Donald Trump: el candidat de la telerealitat

WashingtonDonald Trump i Hillary Clinton seran omnipresents en les festes de Halloween d’aquesta nit. I no ho seran gràcies a la televisió sinó gràcies a l’èxit de vendes de les seves màscares, especialment les del candidat presidencial republicà.

Trump, de fet, ja solia ser un habitual de la nit més terrorífica de l’any per la seva celebritat aconseguida com a presentador del xou d’impacte The Apprentice (L’aprenent). Durant més d’una dècada, sota la tutela del magnat immobiliari novaiorquès, un grup d’empresaris competia per obtenir una feina en una de les seves empreses. Cada setmana, milions de nord-americans miraven el programa i no es volien perdre Trump pronunciant la seva famosa frase: “Estàs acomiadat”.

Des de l’inici de la seva campanya, conscientment o no, el republicà va utilitzar diferents estratègies de la telerealitat per aconseguir desfer-se dels altres 16 candidats en les primàries presidencials del Partit Republicà. Un dels elements essencials dels xous d’impacte és la generació de conflicte, drama i baralles desagradables i personals entre els concursants. Si s’observa la campanya de Trump, aquest element hi ha estat present des del primer dia, quan va afirmar que els immigrants de Mèxic “portaven drogues” als Estats Units i eren “criminals” i “violadors”. Ha buscat sempre el cos a cos amb els seus contrincants i els ha posat sobrenoms per ridiculitzar-los o per fixar concepcions negatives d’ells entre els votants: “el mentider Ted” (Cruz), “el petit Marco” (Rubio) o “la deshonesta Hillary Clinton”.

La campanya d’un xòuman

“Les persones que triomfen en aquests programes ( reality shows com The Apprentice ) no sempre són les que tenen més aptituds i talent sinó les que generen més espectacle. I, molts cops, els que inciten ràbia”, va escriure Jen Chaney, crítica de televisió, el maig passat en una columna sobre Donald Trump al diari The Washington Post. El republicà, que llavors ja es perfilava com el guanyador de la candidatura republicana, va obtenir molta atenció dels mitjans gràcies a la seva estratègia electoral conflictiva. I, al mateix temps, la gran cobertura rebuda, valorada en més de 2.000 milions, el va ajudar a consolidar la seva imatge de candidat antipolític i contra les elits que no té pèls a la llengua.

A més, les seves propostes polítiques extremes, tot i que sense explicacions específiques -i alguns cops sustentades en mentides-, com la construcció d’un mur a la frontera dels Estats Units amb Mèxic, la deportació de tots els immigrants sense papers o la renegociació de tots els tractats comercials, van mantenir entretinguda la seva audiència: mitjans i votants.

Els seus mítings, que eren sense guió al principi de la campanya, han atret milers de persones. Però tant si és amb teleapuntador com sense, sempre procura que els seus discursos siguin amens i interactua constantment amb el públic. Així doncs, el seu objectiu sembla que sigui més entretenir que informar sobre el seu programa polític. I això és una altra característica de les tècniques de xous d’impacte que el republicà ha utilitzat amb èxit.

Tuits electorals

La seva campanya, evidentment, no és un programa de televisió, ni Trump ho pot controlar tot, però “juga amb les regles de la telerealitat”, segons va explicar fa uns mesos Robert Thompson, fundador del Centre de Televisió Bleier, a la revista Christian Science Monitor.

L’empresari novaiorquès ha intentat dictar la cursa electoral també des del seu compte de Twitter. Per mitjà dels seus tuits, no només ha captat l’atenció dels mitjans, sinó que també ha pogut comunicar els seus missatges, atacar els seus rivals i presentar-se a l’electorat com un heroi. És a dir, en paraules seves, “com l’únic capaç de solucionar” els problemes del país. La xarxa social de l’ocell blau ha sigut com el confessionari que fan servir molts xous d’impacte. Trump, com els concursants d’aquests programes, comparteix les seves opinions i tracta de guanyar-se el favor del públic. Es presenta com un candidat “autèntic” i tan ric que no es pot deixar comprar pels grups d’interès. I fa servir un llenguatge directe, simple i proper a la gent del carrer.

Tot i així, Twitter també ha sigut una font de maldecaps pels atacs de la seva rival, Hillary Clinton. Alguns dels seus tuits més polèmics, com els que va fer contra la família d’un soldat musulmà que va morir a l’Iraq o contra una Miss Univers, li han fet perdre una gran part del suport de l’electorat més moderat i de la majoria de les dones. “Un home que pot ser provocat amb un tuit no hauria de tenir a l’abast els codis nuclears”, repeteix cada cop que pot la candidata demòcrata per subratllar que Trump no està preparat per exercir la presidència.

En les seves últimes setmanes, el republicà havia alimentat la seva campanya amb teories conspiratòries sobre possible frau electoral en les presidencials que se celebren la setmana que ve. Tot i així, l’anunci de l’FBI sobre la reobertura del cas dels e-mails de Clinton li ha donat força per creure que la victòria és possible, malgrat que les enquestes no li són favorables. Tanmateix, Trump, guanyi o perdi, ha canviat les estratègies de màrqueting polític i electoral per sempre.