De l’Ailan a la Sena, més nens refugiats moren al mar

BarcelonaUns pescadors de la ciutat de Bodrum, a la costa turca, van localitzar ahir el cos sense vida de la Sena, una nena siriana de quatre anys. Quatre dies després que la pastera en què viatjava amb la seva mare s’enfonsés abans d’arribar a Grècia el seu cadàver va aparèixer entre les roques. És un cas idèntic al de l’Ailan Kurdi, que va aparèixer ofegat en una platja turca al setembre, en una imatge que es va convertir en icona del drama dels refugiats i va sacsejar les consciències d’Europa. Des d’aquella imatge, més de 150 criatures refugiades han mort a les aigües de l’Egeu, davant la indiferència dels governs.

La nena ha sigut identificada a l’hospital per Mirvan Hassan, una altra refugiada que viatjava a la mateixa pastera. “La seva mare li deia així tota l’estona mentre érem a la barca”, va explicar a la premsa turca. Alertats pels pescadors, els guardacostes turcs es van fer càrrec del cos de la nena, que fins i tot anava vestida com l’Ailan: portava texans blaus i un jersei vermell. En l’enfonsament de la llanxa inflable es van rescatar 15 refugiats i es van recuperar vuit cossos. I continua la recerca de sis persones més.

En molts dels naufragis documentats per les autoritats i la premsa turques, entre un terç i la meitat de les persones ofegades eren menors d’edat. Segons un informe de l’Organització Mundial de les Migracions (OIM) publicat ahir, almenys 3.519 persones han mort entre l’1 de gener i el 20 de novembre en aigües del Mediterrani, la majoria, davant les costes gregues. “Les famílies estan intentant arribar a Europa abans que arribi l’hivern, i no poden deixar enrere els seus fills”, explica a l’ARA Tara Brian, investigadora de l’OIM. “Els infants són els més vulnerables en el viatge, però aquest camí és molt menys arriscat que la via del Mediterrani central, entre Líbia i Itàlia, i no tenen cap mitjà legal per entrar a Europa, o s’haurien d’esperar molts anys”, recorda.

Els nens, indefensos

Diverses ONG, com Save The Children, alerten de la vulnerabilitat dels nens, que no s’exposen només a la mort, sinó també a perdre’s, separar-se dels seus pares i mares o patir tot tipus d’abusos. L’atenció mediàtica internacional va fer possible que s’identifiqués el cos de l’Ailan, el seu germà Galip (5 anys) i la seva mare, Rehan, i que tots tres tinguessin un enterrament digne, però aquest no és el final de la majoria de morts, que acaben en fosses comunes, amb un número o un nom que no sempre s’ha pogut comprovar, de manera que potser els familiars supervivents no sabran mai del cert què els va passar.