Guatemala retira la immunitat al president, acusat de corrupció

BarcelonaEleccions atípiques

Guatemala celebra diumenge les eleccions més qüestionades de la seva història moderna i per primer cop amb un president a un pas de poder ser jutjat. El Congrés va aprovar ahir per unanimitat aixecar la immunitat a Otto Pérez Molina, acusat de ser el cap d’una trama de recaptació il·legal duanera per la qual la seva vicepresidenta, Roxana Baldetti, va dimitir i va ser detinguda al mes de maig.

La pèrdua de l’aforament del president va ser acollida per les forces polítiques, la societat civil i les entitats cíviques com un pas històric i important per blindar la democràcia del país. Milers de persones van sortir als carrers de la capital per celebrar la decisió. De fet, la decisió del president de mantenir-se en el càrrec havia originat des de fa setmanes manifestacions multitudinàries d’indignats que clamaven perquè el detinguessin i dimitís del càrrec.

Segons les investigacions policials, Pérez Molina és el cap d’una presumpta xarxa criminal que hauria defraudat 130 milions de dòlars a les arques públiques de Guatemala. Per aquest cas hi ha una seixantena de persones detingudes, entre elles la mateixa Baldetti. De moment, contra el president s’ha dictat una ordre d’arrest domiciliari perquè hi ha risc de fugida a l’estranger.

Pobresa en una economia viva

Tot i que s’ha negat a cedir la presidència, Pérez Molina, un exmilitar de 64 anys, sí que ha renunciat a presentar-se a la reelecció. Sigui com sigui, el nou president de Guatemala rebrà una herència enverinada: un milionari deute extern, un país empobrit amb un creixement econòmic sostenible, a més de la incertesa política que han deixat els escàndols de corrupció. Amb aquest clima de desafecció es preveu que hi hagi un elevat índex d’abstenció.

Arran dels casos de corrupció destapats a l’abril, el creixement de l’economia ha sigut mig punt inferior al que s’havia previst inicialment, segons la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib, que el situa en el 3,5%.

Malgrat la vitalitat de la primera economia de l’Amèrica Central, la pobresa afecta el 54% dels 15 milions d’habitants, sobretot pel que fa a la població indígena resident a les zones rurals. L’ingrés mitjà se situa per sota dels 300 euros mensuals, tot i que el sou mínim per llei és de 345.