Dilma Roussef gira a la dreta

São PauloPragmatisme, desideologització, ortodòxia econòmica i lluita contra la corrupció i la pobresa. Aquestes són les línies d’actuació que regiran el segon i últim mandat de Dilma Rousseff com a presidenta del Brasil. Els actes de presa de possessió, celebrats ahir a Brasília, van escenificar els nous rumbs polítics del seu govern, allunyats del discurs clàssic d’esquerres que va imperar en la campanya electoral i que va permetre al Partit dels Treballadors (PT) derrotar pels pèls Aécio Neves i garantir-se una etapa de 16 anys ininterromputs al poder.

Rousseff pretén imprimir un perfil personal a la segona legislatura i crear una marca pròpia de gestió. Per això, a diferència de quan va succeir Lula fa quatre anys, aquest cop ha tirat pel dret i s’ha fet a mida un equip fidel, ignorant les pressions del seu antecessor, de l’aparell del PT i del PMDB, el partit frontissa de centredreta que és el seu principal aliat i que juga un paper clau en les relacions sempre tortuoses amb el Congrés.

La campanya electoral va evidenciar un desgast de la imatge del PT, conseqüència de tres mandats presidencials seguits, l’estancament de l’economia i, principalment, les denúncies de corrupció a Petrobras (la companyia petroliera estatal). Rousseff vol sacsejar el país. “Sé quin és el missatge que va transmetre el poble brasiler i no trairé la voluntat de canvi”, va dir ahir. Aïllada políticament, la presidenta ha dissenyat un full de ruta personal que ha creat tensió i malestar al mateix PT i als aliats tradicionals.

Mentre el PT ja pensa en les eleccions del 2018, que podrien suposar la tornada de Lula, la presidenta se centra en mesures d’impacte immediat. La coartada del pragmatisme li ha permès aplicar un gir copernicà a la política econòmica. En un moviment inesperat ha abraçat l’ortodòxia que tant va criticar durant la campanya electoral per calmar els mercats, intentar recuperar la confiança de l’empresariat i, principalment, tallar l’hemorràgia del dèficit públic. L’elecció de Joaquim Levy -que va treballar a la cúpula d’un banc- com a ministre d’Hisenda ha provocat una onada de crítiques en el sector més esquerranós del PT. El compromís de complir les metes de dèficit públic ja s’ha plasmat en les primeres retallades socials en els subsidis d’atur.

“El primer pas per tornar a créixer és fer ajustos en els comptes públics, i ho farem amb el mínim de sacrifici possible per als treballadors”, va avisar Rousseff, que va anunciar un govern que tindrà l’educació com a prioritat i que actuarà “amb fermesa i sobrietat”. La presidenta va justificar l’adopció de mesures de rigor pressupostari per poder seguir sent “el país líder mundial en polítiques socials transformadores”. “Els canvis que el Brasil espera per als pròxims quatre anys -va afegir- depenen molt de l’estabilitat, la credibilitat de l’economia i la conquesta de la confiança dels treballadors i els empresaris, per això apostarem per la disciplina fiscal i per una política intolerant amb la inflació”.

La presidenta s’ha envoltat de noms amb experiència en la gestió pública, sense importar-li gens ni mica que haguessin sorgit a l’oposició. Per això, per primer cop en 12 anys, el PT ha deixat de controlar dues carteres amb un alt component ideològic com són el ministeri d’Educació -ara en mans de l’exgovernador de Ceará, Cid Gomes (PROS)- i el ministeri de les Ciutats -dirigit per l’exalcalde de São Paulo Gilberto Kassab (PSD)-. Pel perfil, tots dos podrien haver format part perfectament d’un hipotètic govern d’Aécio Neves.

Un nucli dur fidel

El nucli polític del govern està format per col·laboradors estrets de la presidenta, com Aloizio Mercadante, ministre de la Casa Civil, i José Eduardo Cardozo, ministre de Justícia, els quals no tenen la simpatia de Lula. A ells se’ls ha unit l’exgovernador de Bahia Jaques Wagner com a ministre de Defensa -Rousseff, que va ser torturada durant la dictadura, no ha tingut mai empatia amb l’estament militar-, i Miguel Rossetto, coordinador de la campanya de la reelecció i ara ministre de la Secretaria General.

El distanciament amb Lula ara és evident, tot i que ahir la presidenta va reivindicar la seva herència i el va definir com “el principal líder popular de la història del Brasil”. Rousseff, però, ha neutralitzat la influència del seu mentor, que ja no té cap nom de confiança a l’executiu. En els últims dies Lula ha intensificat els contactes amb sindicats i moviments socials. Els ha demanat paciència però també ajuda perquè, des del carrer, pressionin el govern i li exigeixin que no es desviï gaire de l’esquerra.