L’exèrcit britànic recorre als videojocs per reclutar joves

LondresL’exèrcit britànic ha estat acusat d’assetjar amb propaganda els adolescents amb l’objectiu que formin part de futures fornades de soldats, després que hagi inclòs la revista militar The Locker Magazine com a publicitat encartada en els números de febrer de dues de les publicacions més populars dels aficionats als videojocs: PlayStation i Xbox.

La denúncia l’ha feta l’organització en defensa dels drets humans infantils Child Soldiers International (CSI), amb seu a Londres, que es dedica a lluitar contra el reclutament dels infants a tot el món.

En un comunicat, Child Soldiers International ha demanat a l’estat major de l’exèrcit i al ministeri de Defensa que “reconsiderin la política de reclutament a les forces armades i que s’assegurin que les pràctiques no s’orientin activament a [captar] menors de 18 anys”. Al Regne Unit, amb tot, l’edat mínima legal per enrolar-s’hi són els 16 anys.

En la mateixa denúncia, Child Soldiers International alertava de la irresponsabilitat que suposava barrejar un afer tan “seriós” com l’activitat militar amb la “naturalesa trivial” dels jocs. La portada de la revista PlayStation del febrer era una imatge d’una escena bèl·lica d’un nou joc, Shooter. Alhora, l’edició de The Locker que s’hi incloïa es presentava com un “especial jocs” i anunciava un article en què s’explicava “per què l’exèrcit estima les vostres habilitats de pitjar els comandaments i els botons [dels videojocs] sense parar”. A la contraportada de The Locker també hi ha un anunci que insta els jugadors a unir-se a l’exèrcit perquè “necessita la vostra empenta”. La mateixa publicitat utilitza en unes altres parts del missatge una expressió d’argot extreta de la pel·lícula de culte Fight Club ( El club de la lluita, protagonitzada per Brad Pitt i Edward Norton). Així, defineix els candidats a soldat com a snowflakes (algú que pensa que és únic i especial, però que realment no ho és) i els reclama la seva capacitat de “compassió” com un dels elements clau per formar part de les forces armades. Un altre text de la contraportada s’adreça als “ selfieaddictes”, els joves plens de la “confiança” que l’exèrcit requereix.

Menys militars que el 1815

Dades oficials del ministeri de Defensa indiquen que el nombre actual d’integrants de les forces armades britàniques és de 78.000, el més baix des de la batalla de Waterloo (1815) i 4.000 menys del personal que es considera ideal per a les necessitats de seguretat.

Amb tot, la falta de personal estaria relacionada no tant amb l’escassetat de candidats com amb les presumptes dificultats burocràtiques del procés de selecció, que va ser privatitzat l’agost del 2012. Llavors la firma privada Capita va obtenir un contracte valorat en quasi 1.500 milions d’euros per ocupar-se de la selecció els pròxims deu anys, amb resultats aparentment nefastos. L’any passat Capita només va aconseguir el 10% dels reclutaments necessaris com a soldats i el 7% dels previstos per a suboficials i oficials, en total 7.500 persones.

La xifra, però, coincideix pràcticament amb el nombre de baixes registrades el 2017, segons l’informe del comitè parlamentari de Defensa, presentat a la Cambra dels Comuns el 5 de febrer passat. Una tendència que des del 2010 s’accentua, coincidint en el temps amb l’inici de les retallades pressupostàries del ministeri de Defensa -la inversió ha caigut un 28%-, que afecten tant la capacitat logística com les condicions de vida i laborals del personal militar.

En aquest context, i també per combatre la publicitat negativa que les guerres a l’Iraq i l’Afganistan han tingut en la societat britànica, s’inscriu l’esforç promocional entre els joves aficionats als videojocs dels valors de la vida militar.

No és una tàctica nova. L’any 2002 l’exèrcit dels Estats Units ja va desenvolupar el joc America’s Army, al qual des d’aleshores han jugat més de 15 milions de persones, segons dades del professor de ciència política Nick Robinson, de la Universitat de Leeds. Però el més popular ha sigut Call of Duty, amb 250 milions de còpies venudes des que va aparèixer, el 2003, i que ha generat ingressos per valor de 14.000 milions d’euros. “Eines d’oci que converteixen la guerra només en un joc”, segons Child Soldiers International.

Però no només els videojocs són vehicles idonis per a la propaganda militar. Les sol·licituds de reclutament per a pilots de l’aviació de la marina dels Estats Units van arribar a xifres espectaculars -20.000- els mesos posteriors a l’estrena del film Top Gun (1986), amb Tom Cruise, Tim Robbins i Kelly McGillis.

Augment exponencial de nens soldat

En l’última anàlisi de l’ONG CSI, de l’11 de febrer, publicada amb motiu del Dia Mundial contra el Reclutament de Nens, l’organització alertava que el nombre d’infants en conflictes armats a tot el planeta havia pujat un 159% entre el 2012 i el 2017: en total n’havia verificat 29.128 casos. La immensa majoria són nens, però el mateix estudi destaca que el nombre de noies soldat ha crescut, tot i que no totes es comptabilitzen oficialment perquè no s’hi sumen les que fan tasques a la rereguarda. Al front, el 2016 n’hi havia 216 casos; el 2017 eren 893.