L'Església birmana demana al Papa que no esmenti els rohingyes durant la seva visita al país

BarcelonaEl papa Francesc ha aterrat aquest dilluns a Birmània després de gairebé onze hores de vol. Aquesta visita arriba en un moment de màxima tensió al país a causa de les acusacions internacionals sobre la persecució que està duent a terme el govern birmà contra la minoria rohingya, que, segons els EUA, és una autèntica "neteja ètnica".

La situació que viu aquesta minoria musulmana, amb més de 620.000 desplaçats a Bangladesh, ha sigut una de les principals preocupacions del Papa en els últims mesos. De fet, el Sant Pare ha denunciat en alguna ocasió el tracte que ofereix el govern birmà als rohingyes i ha assegurat que aquesta minoria és "expulsada, torturada i assassinada per la seva fe".

No obstant això, l'Església de Birmània en ple ha demanat expressament al Papa que no pronunciï el terme 'rohingya'. El portaveu de la Conferència Episcopal de Birmània, Mariano Soe Naing, va assegurar en declaracions a l'agència vaticana Asianews que la relació amb els conciutadans budistes és "molt bona i no existeixen hostilitats". Els problemes podrien sorgir, en la seva opinió, si el Sant Pare utilitza el terme 'rohingya', sobretot davant una possible reacció violenta per part de la majoria budista del país.

En la mateixa línia s'ha pronunciat el bisbe de Bhamo i exdirector de Càritas Birmània, Raymond Sumlut Gam, que va assegurar a l'agència Asianews que afirmar que els rohingyes són perseguits "podria generar greus tensions a Birmània".

Els budistes de Birmània han criticat durament la invitació del Papa a orar pel reconeixement dels drets d'aquesta minoria musulmana, ja que els acusen d'afavorir les infiltracions d'islamistes al país, segons Asianews.

Francesc viatja aquest dilluns al matí a la capital birmana, Naypyidaw, per reunir-se amb el president del país, Htin Kyan, i la cap 'de facto' del govern birmà, Aung San Suu Kyi, una de les principals acusades de permetre la repressió contra els rohingyes.

Primeres reunions

El Papa s'ha reunit avui a Rangun durant 15 minuts amb el cap de les forces armades de Birmània, el general Min Aung Hlaing, amb qui va conversar de "la responsabilitat de les autoritats en aquesta època de transició del país", va explicar el portaveu del Vaticà, Greg Burke.

La reunió es va celebrar a la seu de l'arquebisbat de Rangun, on s'allotja Francesc. El pontífex no tenia actes previstos a l'agenda per a aquest dilluns, però finalment s'ha decidit a anticipar la trobada que tenia programada amb el general per al dia 30 de novembre.

A més de Min Aung Hlaing, considerat el responsable de l'ofensiva que ha provocat l'èxode dels rohingyes, van participar en la reunió tres generals del Servei Especial d'Operacions i un traductor de l'Església catòlica birmana.

El Vaticà va definir la reunió com "una visita de cortesia" al cap de l'exèrcit, que controla els ministeris de Defensa, Interior i Fronteres. La trobada amb el general va ser suggerida per l'arquebisbe de Rangun, Charles Maung Bo, nomenat cardenal l'any 2015 per Francesc.

Després de concloure la reunió de 15 minuts hi va haver un intercanvi de regals: el Papa va regalar al general la medalla commemorativa del viatge, mentre que el militar va obsequiar el pontífex amb un bol ornamental per a l'arròs i una arpa tradicional birmana.

Trobada a Bangladesh

Per la seva banda, l'Església de Bangla Desh està ultimant una trobada del Papa amb un grup de rohingyes desplaçats al país fronterer amb Birmània des del 25 d'agost.

Així ho ha anunciat aquest dilluns el cardenal Patrick D'Rozario, arquebisbe de Dacca, que ha assegurat que els preparatius per a la reunió entre representants rohingyes i el Papa es troben en la seva "etapa final".

D'Rozario ha indicat que li hauria agradat que el pontífex visités diversos camps de refugiats on estan concentrats els membres d'aquesta minoria, però que no ha sigut possible per falta de temps.

El Sant Pare visitarà Bangladesh entre el 30 de novembre i el 2 de desembre, i està previst que la cita amb els rohingyes es dugui a terme durant la trobada interreligiosa per la pau que se celebrarà a Dacca l'1 de desembre.

A la cita s'hi esperen representants de les comunitats anglicanes, budistes, musulmanes i hindús.