Egipte pateix sota la davallada constant del turisme
La mala imatge dels disturbis malmet una indústria clau que el govern no aconsegueix remuntar
The New York Times / Al-bairat (Egipte)La major part dels problemes de l'Egipte postrevolucionari s'han arrossegat fins aquí, a la barraca enfonsada en un canal brut on viuen tretze membres de la família Abdul Latif, que durant anys s'ha aferrat al turisme per no passar de la pobresa a la ruïna.
Aquest hivern hi ha hagut tan poca feina -durant l'època que havia estat la temporada alta del turisme a Luxor- que la família ha necessitat l'ajuda d'associacions caritatives locals que ja en tenen prou amb els seus problemes econòmics.
Segons els egipcis, que enumeren nerviosos les calamitats que s'acumulen al país, amb una seguretat minvant i uns preus que es disparen, la davallada constant de turistes és especialment alarmant. El turisme dóna feina directa a uns tres milions de persones, proporciona ingressos vitals a més de 70 indústries i suposa un 20% de la moneda estrangera de l'estat, que ara la necessita desesperadament per frenar la caiguda de la lliura egípcia.
Mentre les destinacions turístiques i els temples emblemàtics queden buits, els egipcis han dirigit la seva ira contra la capital, el Caire, on s'han concentrat disputes polítiques interminables i xocs violents que han foragitat els turistes.
Temor dels disturbis
El turisme va desplomar-se el 2011 amb la caiguda del president Hosni Mubàrak i els disturbis posteriors. Alguns visitants han començat a tornar-hi, però les autoritats diuen que bàsicament són banyistes, i no els turistes culturals que es passaven deu dies o més al país, amb les despeses que es mereixen unes vacances úniques.
Cada titular sobre una manifestació violenta a Egipte empitjora la crisi. El Caire ha estat el més afectat, i allà l'ocupació ha caigut per sota del 15% o més en parts de la ciutat pròximes als enfrontaments, segons l'associació hotelera egípcia Hani al-Xaer. Des del Caire, les dificultats s'estenen a tot el país i afecten taxistes i conductors de carros tirats per cavalls, embarcacions, guies i venedors. "Si alguna cosa va malament a la capital, els turistes cancel·len tot el viatge", deia Hixam Zaazu, ministre de Turisme egipci.
Els promotors turístics se centren a eliminar pors que consideren exagerades i mostren "la realitat", explica Zaazu. Un pla és ensenyar per internet imatges en directe de platges i atraccions turístiques perquè vegin que tot està tranquil a la majoria dels espais més preuats del país. És una idea que Mèxic ja ha posat en pràctica per mostrar la distància -a vegades llarga, però en altres casos ben curta- que separa una platja paradisíaca dels titulars sobre assassinats per narcotràfic.
Les autoritats també intenten atreure turistes de nous mercats per substituir els que la crisi egípcia ha espantat. El govern se centra en l'Índia, i especialment en l'Iran, que ha començat a millorar la relació amb Egipte després de dècades d'hostilitat.
Però fins i tot aquest esforç s'ha vist afectat per la política. Fa pocs dies, l'arribada del primer avió ple de turistes iranians va provocar una resposta irada dels islamistes sunnites ultraconservadors, que van prometre esforçar-se per alertar els egipcis del que anomenen els "perills" de l'islam xiïta.