Internacional 05/01/2019

L'Església ortodoxa d'Ucraïna s'independitza de Rússia

Els religiosos ucraïnesos ja ho havien intentat abans, però l'oposició de Moscou ho havia impedit

Ara
2 min
Moment en què se signava el tractat que atorga a l'església ortodoxa ucraïnesa la seva independència de la de Rússia.

BarcelonaL'Església ortodoxa d'Ucraïna ha signat aquest dissabte el tractat que li atorga la independència de l'Església de Rússia, a la qual pertanyia des del 1686. No és el primer intent per part dels religiosos ucraïnesos d'aconseguir-ho, però la forta oposició de la jerarquia ortodoxa de Moscou ho havia impossibilitat fins ara.

Malgrat que des de l'Església ucraïnesa asseguren que es tracta d'un gest totalment religiós i que portaven perseguint almenys "durant els últims 30 anys", creixen les veus que apunten que la separació és una mostra més de la creixent tensió política i militar entre els dos països.

"Els esforços d'aquesta independència, en tot cas, s'havien intensificat després de l'annexió per part de Rússia de la península ucraïnesa de Crimea i del suport de Moscou a milícies separatistes a l'est d'Ucraïna", recalca l'agència de notícies Efe.

El president ucraïnès, Petrò Poroixenko, aplaudeix durant un dels moments de la cerimònia a Istanbul.

Ara, després de la firma d'aquest tractat –per part del patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu I, que ha protagonitzat l'acte a la catedral de Sant Jordi d'Istanbul–, la cerimònia oficial d'entrega dels nous drets tindrà lloc aquest diumenge també a Istanbul, capital espiritual del cristianisme ortodox des de l'Imperi Bizantí.

Una maniobra doblement política?

En els últims mesos el president ucraïnès, Petró Poroixenko, s'havia mostrat a favor d'aquesta mesura. Fa unes setmanes, Poroixenko va afirmar que l'autocefàlia –l'estatus d'independència jurídica de les diferents Esglésies cristianes ortodoxes, que garanteix el dret de governar-se per sínodes propis– és "un esdeveniment d'una importància similar a l'aspiració d'ingressar a la Unió Europea i a l'OTAN".

En canvi, des de l'oposició han criticat aquestes paraules, que han titllat d'exagerades, i han recalcat que el president ha impulsat i afavorit aquesta maniobra amb finalitat electorals, degut a la seva baixa popularitat i la proximitat dels comicis presidencials.

"Un tros de paper"

Mentrestant, des de l'Església russa no han trigat a contestar. Un dels portaveus del patriarcat de Moscou, Vladímir Legoida, ha dit a través del seu canal de Telegram que el decret signat aquest dissabte a Istanbul és un simple "tros de paper", que no té cap tipus "de valor canònic" i que viola totes les regles religioses.

El mateix Legoida ha declarat que ara els fidels, a pocs dies del Nadal ortodox –que se celebra el 7 de gener–, han de pensar en aquesta festivitat i no en un document que és fruit de les "ambicions polítiques i personals" dels dirigents ucraïnesos.

stats