L'esquerra i la pau, a les urnes

L'Amèrica Llatina es prepara per a una sacsejada electoral l'any en què, segons càlculs del setmanari The Economist, el 42% de la població mundial està cridada a les urnes. Cares carismàtiques com les de Dilma Rousseff i Evo Morales es postulen per continuar, mentre que altres, com la de José Mujica, desapareixeran d'escena, i un president confrontat a una fita hercúlia -la pau-, Juan Manuel Santos, espera la benedicció popular. La llista inclou alguns pilars del bloc d'esquerres o bloc Atlàntic (Brasil, Bolívia, Uruguai) juntament amb el paladí del bloc liberal o bloc Pacífic (Colòmbia). Batalles, per tant, de continuïtat personal barrejades amb el reforçament o declivi de cadascun dels dos models que prevalen avui al continent.

Dilma Rousseff, al marge de l'ombra de Lula

Per primer cop des que el Partit dels Treballadors va arribar al poder, el Brasil ha viscut el 2013 les primeres protestes d'envergadura al carrer, fruit, paradoxalment, de les inquietuds de la nova i precària classe mitjana, que té por de recaure en la pobresa. Les enquestes auguren la victòria a Dilma Rousseff, malgrat la inflació i un baix creixement econòmic que, segons fonts diverses -des de Morgan Stanley a la banca privada brasilera-, s'acabarà quedant aquest 2014 per sota del 2%. Aquestes debilitats afavoreixen, segons apunta en un article a la web Infolatam Sergio Fausto, politòleg i director de l'Institut Fernando Henrique Cardoso, que el govern sigui avui molt sensible als cops de mala fortuna. Des de turbulències canviàries fins a una mala imatge al Mundial de futbol que el Brasil acull, precisament, en any electoral.

Bolívia, l'incombustible aval indígena

A pocs quilòmetres, Evo Morales buscarà, el mateix dia que Rousseff, un tercer mandat com a primer president indígena de Bolívia, un país on la història i la geografia han propiciat la fractura entre l'altiplà i la selva. La popularitat de Morales, que pot optar a un tercer mandat gràcies a una hàbil maniobra formal, està al voltant del 60%, segons una enquesta del diari El Deber, poc favorable a l'oficialisme. El president ha perdut aquest 2013 el seu principal avalador, Hugo Chávez, però ha aconseguit un envejable creixement del 6,5%, segons el Banc Central de Bolívia. El governador de Santa Cruz, Rubén Costas, salta a la contesa nacional, però de moment no aconsegueix consolidar-se com a figura opositora de consens. És un dels mals recurrents de l'oposició en molts països amb governants forts.

L'Uruguai, adéu al guerriller

Pepe Mujica, l'exguerriller tupamaro de 78 anys, president d'un país petit i d'horitzons amplis, poc avesat als formalismes, que viatja en classe turista i viu en una modesta granja prop de Montevideo, marxa. El seu partit, el progressista Frente Amplio, ha de celebrar primàries per escollir un candidat, que podria ser l'expresident Tabaré Vázquez, l'home que el 2005 va aconseguir trencar l'alternança de dècades entre el Partido Colorado i el Partido Nacional, els blancos. Les enquestes també auguren la victòria del Frente Amplio, que arriba a la cita amb un llegat que va portar The Economist a proclamar l'Uruguai com el país de l'any 2013: regulació del mercat de la marihuana i legalització del matrimoni homosexual.

Colòmbia, confrontada a un repte històric

A Colòmbia les eleccions han d'aprovar les negociacions en marxa amb les FARC. Segons l'informe The next year's wars, de l'International Crisis Group, aquest procés ha estat un dels grans avenços del 2013, però corre el perill de descarrilar per la distorsió que suposen, precisament, les pròximes eleccions. D'aquesta llista, Colòmbia és l'únic país que integra l'Aliança del Pacífic -una associació de lliure comerç que inclou també Xile, el Perú i Mèxic-, per a qui les mateixes previsions de Morgan Stanley vaticinen un creixement del 4,25%.