LondresEls governs britànic i irlandès van anunciar ahir la represa de les converses entre els diferents partits polítics d’Irlanda del Nord, en un intent per posar fi als més de dos anys de paràlisi que manté tancada l’Assemblea de Stormont i en suspens l’autogovern de la província compartit entre nacionalistes i unionistes, amb destacada presència del Sinn Féin i del Partit Unionista Democràtic (DUP).
L’assassinat de la periodista Lyra McKee, de 29 anys, la nit de Dijous Sant a Derry (a la frontera d’Irlanda del Nord amb la república d’Irlanda), ha canviat el clima polític. Tant Londres com Dublín volen aprofitar-ho per posar fi al bloqueig actual. La ronda de converses començarà el 7 de maig, després de les eleccions locals de la setmana vinent en uns quants indrets del Regne Unit, com ara a l’Ulster.
McKee va rebre un impacte de bala mentre era al costat d’un vehicle policial quan cobria uns aldarulls de republicans que protestaven contra la presència policial i els escorcolls que es feien en una zona nacionalista de la ciutat a la recerca d’armes i explosius.
L’organització terrorista autoanomenada Nou IRA -unió de grupuscles dissidents contraris al procés de pau del 1998- es va atribuir la responsabilitat de la “tràgica mort” i va oferir les “més sinceres disculpes a la companya, familiars i amics de la víctima”. Però el llenguatge era molt bèl·lic, i apuntava a “les forces de la Corona britànica” com a últimes responsables de la mort de McKee, perquè havien entrat a la barriada de Creggan “fortament armades”. De cara a futurs enfrontaments amb “l’enemic”, el Nou IRA assegurava que havia demanat més “cura” als seus voluntaris.
Al funeral de McKee, el capellà que va celebrar l’homilia, Martin Magill, va preguntar explícitament als presents per què l’assassinat de la periodista havia aconseguit unir la classe política nord-irlandesa, i va posar així en evidència la falta d’entesa a Stormont. A la cerimònia es van poder veure assegudes juntes la líder del DUP, Arlene Foster, i la presidenta i la vicepresidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald i Michelle O’Neill, a més de tots els caps del partits de Westminster, inclosa la premier Theresa May. El seu homòleg irlandès, Leo Varadkar, també hi va assistir. En un comunicat, els dos executius indiquen: “Retent tribut [conjunt] a Lyra McKee vam expressar la voluntat i determinació de totes les persones d’aquestes illes de rebutjar la violència i de donar suport a la pau i a un futur millor per a tots els habitants d’Irlanda del Nord. L’objectiu d’aquestes converses és el restabliment ràpid de les institucions democràtiques [sorgides] dels Acords de Pau de Divendres Sant”, signats el 1998.
La trista paradoxa de la situació, i l’indicador que les converses que s’han d’obrir el dia 7 no seran planeres, és que molt probablement sense l’assassinat de McKee el procés no s’hauria posat en marxa. La molt optimista pretensió de Londres i Dublín és que les negociacions arribin a bon port abans del juliol, quan tenen lloc les marxes orangistes-unionistes, i la tensió amb els republicans augmenta notablement.
En el context d’un Brexit encara per definir i amb una paràlisi que s’arrossega des de fa més de 700 dies, molts analistes consideraven que Irlanda del Nord podia caure en una nova espiral de violència si la situació es perpetuava. El Nou IRA ha sigut el responsable els últims anys de quatre assassinats i ha reivindicat uns quants atemptats amb explosius aquest 2019.
Entrebancs d’un procés que mostra l’esgotament del model sorgit dels Acords de Pau de Divendres Sant
L’escàndol inicial
El Sinn Féin va abandonar el govern de Stormont el gener del 2017 en protesta per com els socis unionistes del DUP havien gestionat un programa d’energies renovables que va tenir molts sobrecostos.
Mort de McGuinness
Dos mesos després, el març del 2017, la mort d’un dels grans arquitectes del procés de pau, l’històric dirigent de l’IRA Martin McGuinness, va afegir dubtes a una situació cada cop més incerta i complexa.
Dos nous lideratges
Els relleus al Sinn Féin (Mary Lou McDonald per Gerry Adams) i al DUP (Arlene Foster per Peter Robinson) han situat al capdavant de les formacions dos líders que no han viscut els anys més durs del conflicte.
Protecció del gaèlic
Un dels dos grans esculls que dificulten el pacte entre els unionistes i els republicans és la llei de protecció del gaèlic que demana el Sinn Féin. El DUP es nega a donar-hi un tracte preferent.
Drets civils
L’altre gran escull és la llei del matrimoni del mateix sexe. A iniciativa del Sinn Féin, l’Assemblea de Stormont el va aprovar per un estret marge de vots. Però el DUP va utilitzar el seu dret de veto per aturar-la.
