Una fossa amb 800 esquelets revifa la polèmica sobre els abusos de l'Església irlandesa

DublínLa troballa d'uns 800 esquelets de nens en una antiga fossa sèptica a prop d'un convent de monges ha generat polèmica a Irlanda, on l'Església catòlica ha fet front durant dècades a diferents escàndols per casos d'abusos a milers de menors.

Encara que no hi ha confirmació oficial, la investigació d'una historiadora irlandesa no deixa gairebé lloc a dubtes que hi podria haver 796 bebès i altres menors sense identificar enterrats on antigament hi havia un convent catòlic a Tuam, al comtat irlandès de Galway.

Catherine Corless ha descobert certificats de defunció que indiquen que centenars de cadàvers de nens podrien estar en aquest lloc, que abans era una fossa sèptica de l'edifici anomenat La Llar, que acollia mares solteres i que va estar regit de 1926 a 1961 per la germandat de monges de Bon Secours.

L'autora diu que això és només la punta de l'iceberg, perquè el govern irlandès guarda en secret els certificats de fins a 4.000 bebès que es van enterrar en altres fosses sense identificar durant dècades.

Sense enterrament digne

Les restes òssies es van localitzar en aquest dipòsit el 1975, i es pensava que eren víctimes de la Gran Fam del segle XVIII. No ha estat fins ara que, gràcies als certificats de defunció recuperats per la historiadora, s'han relacionat els dos fets i això ha portat a pensar que les religioses es van desfer dels cadàvers sense donar-los un enterrament digne.

Davant la commoció general que ha provocat la notícia, el secretari d'estat d'Educació i diputat per Galway, Ciaran Cannon, ha demanat al govern, de coalició entre conservadors i laboristes, que "investigui urgentment el cas".

Els ministres de Justícia i d'Infantesa, Frances FitzGerald i Charlie Flanagan, respectivament, s'han compromès a estudiar l'assumpte aquesta setmana per determinar quina és la millor via d'actuació.

Morts per malaltia

Els registres als quals ha tingut accés Corless, després de moltes dificultats, demostren que els nens van morir principalment per malalties com tuberculosi, així com per infeccions, defectes de naixença i parts prematurs.

Una inspecció governamental de 1944 ja va constatar l'existència de malnutrició en alguns dels 271 nens que aleshores vivien amb 61 mares solteres en el convent, que anteriorment havia estat una casa de treball per a indigents adults i que fa dècades es va demolir per construir-hi habitatges.

En algunes d'aquestes cases d'acollida, les monges van arribar a regentar negocis privats, com les anomenades Bugaderies de la Magdalena, on entre 1922 i 1996 milers d'internes van treballar en un règim de semiesclativud i abusos.

Entre els motius que portaven a la reclusió de les dones, un informe oficial esfereïdor del 2013 esmentava "el rebuig de pares adoptius", orfandat, "abusos familiars", "deficiències físiques o psíquiques", pobresa i "actituds immorals".

Reacció de líders religiosos

Sobre aquest nou cas, els líders religiosos del comtat de Galway han negat de moment tenir coneixement de les morts i s'han compromès a recaptar fons per construir un monument en memòria dels 796 menors.

L'únic líder catòlic que s'ha manifestat amb certa contundència ha estat l'arquebisbe de Dublín, Diarmuid Martin, que durant anys ha estat un dels més crítics amb l'actuació de l'Església en els casos d'abusos de menors.

"Si no s'estableix una investigació pública o estatal sobre les qüestions de gran preocupació que envolten aquest assumpte, serà important que es desenvolupi un projecte d'història social que ofereixi una imatge precisa del paper que han tingut aquestes cases d'acollida en la nostra història", ha dit Martin.

El prelat també s'ha mostrat partidari, "si hi ha proves", que "s'excavi" la fossa i "s'erigeixin monuments" en aquest lloc que portin, "quan sigui possible, els noms d'aquells que van morir".

Poc després de descobrir-se, el 1975, les restes a la fossa sèptica, els veïns de la zona van aixecar a les seves proximitats un petit temple a la verge Maria en record de qui van considerar víctimes de la Gran Fam (1740-1741).

La Irlanda d'ara és molt diferent de la de la dècada de 1970, ignorant respecte al paper que va tenir l'Església catòlica en l'ocultació i protecció dels seus religiosos en casos d'abusos de menors, que han demostrat en els últims anys diverses investigacions del govern irlandès.