L'Assemblea General de l'ONU vol portar Corea del Nord al davant la Cort Penal Internacional

Nova YorkL'Assemblea General de l'ONU ha demanat al Consell de Seguretat que porti Corea del Nord davant la Cort Penal Internacional (CPI) per crims contra la Humanitat.

La resolució, no vinculant, va ser presa en la comissió de drets humans i ha de ser ratificada el desembre en plenari. El text impulsat per la Unió Europea i el Japó, va rebre 111 vots a favor, 55 abstencions i 19 vots en contra, entre ells, els de Rússia i la Xina, dos països amb dret de veto al Consell de Seguretat. També s'hi van oposar els llatinoamericans Bolívia, Cuba, Equador i Veneçuela, al costat d'altres com l'Iran, Síria, Egipte o Bielorússia.

Abans de procedir a la votació, es va rebutjar una esmena presentada per Cuba, que plantejava eliminar de la resolució la petició perquè el Consell refereixi el cas de Corea del Nord a la CPI, la part fonamental d'una resolució de vuit pàgines sobre el cas nord-coreà. L'ambaixador cubà davant l'ONU, Rodolfo Reyes, va defensar en una intervenció que la Cort està sent utilitzada políticament pels països poderosos en contra de les nacions en desenvolupament, un missatge que van donar suport diverses delegacions com la sud-africana i la russa.

La resolució aprovada per la tercera comissió de l'Assemblea General segueix a l'informe publicat el passat mes de febrer per una comissió d'investigació de l'ONU, en què es documentaven proves de "massives i sistemàtiques" violacions de drets humans al país.

La investigació va revelar evidències "extermini, assassinat, esclavitud, desaparició forçosa, execucions sumàries, tortures, violència sexual, avortaments forçosos, privació d'aliment, desplaçament forçós de poblacions i persecució per motius polítics, religiosos, racials o de gènere".

Segons el detallat informe, fins a 120.000 presoners polítics estan retinguts en quatre grans camps de treball, on són privats d'aliments com a forma de control i càstig i sotmesos a treballs forçosos. Els autors de la investigació van concloure que les evidències eren suficients per portar el cas davant la CPI, cosa que només pot fer el Consell de Seguretat, ja que Pyongyang no ha signat l'Estatut de Roma per acceptar la jurisdicció del tribunal.

El president d'aquesta comissió, el jutge australià Michael Kirby, va escriure llavors el líder suprem de Corea del Nord, Kim Jong-un, per advertir-li que com a màxim responsable de l'Estat ha d'assumir la seva responsabilitat sobre aquests crims, encara que no hi hagi participat directament.

Corea del Nord ha reiterat aquest dimarts les seves crítiques a l'informe i assegura que no és "creïble", subratllant que els experts no van visitar el país i basen les seves conclusions en testimonis de "desertors".

En les últimes setmanes, i davant l'amenaça de poder acabar davant la Justícia internacional, el règim nord-coreà ha iniciat una àmplia campanya per defensar la situació dels drets humans al país.

Entre d'altres coses, Pyongyang va mostrar per primera vegada en molt temps la seva disposició a cooperar amb l'ONU i ha convidat a dos dels seus representants a visitar el país per analitzar la situació sobre el terreny.