Espanya autoritza l'extradició a Sèrbia del còmplice de l'assassinat del primer ministre del país
Vladímir Milisavljevic era el conductor que va ajudar els franctiradors a escapar-se i va organitzar i planificar l'atemptat. Detingut a València l'any passat, la justícia espanyola també el perseguia per assassinat, extorsió i tinença d'armes
MadridL'Audiència Nacional ha autoritzat aquest dimecres l'extradició a Sèrbia de Vladímir Milisavljevic, el sicari implicat en el magnicidi del primer ministre serbi Zoran Djindjic, a més de nombroses accions vinculades al crim organitzat com assassinats, segrestos o atemptats.
Vladímir Milisavljevic va ser el conductor que va ajudar a escapar-se els franctiradors que van assassinar el març del 2003 el primer ministre serbi que va lliurar l'expresident Slobodan Milosevic a l'Haia perquè el jutgessin per crims de guerra i contra la humanitat, i va participar en l'organització i la planificació de l'atemptat, segons una de les sentències sèrbies que en demanaven l'extradició.
L'Audiència Nacional ha notificat aquest dimecres que accepta l'extradició de Milisavljevic que van sol·licitar les autoritats judicials de Sèrbia.
A Milisavljevic, detingut a València el febrer de l'any passat, se'l perseguia a Espanya per assassinat, extorsió i tinença d'armes, entre altres delictes.
Una formació paramilitar
Les sentències sèrbies posen de manifest la formació paramilitar de la banda a la qual pertanyia, que van fer servir fusells amb visor telescòpic i armes tàctiques i militars en l'assassinat del primer ministre i en altres segrestos, assassinats i atemptats comesos.
Tal com diu la sentència, el 12 de març del 2003 els franctiradors van esperar l'arribada del primer ministre en cotxe oficial i escoltat pel seu guardaespatlles personal davant de l'entrada de la seu del govern de la República de Sèrbia, i li van disparar en sortir del vehicle. El primer tirador i un acompanyant van fugir del lloc dels fets gràcies a Milisavljevic, que els esperava davant de l'edifici amb el cotxe en marxa. La justícia sèrbia considera que van actuar amb "intencions de sedició contra l'ordre constitucional i la seguretat nacional". El seu objectiu era obtenir beneficis lucratius i "poder sobre persones que formen part del govern i funcionaris dels organismes estatals", segons recull la sentència.
