L'epidèmia nord-americana: més de 40 morts al dia per arma de foc

BarcelonaLa violència armada als Estats Units té rang d'epidèmia. Amb els 15 morts de dimecres en un tiroteig a l'institut de Parkland (Florida) ja en són 1.816 els morts per arma de foc al país aquest any, segons el registre de l'ONG Gun Violence Archive. La dada és contundent: des de principi d'any han mort als EUA una mitjana de 40 persones cada dia. I en només sis setmanes ja s'han registrat 30 tirotejos massius i 6.570 incidents armats. Pel que fa al nombre de ferits en són 3.140. En els últims anys el nombre de morts s'ha disparat des dels més de 12.000 del 2014.

I no sembla que les coses hagin de millorar. Almenys no si depèn de la presa de decisions polítiques per limitar o regular l'ús de les armes de foc, amb un Congrés i un Senat controlats pels republicans, que defensen ferventment la Segona Esmena, que blinda el dret dels nord-americans a posseir i portar armes de foc.

Ni tan sols els més petits s'escapen de la violència: entre les víctimes d'aquest 2018 (morts o ferits) hi ha 69 criatures de menys d'11 anys, i 332 adolescents. L'estadística de l'ONG, que recull els incidents armats verificats a partir de 2.500 fonts mediàtiques i policials, no inclou els 22.000 suïcidis que es van registrar l'any passat.

Més tirotejos que cap lloc del món

Els Estats Units és de lluny el país del món on hi ha més tirotejos massius. Segons un estudi de la Universitat d'Alabama, que analitza la violència armada entre 1988 i 2012, amb el 5% de la població mundial acumula el 31% de massacres. Les Filipines, segon país en el rànquing mundial, en registra menys d'un terç dels que s'han produït en territori nord-americà.

A més, el percentatge d'escoles i centres de treball afectats és també més gran als Estats Units que a la resta del món.

L'estudi també constata, contradient el lobi de les armes, que hi ha una correlació directa entre el percentatge de població que té una arma de foc i el nombre de massacres. Al país hi ha mes armes per càpita que al Iemen. De fet, al país hi ha més pistoles i fusells que habitants, tot i que això no vol dir que la majoria estigui armada: segons un estudi del Pew Research Center, el 57% dels nord-americans no tenen armes a casa, de la qual cosa es dedueix que alguns acumulen autèntics arsenals.

De manera contradictòria, mentre les estadístiques d'assassinats amb arma de foc s'estan moderant, des del pic de principis dels 90, els tirotejos massius no paren de créixer. L'atac al concert de Las Vegas de l'octubre, que va deixar 58 morts i més de 800 ferits, va batre el rècord de víctimes en la història moderna del país per tercer cop en l'última dècada.

La recerca evidencia una mena d'efecte contagi en aquest tipus d'atacs. I com més letals, més polaritzat el debat al país sobre el control d'armes, amb republicans i demòcrates cada cop més obertament enfrontats i una població pràcticament dividida al 50% entre partidaris i detractors.