Hebron, el nou epicentre de la indignació palestina

HebronFa dues setmanes el xeic Abu Khader al-Jabari es va reunir amb oficials de l’exèrcit israelià. La trobada va ser a casa seva, a Hebron, no gaire lluny de la colònia jueva de Kiriat Arba, en una àmplia sala de la primera planta amb sofàs orientals adossats a totes les parets. De la paret del fons pengen fotografies de familiars il·lustres del xeic, ja morts, que van jugar un paper important en la història local del segle XX. Un d’ells fins i tot va ser ministre d’Educació durant el regnat de Hussein de Jordània. Que oficials israelians es reuneixin amb el xeic Jabari no ha d’estranyar a ningú. La setmana passada ho van tornar a fer, i dijous li van trucar per telèfon per fer-li una consulta i van quedar que tornarien a trucar a la tarda. Aquests contactes continuats es produeixen mentre Hebron viu el brot de violència més greu des de la Segona Intifada, que només en aquest districte ha costat la vida a 31 palestins i un colon en l’últim mes.

El xeic Abu Khader al-Jabari no és un col·laboracionista. És un dels notables més destacats de la seva ciutat i fa gala de no militar en cap partit polític i de mantenir bones relacions amb tots. Vesteix una mena de gal·labiyya (túnica tradicional) i es cobreix el cap amb una kufia blanca. Quan no fuma Malboro, sosté entre les mans un rosari musulmà amb els colors de la bandera palestina.

“Quan van venir fa dues setmanes em van preguntar per la situació. Llavors era el pitjor moment. Volien saber què podien fer ells per calmar les coses. El primer que els vaig dir va ser que tornessin a les seves famílies els cadàvers dels joves palestins. Llavors em van proposar de tornar els dos de la meva família i m’hi vaig oposar. Els vaig dir que era millor que primer ens donessin els cadàvers de les dues noies mortes recentment, encara que no fossin de la meva família”.

Un clan preeminent

Els dos cadàvers de la seva família són en realitat del seu clan. El clan Jabari és el més nombrós d’Hebron. Hi pertanyen 25.000 o 30.000 persones; el xeic no sap dir amb precisió quantes. En qualsevol cas, són una multitud que li dóna suport i que fa que el xeic, de 47 anys i casat amb dues dones, sigui un dels notables amb més influència de la zona, fins i tot més que alguns dels polítics més distingits.

Tres dies després de la trobada l’exèrcit va tornar els cossos dels dos joves morts el 10 d’octubre, Baixar i Hussam al-Jabari, de 15 i 17 anys respectivament. Cada cadàver estava perforat per una trentena de trets, diu el xeic. “Van ser els colons. Els colons són encara pitjors que els soldats, però entre tots es reparteixen la feina”. Segons els colons, van ser els soldats els que van matar els dos joves després que intentessin apunyalar un soldat. Immediatament els morts es van portar al cementiri i a l’enterrament hi ha va acudir gent de tot Hebron.

Funerals massius

Aquest gest de l’exèrcit en resposta a la demanda del xeic Jabari va caure molt malament a Israel, on es va dir que no s’havien de tornar els cadàvers dels terroristes. A més a més, l’exèrcit va ser molt clar quan va lliurar els cossos: els sepelis havien de ser privats i a la nit, i només hi podien participar els membres més pròxims de la família. El clan Jabari no va respectar aquesta condició, però de moment això no ha tingut conseqüències.

El xeic parla d’una tercera intifada que ja estaria en marxa malgrat que la direcció palestina rebutja aquesta paraula. “El que hauria de fer Abu Mazen [com es coneix popularment el president palestí, Mahmud Abbas] és dimitir. La gent el veu com un manipulador que durant més de deu anys no ha aconseguit res. Molts palestins pensen que és un col·laboracionista. Es comporta com un col·laboracionista”.

Jabari diu que desconfia de tothom perquè els palestins no han obtingut de ningú el suport necessari per acabar amb l’ocupació. “No crec en la comunitat internacional ni en l’ONU. Només crec en nosaltres, en la nostra força. Israel és un estat que està per sobre de la llei i mai ha aplicat cap resolució de l’ONU”.

“En la meva opinió, Israel està buscant la crispació, està buscant un conflicte religiós, i és per això que el govern dóna suport als colons més radicals, que també busquen el conflicte religiós. Tot va començar per la mesquita d’Al-Aqsa, tot i que els problemes es deriven de l’ocupació. Aquí, a Hebron, tenim la mesquita d’Abraham, que és l’únic lloc sant del món que ha estat dividit”, diu. “No m’agrada gens veure córrer la sang, però parlo amb els joves i m’adono que és difícil aturar aquest procés. Estem davant d’una situació que no podem controlar. L’any 2007 els soldats van disparar al meu fill a la cama quan anava a l’escola. Què podem esperar d’aquesta situació? Quina dignitat ens han deixat?”