La lluita antiterrorista rehabilita la policia a Tunísia

Tunis“En l’era Ben Ali, la gent callava quan s’acostava un policia. La població els tenia terror”, recorda Lotfi Radissi, un professor de matemàtiques i militant del partit islamista Ennahda que va passar set anys a la presó durant la dictadura. Juntament amb la corrupció, els abusos i l’arbitrarietat policial van ser un dels principals factors que van desencadenar la revolució a Tunísia, bressol de les revoltes àrabs i l’únic país que ha sigut capaç de completar amb èxit una transició a la democràcia. La culminació del procés va ser a finals d’any, amb l’elecció a les urnes del laic Béji Caïd Essebsi com a nou president.

No obstant, la reforma profunda del ministeri de l’Interior, i sobretot de les seves pràctiques, és encara una assignatura pendent. “Després de la revolució, es van reemplaçar alguns alts càrrecs policials i es van oferir cursos de formació als agents, però van ser mesures puntuals de cara a la galeria”, explica Abu Al·là Ghawwar, fundador de l’ONG de drets humans Tahadi ( desafiament, en català). “Abans, les tortures eren sistemàtiques perquè així ho ordenaven els governants. Ara aquestes ordres no hi són i s’han reduït les violacions de drets humans. Però eradicar-les costarà perquè és en la seva cultura com a organització”, afegeix aquest activista.

Les denúncies més habituals recollides per les organitzacions de drets humans fan referència a maltractaments en el moment de la detenció i a tortures durant els interrogatoris a comissaries i presons. Al mes d’octubre van sortir a la llum dos casos de joves morts mentre estaven sota arrest. Les autoritats van negar les acusacions dels familiars que els nois van morir com a conseqüència de les tortures, però les seves explicacions resulten sospitoses. La versió oficial atribueix la mort d’Ali Louati a la seva “fràgil salut” i la de Mohamed Ali Snoussi a una sobredosi de cànnabis.

Quatre anys després de la revolta, la qüestió de la reforma policial ha desaparegut del debat públic, centrat en la lluita contra el terrorisme jihadista. Tot i ser el país àrab amb una tradició laica més llarga, la societat tunisiana no està exempta de l’influx de l’integrisme. Es calcula que unes 3.000 persones, la majoria joves de barris marginals, han marxat a Síria o l’Iraq per allistar-se a milícies jihadistes. “La intensificació de les accions terroristes, que han causat diversos morts entre els agents, ha fet més problemàtic i difícil parlar dels excessos de les forces de l’ordre. Segons algunes persones, això equival a un acte d’alta traïció”, lamenta la bloguera i activista Lina Ben Mhenni. D’acord amb les enquestes, un 82% de la població dóna suport a la policia, que la premsa ha elevat a la categoria d’herois.

Fins i tot el líder d’Ennahda, Rached Ghannouchi, va dedicar el primer quart d’hora del seu míting de cloenda de la campanya electoral de les eleccions legislatives a repartir elogis als “màrtirs” de la policia i l’exèrcit caiguts en la lluita antiterrorista. “Jo aquí darrere, al ministeri de l’Interior, m’hi vaig passar sis mesos. Però ara les coses han canviat, ja no és la mateixa policia”, va justificar Ghannouchi davant els seus militants, molts d’ells víctimes de tortures durant la dictadura. En aquesta atmosfera, ha tornat la impunitat davant els abusos policials, sovint comesos també contra delinqüents comuns.

“Cal canviar la legislació. Continuem operant amb la llei antiterrorista de l’any 2003 feta per Ben Ali”, denuncia Abu Al·là Ghawwar. D’acord amb la legislació actual, la policia pot mantenir un sospitós de terrorisme incomunicat i sense accés a un advocat durant sis dies. Les organitzacions de drets humans demanen que s’aprovi una nova llei que garanteixi els drets dels detinguts i estableixi mecanismes sòlids d’investigació de les denúncies d’abusos.