Dimitris Christopoulos: “Si de debò creiem en Europa, hem d’estar contra aquesta Europa”

BarcelonaProfessor de ciència política a la Universitat Panteion d’Atenes i vicepresident de la Federació de Drets Humans de Grècia, Dimitris Christopoulos (Atenes, 1969) és una de les veus més lúcides de la defensa dels drets i la democràcia en una Grècia castigada per l’ofec de l’austeritat.

¿Com han afectat cinc anys d’austeritat la democràcia a Grècia?

Les retallades a la societat, sovint, suposen també retallades en la democràcia. El Parlament s’ha limitat a aprovar la recepta de la troica, que és un “copia i enganxa” de les mateixes mesures que s’han aplicat arreu, des de Xile fins a Tailàndia. És una paròdia de la democràcia, s’ha governat per decret. El que vivim avui al sud d’Europa és el mateix que la UE ha fet els últims 25 anys amb l’Europa de l’Est. No sóc euroescèptic: crec que només ens podem salvar construint una casa comuna europea, i si no ens posem d’acord podem tornar a caure en situacions molt perilloses. I per això penso que si de debò creiem en Europa, hem d’estar contra aquesta Europa.

Syriza és un partit radical?

Ja no. Era un partit que es movia al voltant del 3%-5% de vots, que pertanyia al llegat de l’eurocomunisme (i per això no té res a veure amb Podem, per cert). I en algun lloc de la seva identitat pot tenir algun element de l’esquerra radical. Però ara és un partit del 38%: si portem el discurs de Tsipras a l’Espanya del 1987 podria estar fàcilment en boca de Felipe González. Però tal com estan les coses avui a Europa ser prudent és ser (una mica) radical.

Hi ha marge per a un acord?

Depèn de la prudència de l’elit que dirigeix avui Europa. O, en concret, depèn de la prudència de la dreta alemanya. I fins ara no han demostrat gaire prudència. Els americans són molt més pràctics i actuen amb menys prejudicis a l’hora de plantejar-se com es pot salvar el capitalisme a Europa. De vegades, quan s’arriba a un pas de l’abisme (com passa avui a Grècia), alguns sectors de les elits actuen amb prudència. El problema d’aquest país és que tal com s’han fet les coses s’ha produït una ruptura total de la confiança política i hi ha un dèficit radical de legitimitat. I això ha passat a Grècia més que a Espanya, perquè les elits polítiques s’han cremat: Papandreu va durar un any i mig, Samaràs, que és un clàssic líder conservador autoritari, dos i mig. Què vol Europa? ¿Esgotar les elits polítiques perquè demà no quedi ningú? Ho poden fer fàcilment amb Syriza. Si aposten per això, és cosa d’un any i mig que es puguin desfer de Syriza. I després?

I després?

Hi hauria dues opcions: tornar a un estat corrupte, un estat en fallida, o l’extrema dreta. I no vull dir un govern dels neonazis d’Alba Daurada, vull dir un salvapàtries, amb els elements de totalitarisme que veiem a l’Europa de l’Est, a Rússia, a Turquia... Aviat sabrem si l’elit europea decideix que el capitalisme només se salva amb autoritarisme.