L’escalada de tensió Rússia-EUA posa en dubte l’acord sobre Síria
Moscou convoca l’ONU d’urgència per l’atac nord-americà sobre tropes sirianes
BarcelonaA només unes hores que expirés la treva humanitària de set dies impulsada per Rússia i els Estats Units a Síria, ahir a la mitjanit, les dues potències es van tornar a embrancar en una picabaralla diplomàtica que la va fer miques i que posa en entredit l’acord signat el 9 de setembre pels dos països a Ginebra, que establia un full de ruta cap a un alto el foc estable al país. Sobre el terreny les bombes van tornar a caure ahir mateix als barris d’Alep controlats pels rebels, sense esperar la fi de la treva temporal. La situació, de fet, va impedir l’arribada a la ciutat del comboi d’ajuda humanitària que ahir al matí havia d’abastir la població civil d’Alep amb aliments i medicines.
“Hipocresia i cinisme”
L’escalada verbal entre Washington i Moscou va ser causada aquest cop pel bombardeig de la coalició dels EUA dissabte sobre l’aeroport de Deir al-Zor, que va matar 62 soldats de l’exèrcit sirià. Els EUA insisteixen que l’objectiu de l’atac era l’Estat Islàmic i que el van aturar de seguida que Rússia els va informar que hi podia haver militars sirians a la zona. Washington va expressar fins i tot el seu “penediment per la pèrdua de vides” de soldats sirians. Però Rússia no es va donar per satisfeta i va demanar una reunió d’urgència del Consell de Seguretat de l’ONU, que es va celebrar dissabte a la nit.
Visiblement molesta, l’ambaixadora dels EUA a l’ONU, Samantha Power, va acusar Moscou de “cinisme i hipocresia” per aquesta “treta”, quan mai no ha demanat una reunió d’emergència nocturna pels atacs de l’exèrcit sirià contra escoles i altres objectius civils, o quan el règim de Baixar al-Assad “utilitza de forma rutinària armes químiques sobre els seu propi poble”.
Poc després era la portaveu del ministeri d’exteriors rus, Maria Zajarova, qui acusava els EUA de “defensar l’EI”, ja que l’atac de dissabte sobre tropes sirianes en què també van participar avions australians va permetre als combatents de l’EI recuperar terreny. Power li va respondre que “hauria de sentir-se avergonyida” per dir això sabent que l’EI “ha decapitat nord-americans” i amenaça la seguretat dels EUA.
Des de Nova York, l’ambaixador de Rússia a l’ONU, Vitaly Churkin, es va unir al missatge de Zajarova assegurant que l’atac aeri a tropes sirianes “posa un gran interrogant” sobre l’acord assolit amb els Estats Units per una treva estable a Síria. Des de Moscou, de fet, asseguraven que l’oposició siriana havia trencat la treva 55 cops des de dissabte i en responsabilitzava els Estats Units, que dóna suport a molts d’aquest grups. En canvi, França assegurava ahir que el que més havia trencat aquesta treva inicial havia sigut el govern sirià de Baixar al-Assad. “Hem d’aferrar-nos a l’acord [entre russos i nord-americans] i mantenir-lo viu com sigui, sense deixar-nos endur pels esdeveniments de les últimes hores”, reclamava el ministre francès Jean-Marc Ayrault.
Segons l’acord, si la treva de set dies funcionava, les forces russes i nord-americanes es coordinarien per bombardejar l’EI i el Front al-Nusra a Síria i avançar cap a un alto el foc estable. Però la tensió diplomàtica no augura cap futur a aquest enèsim intent de posar fi a la violència a Síria.
L’ONU busca impulsar un compromís polític a favor dels refugiats
L’ONU celebra avui una cimera per tractar la situació dels refugiats, que arriben a xifres mai vistes des de la Segona Guerra Mundial. ONGs i societat civil participaran també en la trobada, que convoca caps d’estat i de govern de 193 països per intentar fer un “canvi de rumb” en les polítiques d’acollida a la població migrant i refugiada, diu l’ONU. Per posar pressió sobre els líders mundials s’han recollit 1,3 milions de signatures que reclamen protecció per als 244 milions de migrants que hi ha avui al món, dels quals 21,3 milions són refugiats, és a dir, han fugit del seu país per la violència i la guerra. A més, hi ha 41 milions de desplaçats interns per conflictes (dins del seu propi país). S’espera que de la cimera en surti una declaració de Nova York amb compromisos polítics concrets.
