La justícia europea avala que Londres retalli les ajudes als estrangers

Brussel·lesQuan falten pocs dies perquè els britànics votin si es volen quedar a la UE o sortir-ne, el Tribunal de Justícia Europeu ha avalat la restricció de les prestacions socials als ciutadans europeus al Regne Unit si les autoritats d'aquest país consideren que les finances públiques estan en una situació de pressió excessiva.

En el moment en què les cases d’apostes encara donen avantatge a quedar-se a la UE per davant de la sortida, tot i que cada cop s’acosten més les posicions, la justícia europea ha avalat un dels punts més polèmics, el de limitar les prestacions socials, acordat entre el primer ministre, David Cameron, i els Vint-i-vuit per fer campanya contra el 'Brexit'. La restricció de les ajudes a migrants i als seus fills ha estat un dels cavalls de batalla del Regne Unit i la UE en els últims anys.

De recórrer a donar-ho per bo

La sentència del Tribunal avala la posició britànica, després que l’anterior Comissió Europea, liderada pel portuguès José Manuel Durao Barroso, recorregués la qüestió de les prestacions socials al Tribunal de Luxemburg. Segons va al·legar, Londres havia denegat les ajudes a alguns treballadors europeus perquè era condició 'sine qua non' la residència al país, fet que els serveis jurídics de l’executiu comunitari van considerar llavors discriminatori.

Els jutges rebutgen la posició defensada per Brussel·les, perquè consideren que són “els estats membres els que decideixen els requisits” per rebre prestacions socials. I tot i que admeten que això podria provocar desigualtat, ho consideren justificat “per un objectiu legítim, com és la necessitat de salvaguardar les finances de l’estat membre d’acollida”.

L’actual Comissió Europea, que defensa aferrissadament l’acord amb el Regne Unit, ha tingut una posició molt diferent de la de la seva antecessora. “La sentència avala l’acord sobre el nou encaix del Regne Unit que la Comissió va ajudar a negociar i que reconeix la possibilitat de fixar límits i condicions a la llibertat de moviments i a la possibilitat de reclamar drets socials”, ha justificat el portaveu de la institució, Margaritis Schinas. “La llibertat de moviment és un dret per a la lliure circulació, no un dret al lliure accés als sistemes socials dels estats membres”, ha afegit.

Si els britànics voten a favor de mantenir-se a la UE el proper 23 de juny, tindran garantit que es podrà aplicar un 'fre d’emergència' que limitarà les prestacions socials als ciutadans europeus un màxim de set anys. I això estarà avalat per la justícia europea.