poc marge d’error al diàleg. Aquest fet, sumat a la continuïtat del conflicte armat, que ha culminat amb el segrest del general Alzate, no fa més que debilitar el procés de pau. Segons indica l’analista Luis Eduardo Celis, la pressió de l’opinió pública ha sigut decisiva en la decisió de Santos de suspendre el diàleg, que, no obstant, segons ha assegurat, suposa un “incompliment” de l’Acord General de l’Havana. Llavors les parts es van comprometre a dialogar en paral·lel a la continuïtat del conflicte, perquè havien acordat iniciar el procés sense un previ alto el foc. Precisament sobre aquest aspecte s’han posicionat recentment les FARC, que reclamen un “alto el foc bilateral”. Segons Valencia, els últims esdeveniments són una “ensopegada greu”, però es mostra optimista amb la continuïtat del diàleg. Unes negociacions de pau que ja encaren la recta final, i que segueixen la consigna del “res no està acordat fins que tot està acordat”.