Sense lavabo a casa no hi ha amor ni matrimoni
Una pel·lícula que fomenta l’ús dels vàters triomfa a l’Índia
BarcelonaBollywood és el regne de l’amor i el romanticisme més ensucrat. Tant és així que a les pantalles de l’Índia hi triomfa una pel·lícula amb un títol tan poc romàntic com Toilet, a love story [Lavabo, una història d’amor]. Sense deixar l’estètica i les maneres exagerades que han fet famosa la indústria cinematogràfica índia, la pel·lícula fa un retrat ajustat del que és un enorme problema higiènic en aquest país de 1.300 milions d’habitants. La meitat de la població, la gens menyspreable xifra de més de 770 milions, no disposa d’un lavabo a casa i, per tant, són molts els que es veuen obligats a orinar i defecar als carrers, segons dades de l’ONG WaterAid. La cinta, estrenada aquest estiu, amb rècord de taquilla inclòs, té escenes ben explícites de com els veïns fan les seves necessitats a la via pública. Real com la vida a l’Índia.
La història d’amor narrada està basada en l’experiència d’Anita Narre, una dona que el 2011 va aconseguir establir un precedent judicial que li va valer el reconeixement públic. Un jutge li va concedir el divorci perquè la casa conjugal on va anar a viure un cop casada no tenia un espai per al vàter. Narre no va tornar-hi fins que el seu marit va construir un lavabo per a la família. “El nostre amor ha crescut des de llavors”, va declarar la noia a la premsa local. La cinta arrenca quan una noia acabada de casar veu horroritzada que ha d’anar a cel obert a fer les seves necessitats, una pràctica a la qual no està acostumada perquè s’ha criat en una casa amb lavabo. Cada dia, amb un grup de dones del poble, es lleva a les quatre de la matinada per trobar un lloc reservat. La protagonista dona un ultimàtum al seu marit: sense lavabo s’acaba el matrimoni. Tot en clau de comèdia, al més pur estil de Bollywood.
La pel·lícula ha rebut ajuts econòmics oficials i s’emmarca dins dels programes educatius impulsats des del govern per incentivar les mesures higièniques a les cases, i per això ha rebut ajudes oficials. L’Unicef calcula que la falta d’un lavabo i la dificultat per poder rentar-se fan que cada any 70.000 menors de cinc anys morin a causa de les complicacions per una simple diarrea.
La pitjor situació és la que viuen els pobles i les àrees rurals, amb milions de cases i comunitats sense vàter. A les ciutats, gairebé un 8% dels habitatges tampoc en tenen. Però fins i tot disposar d’un lavabo propi o comunitari no és sempre sinònim de fer-lo servir. La BBC recollia fa poc com el govern impulsa patrulles ciutadanes per animar els veïns de les comunitats a fer servir els lavabos per higiene i dignitat humana i evitar els 65 milions de quilos d’excrements humans que cada dia s’acumulen a l’Índia. Potser són les dones les més beneficiades de la progressió del nombre de lavabos. Les víctimes d’assassinats i violacions quan van a fer les seves necessitats al camp en busca d’intimitat es compten per centenars, alerten les ONG.
No és el primer cop que Bollywood utilitza la seva força creadora per impactar en una audiència milionària de totes les classes socials. Abans de parlar de la necessitat d’un sanejament, la principal indústria cinematogràfica del món ha fet històries per conscienciar contra el maltractament infantil o la violència domèstica. Malgrat tot, la promoció no va poder evitar una imatge que es va fer viral, contrària a l’esperit del missatge que es volia donar però ben real: la fotografia que il·lustra aquesta notícia, en què es veu un jove pixant contra una paret amb el cartell publicitari de la pel·lícula.
El primer ministre, Narenda Modi, va posar en marxa la campanya Neteja l’Índia i s’ha marcat el 2019 per estendre els lavabos a cada casa del país. De moment, n’ha construït 45 milions en tres anys però les presses per complir el calendari han provocat que n’hi hagi molts sense connexió a la xarxa de clavegueram. I l’opció torna a ser a cel obert.
