Grècia ja rep refugiats turcs

Atenes / Brussel·lesLes autoritats de l’illa grega de Quios s’han sorprès en veure que una de les 460 persones que van arribar a bord d’un vaixell procedent de Turquia era un ciutadà turc. Amb ell ja són 16 els sol·licitants d’asil que han escapat després del cop d’estat fallit del 15 de juliol i de la purga sense precedents que ha ordenat el president, Recep Tayyip Erdogan. De fet, el refugiat exercia de jutge, segons ha explicat a una agència de notícies local. El primers turcs que van demanar asil a Grècia van ser vuit oficials -dos tinents, quatre capitans i dos sergents- que van aterrar amb un helicòpter militar just després que fracassés la sublevació. Turquia els acusa de pertànyer a la facció de l’exèrcit colpista i van ser condemnats a dos mesos per haver entrat il·legalment al país. Després d’ells han arribat a Grècia set civils més, professors d’universitat i comerciants i una família sencera.

Les demandes d’asil estan generant un clima de tensió entre Grècia i Turquia. La relació va començar a debilitar-se en el moment en què Atenes va decidir no extradir els vuit soldats turcs i tramitar la demanda, en un procediment encara obert.

Grècia està entre l’espasa i la paret amb un soci aliat dels seus companys de la Unió Europea, però amb qui manté una tensió a causa de l’illa de Xipre. A part de les relacions bilaterals, hi ha pel mig l’acord entre Brussel·les i Ankara per frenar l’arribada de refugiats al continent a través del Mediterrani.

Visats per acord

El controvertit pacte pot acabar ensorrant-se, llevat que s’atorgui als ciutadans turcs l’exempció de visats per viatjar a la Unió Europea de cara a l’octubre “com a molt tard”. Si el tractat perd la vigència, no es descarta que el flux migratori pugui disparar-se de nou i que molts turcs s’afegeixin a la ruta fugint de les ràtzies. Cada cop més estats membres s’han sumat a la por que l’acord entre la UE i Ankara no funcioni i les arribades des de Turquia tornin a augmentar.

Brussel·les insisteix a Turquia que els visats a l’octubre se subordinen al compliment encara de cinc requisits per ajustar-se a la legislació europea, dels quals el més polèmic és modificar la llei antiterrorista turca. De moment les negociacions en el terreny tècnic continuen i dijous el comissari de Migració, Dimitris Avramopoulos, es va reunir amb el ministre d’Afers Europeus turc, Ömer Çelik, per intentar calmar els ànims. “La UE continua compromesa per mantenir les negociacions en la liberalització de visats. S’han aconseguit importants avenços en els últims mesos, però es necessita anar més enllà”, va admetre Avramopoulos. Tot i així, a mesura que s’acosta la data, el discurs s’ha rebaixat des de Brussel·les: “Quan la democràcia guanya, la democràcia governa”, defensa la Comissió Europea tot i la forta repressió després del cop que ha suposat el comiat o el càstig de 80.000 treballadors de diversos sectors. Aquest mes de setembre també viatjarà a Ankara l’alta representant per a la Política Exterior, Federica Mogherini, per impulsar les negociacions i tenir enllestit un acord a l’octubre i complir el compromís. “Ens necessitem mútuament”, admeten des de Brussel·les, on ha regnat la cautela a l’hora d’analitzar la purga turca.

Des de l’inici de l’acord més de 480 persones han sigut retornades a Turquia, segons les autoritats hel·lenes. Malgrat les devolucions, les arribades a Grècia a l’agost s’han disparat un 79% respecte al juliol (3.437) i uns 12.000 refugiats esperen a les illes gregues poder viatjar al continent. En paral·lel, no ha parat de créixer el flux d’immigrants que viatgen des de Líbia fins a Itàlia, una travessa molt més llarga i més perillosa que la de l’Egeu.